La suspensió temporal de Joan Baptista Ortega, director general i financer de Clínica Bofill, no pot interpretar-se com un simple ajustament intern. És, més aviat, l'evidència que la governança del grup sanitari ha fallat de manera greu, fins al punt d'obligar l'administradora única a apartar cautelarment qui concentrava tot el poder operatiu.
En un entorn sanitari, on la confiança és un actiu essencial, aquest gest té un significat inequívoc: alguna cosa no ha anat com havia d'anar.
Encara que les auditories interna i externa encara estan en curs i no s'ha formalitzat cap denúncia, el deteriorament reputacional és innegable.
Que el màxim responsable hagi perdut la confiança de l'administradora única deixa Ortega en una posició extremadament compromesa. La mera necessitat de suspendre qui dirigia la gestió financera i contractual del grup és, per si sola, un senyal greu d'alarma.
Clínica Bofill, un dels referents sanitaris privats de Girona, hauria de tenir com a prioritat absoluta la salut de les persones, no enfrontar-se a dubtes sobre facturacions, adjudicacions o controls afeblits.
Tanmateix, els sospites que pesen sobre l'etapa d'Ortega —relacionades amb l'opacitat en contractacions, facturació i traçabilitat econòmica— posen en dubte la cultura corporativa que ha imperat durant anys.
La credibilitat d'un grup sanitari no es mesura només per la seva capacitat assistencial, sinó també per la solidesa ètica amb què gestiona els seus recursos.
Avui, aquesta credibilitat està malmesa. I la direcció haurà de treballar amb transparència i fermesa per reconstruir la confiança que la gestió d'Ortega ha deixat en qüestió.
