Francisco José Salazar Rodríguez, Paco Salazar per als amics (Montellano, Sevilla, 1968), no es va pujar al cèlebre Peugeot amb Sánchez, Cerdán, Ábalos i Koldo perquè no hi cabia, però segur que els va acompanyar en esperit, ja que, a la seva manera, va col·laborar tot el que va poder a l'hora que l'actual president de la nació arribés a ser-ho, ja que en resiliència i proactivitat no el superava ningú.
Després d'un temps de no ser gaire conegut per la ciutadania, ara, per fi!, li ha arribat el torn i ja és la nova estrella rutilant del PSOE en aquest més difícil encara del que és impresentable i del que és costrós en què està ficat el govern més progressista de la història des de fa uns quants anyets. Cal reconèixer-li, això sí, que no ha assolit l'estrellat gràcies a la mangància que se suposa als seus antecessors. És cert que el seu pas per l'Ajuntament de Dos Hermanas va ser una mica tèrbol, ja que cobrava sense anar a treballar, però tenia la coartada que el Gran Cap el necessitava en altres destins (entre ells, la Moncloa).
Va ser al palau de la Moncloa, on exercia de Director d'Anàlisi i Estudis del Gabinet de Presidència (especialment preparat gràcies al seu títol de pèrit agrícola i als seus estudis de Ciències Polítiques a la universitat a distància), on es va fer notar, especialment entre les seves subordinades. Sent un home de natural enginyós (els seus amics del poble el recorden prenent copes amb els companys i trepitjant el terra de les discoteques), no va dubtar a aplicar el seu peculiar sentit de l'humor i la seva alegria de viure a l'entorn laboral, ja fos intentant veure les calces d'alguna companya que s'ajupís o sortint del bany amb la cremallera oberta, que es pujava davant del nas de la primera dona que se li posava a tret.
No cal dir que aquesta jovialitat torrentiana i aquesta manera de fomentar la confiança amb les seves subordinades no va ser del gust d'aquestes, que, després de suportar molt les grolleries de l'amic Paco, van decidir denunciar-lo a la superioritat. On no se'ls va fer el menor cas, com quan en l'ambient podemita esclataven els casos dels libidinosos Errejón i Monedero i totes les progressistes del partit, les del "Jo sí que et crec, germana!", miraven cap a una altra banda. Al PSOE va passar tres quarts del mateix, de manera que les queixes del mes de juny passat no s'han tingut en consideració fins al novembre, quan Paco, Paco, Paco estava a punt de ser nomenat adjunt a la nova secretària nacional del partit, Rebeca Torró, cridada a fer oblidar a la població els seus desastrosos predecessors.
Al PSOE, com ja tenen per costum, s'han disculpat per l'últim desgavell, i suposo que Sánchez no trigarà a sortir a dir que gairebé no coneixia en Paco. Normal, si no coneixia Ábalos i potser no sap qui és aquesta tal Begoña que insisteix a viure amb ell a casa seva, no esperarem que es fixés en el libidinós de Montellano, oi?
