Plataforma per la Llengua insisteix en el seu afany de canviar els hàbits lingüístics dels ciutadans de Catalunya. Ni tan sols els infants s'alliberen dels seus objectius, tant dins de les escoles —on, des de fa tres dècades, impera la immersió monolingüe obligatòria en català— com fora d'elles.
L'entitat ultranacionalista torna a la càrrega amb un dels seus plans més polèmics: intentar que els més petits hagin de parlar en llengua catalana en el seu temps d'esbarjo.
"Viure plenament en català"
"El gran repte és revertir la davallada en l'ús del català als carrers de pobles i ciutats, als patis de les escoles, a les facultats universitàries, a la feina, als estadis i als comerços". Així de clar ho afirma aquesta organització que, al llarg de l'última dècada, ha rebut una quantitat milionària en subvencions per part de la Generalitat, ajuntaments i altres administracions públiques de Catalunya.
Plataforma per la Llengua resumeix així els seus objectius, descrits en un article del seu secretari Francesc Marco-Palau a Xarxanet, l'escrit del qual conclou amb una de les consignes habituals del secessionisme a Catalunya, on el castellà és també llengua oficial i materna de bona part de la seva població: "Volem viure plenament en català!", etziba.
Revertir l’emergència lingüística: l’activació social a favor del català 💪
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) January 14, 2026
"El gran repte és revertir la davallada en l’ús del català als carrers de pobles i ciutats, als patis de les escoles, a les facultats universitàries, a la feina, als estadis i als comerços."
👇 https://t.co/gyfYtUmVkg
"I per assolir aquest objectiu, cal un compromís real de les institucions i una actitud proactiva de cadascun de nosaltres", afegeix.
![Cambio de idioma de la rotulación de un comercio de Manresa, puesto como ejemplo a seguir por Plataforma per la Llengua](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/11\/14\/politica\/1003742707619_15405341_320x180.jpg"])
'Milionària' en subvencions
L'entitat presidida per Òscar Escuder ha obtingut bona part dels seus ingressos al llarg de l'última dècada de les subvencions públiques. Segons les seves últimes dades de transparència disponibles, corresponents a 2024, els seus ingressos d'aquell any van ascendir a 3,14 milions d'euros, el 68,9% d'ells —segons asseguren— procedents de les quotes dels seus socis, un 9,7% de "vendes i prestacions" i un 18,3% —una cinquena part—, procedent de subvencions.
Al llarg de l'última dècada, la major part d'aquestes van procedir de la Generalitat de Catalunya i d'altres administracions públiques, tant de la regió com de la Comunitat Valenciana i Balears.
![El presidente de la Generalitat de Cataluña, Pere Aragonès, reuniéndose con representantes de Plataforma per la Llengua el pasado 27 de julio / DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2015\/01\/21\/politica\/5009988_1258326_320x180.jpg"])
Només el 2020, poc després de transcendir que alguns dels seus simpatitzants havien vigilat la llengua que parlen els infants a les escoles de Catalunya, va obtenir 955.000 euros en ajudes: la major part d'ells, procedents de la Generalitat —en aquelles dates governada per Junts i ERC—, que li va concedir 760.000 a través dels seus convenis
Vigilància i multes als comerços
A finals de 2025, el mateix Escuder va incidir en una entrevista televisiva a TV3 en un altre dels seus objectius habituals: hostigar els comerciants que no rotulen ni coneguin la llengua catalana. En la mateixa, va instar a la Generalitat i a la resta d'administracions públiques catalanes a redoblar la seva pressió i les multes lingüístiques.
L'entitat ultranacionalista va reconèixer haver interposat "diversos centenars" de denúncies davant la Agència Catalana de Consum només el 2025 contra aquells comerços que utilitzen altres llengües —entre elles, el castellà—.
"Quan hi hagi unes quantes sancions, la gent deixarà de fer-ho. És com si vas per l'autopista a 180 km/h, no vindran els Mossos a dir-te 'no corris tant, que potser et faràs mal...': et posarà una multa que quedaràs distret", va manifestar Escuder a la televisió pública catalana.
"Està bé avisar la gent, però no els avisos set vegades per la mateixa cosa. Avisa'ls, si cal, una vegada, i al cap d'un temps prudencial, si no ho fan, s'ha de sancionar", va afegir.
