La llei del més fort
Hem començat l'any a la carta més alta: l'Exèrcit nord-americà s'endinsa en territori veneçolà, segresta el president Maduro (i la parella) i se l'emporta a Nova York, per jutjar-lo per narcoterrorisme, que és del que l'acusa l'eufòric Donald Trump, cèlebre pinxo internacional sempre disposat a demostrar qui mana al món.
A Espanya, la dreta s'alegra del segrest. La pseudoesquerra no parla, no contesta i només fa alguna referència al dret internacional (que Trump s'ha passat pel forro) i que mai no va reconèixer el segrestat com a president legítim del seu país. Per la seva banda, l'esquerra imbècil fa el que s'espera d'ella: convocar manifestacions, tallar relacions amb els UST (United States of Trump) i instar el Govern a sortir de l'OTAN. Cadascú al seu lloc.
Personalment, un no sap per qui prendre partit en aquest sainet sud-americà. Per una banda, penso que Trump s'ha tornat a passar per alt la legalitat internacional, ja que això d'entrar en un país estranger perquè et cau malament el seu màxim mandatari i consideres que el millor que pots fer amb ell és segrestar-lo s'assembla molt a la llei de la selva, la llei del més fort (a que no s'atreveix a segrestar Vladimir Putin? Molt millor un tiranot amb un exèrcit de fireta que no detecta l'entrada d'avions estrangers en el seu espai aeri i que només serveix per reprimir el seu propi poble), i que el peix gros es menja el petit.
Per altra banda, penso en el goril·la veneçolà, el que va perdre les últimes eleccions, però es va passar el resultat pel forro, el tirà que ha fet fugir cinc milions dels seus compatriotes repartits per Espanya, i li desitjo que el cardin, que l'empresonin per narcoterrorisme o el que sigui i que si el maten a ganivetades a la presó m'és igual. Que és exactament el que pensaria de Trump si el segrestat hagués estat ell.
És difícil prendre partit aquí, llevat que siguis Ione Belarra o Santiago Abascal. No puc triar entre dues rates immundes com Maduro i Trump. El problema és que els mètodes d'aquest no són admissibles en un país presumptament democràtic. No pots colar-te en un altre país per posar ordre. Almenys, temps enrere, Henry Kissinger i el general Vernon Walters es prenien la molèstia d'organitzar cops d'estat a Sud-amèrica amb els amics de dins. I després, a xuclar petroli i fer negocis, que és el que s'ha fet sempre.
Trump pretén exercir de pinxo a nivell global i, sobretot, en aquella Amèrica que considera el seu pati del darrere. Sort que ha dit que no a una possible presidència de María Corina Machado, ja que arribar al poder aixecada per l'home taronja és el pitjor que li podria haver passat a la flamant premi Nobel: millor seguir a l'oposició, contra algú encara més de dretes que ella, que patir la vergonya que et posi de presidenta el capitost més menyspreable que mai hagin patit els Estats Units d'Amèrica.
