Desigual ha conclòs el seu procés de transformació iniciat el 2019 amb un balanç amb llums i ombres. D'una banda, la marca de moda sembla haver recuperat la senda del creixement i la rendibilitat. Però, per aconseguir-ho, s'ha deixat peces pel camí, tancant aquells locals que no li donaven la rendibilitat que esperava.
La tèxtil ha tancat botigues però, al mateix temps, n'ha remodelat d'altres, cosa que li ha permès adaptar-se a la seva renovada imatge corporativa. Una remodelació que l'ha tornada, de pas, atractiva per a joves de 30 a 40 anys.
Malgrat els beneficis, la facturació i ingressos per vendes de Desigual se situen actualment en els 332 milions, una xifra que representa un terç dels que registrava deu anys enrere. I un 6% menys que l'exercici passat, tal com explica Crónica Global.
Dels retallades fetes els darrers anys també en dona compte la reducció de punts de venda: del mig miler que va arribar a tenir en els seus millors anys, el 2024 en van ser 330, després d'haver abaixat la persiana de 60 durant l'exercici. També es va reduir la plantilla, de 2.400 a 2.000 treballadors en números rodons.
Mentrestant, el seu propietari, Thomas Meyer, cobra de Desigual per partida triple. D'una banda, pel lloguer dels despatxos; d'una altra, pels serveis d'assessorament de direcció que la societat La Vida és Xula presta a la companyia, i que signifiquen uns honoraris anuals de 0,9 milions. Com a president de la tèxtil, es reparteix juntament amb els dos membres del consell, Celso Gomáriz Orozco i Jorge Martínez Martinell, un milió d'euros a títol d'emoluments.
