No és freqüent que els tribunals condemnin un executiu per entendre que la seva remuneració va en contra dels interessos de la companyia que dirigeix i només es basa en el seu afany de lucre personal. Per això, el cas de l'acció de responsabilitat emprès per Celsa, que ha acabat amb el seu antic president, Francesc Rubiralta, condemnat a retornar les retribucions variables dels dos últims exercicis, és tota una senyal de com van funcionar les coses al grup siderúrgic català.
El canvi de control de Celsa, a través de les possibilitats que ofereix la nova Llei Concursal, va generar molt de soroll en ser un dels primers casos en què els socis d'una companyia, en aquest cas un gran grup, es veien obligats a deixar-la per la decisió dels creditors de presentar un pla de reestructuració avalat per un jutge del Mercantil.
Els creditors van insistir en el llarg procés negociador per reestructurar el deute que estaven disposats a apostar per l'empresa i a aportar liquiditat... sempre que la família Rubiralta, aleshores els accionistes, s'apartessin de la gestió. La resolució del jutjat del Mercantil número 4 de Barcelona constitueix una pista més que gràfica dels perquès en què es fonamentaven els dubtes dels tenidors del deute.
De fet, la resolució judicial parla de toxicitat per descriure el bonus cobrat per Rubiralta el 2022 i 2023. Una contundència que tampoc deixa massa dubtes sobre que el futur de Celsa i dels milers de llocs de treball que estan en joc no passaven per la manera de procedir del seu antic president, que no dubtava a percebre quantitats que van sumar 7,1 milions en dos anys tot i la delicada situació financera per la qual travessava la siderúrgica.
