Toni Comín va ser elegit eurodiputat el 2024, en unes eleccions comunitàries en què Junts va perdre més de la meitat de la seva representació, però no se n'ha tornat a saber res d'ell a l'Eurocambra.
La jurisprudència del TJUE indica que hauria d'anar a Madrid a recollir la seva acta si vol accedir-hi, i el fet que l'amnistia del procés no se li hagi aplicat ho impedeix. La seva reacció i la de la resta del partit ha consistit en "mantenir la posició", no proposar un diputat alternatiu, i deixar l'escó buit durant més d'un any.
No sorprèn en el cas d'un partit com Junts, que acostuma a aprofitar-se de les institucions mentre li serveixen com a instrument i les menysprea quan deixen de ser-li útils. Com s'ha vist en la seva relació amb el Govern del PSOE.
I menys en el cas d'algú com Comín, que tampoc vol renunciar al sou d'eurodiputat que l'espera després del seu fracàs al capdavant del Consell de la República. Un xiringuito que, presumptament, va utilitzar com a agència de viatges fins al punt d'erosionar la seva amistat amb Carles Puigdemont, amb qui actualment no es parla.
