Els primers 120 dies de mandat de la nova Junta de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) han servit per dissipar qualsevol dubte sobre el rumb que ha pres la institució sota el lideratge de la seva degana, Cristina Vallejo.
Lluny de quedar-se en el terreny de les bones intencions, el nou equip ha demostrat una capacitat poc habitual per convertir compromisos en fets: 32 fites assolides dels 100 reptes fixats per a aquesta legislatura. Un balanç que no només parla de feina, sinó de mètode, ambició i voluntat de servei.
Aquestes 32 millores i propostes situen de nou l'ICAB al centre del debat legislatiu català i estatal, reforcen el seu paper com a interlocutor imprescindible davant les administracions i, sobretot, retornen al Col·legi la seva funció essencial: estar al servei dels advocats i advocades. Prestigiar la institució és, en darrera instància, prestigiar la professió. I això, en un context de descrèdit i saturació del sistema judicial, no és un èxit menor.
Però si alguna cosa distingeix l'inici del mandat de Vallejo és la valentia. La degana ha optat per dir en veu alta el que molts pensen i pocs s'atreveixen a verbalitzar: que resulta impossible implementar al 100% la tercera i última fase de la Llei 1/2025 d'Eficiència Judicial a Barcelona el pròxim 1 de gener sense els recursos necessaris. No és una crítica gratuïta ni una esmena a la totalitat, sinó un advertiment responsable basat en la realitat del dia a dia als jutjats.
Vallejo ha posat xifres i noms als dèficits estructurals: falten els 55 jutges promesos, falten recursos econòmics, falta personal i la digitalització de la jurisdicció penal continua sent una assignatura pendent. L'experiència de la fase 2 ha evidenciat, a més, problemes greus en la gestió dels recursos humans, amb un ús excessiu d'interins i amb gestors obligats a assumir funcions d'auxili.
Lluny de l'alarmisme, la degana aposta pel diàleg i la implementació progressiva. Les reunions periòdiques amb el TSJC i amb la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica són una mostra d'una manera de fer basada en la cooperació institucional.
El missatge és clar: sense jutges, sense personal i sense digitalització, l'eficiència judicial no pot ser una realitat. Dir-ho no és anar contra ningú; és defensar la justícia i aquells que la sostenen cada dia.
