El relat econòmic dels darrers mesos semblava anticipar dos escenaris oposats: un desplom provocat pels tipus d'interès o una resistència numantina del totxo. La realitat de les escriptures signades ha dibuixat un tercer camí molt més matisat per a Catalunya.
El mercat català ha optat per una via intermèdia. Es tracta d'una estabilització tècnica que contrasta vivament amb el comportament, molt més volàtil, registrat a la resta de l'Estat.
Aterratge suau
Les estadístiques oficials publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmen que la febre compradora ha baixat notablement de temperatura en la recta final de l'any, donant pas a un escenari de contenció i prudència.
Cartell de 'es ven' al balcó d'un habitatge
La dada resulta inapel·lable: la compravenda d'habitatges a Catalunya va créixer un 2,3% interanual al novembre. Una xifra positiva que evita els números vermells, però que representa una frenada evident si es busca el dinamisme d'exercicis anteriors.
Dada real
Aquest percentatge del 2,3% desmenteix qualsevol eufòria desmesurada sobre un nou boom. No existeix una explosió de vendes, sinó un manteniment de l'activitat sostingut per una demanda que ja no compra amb la urgència observada després de la pandèmia.
Cartell de "Es ven" en un balcó d'un habitatge
L'augment és tan lleu que es pot considerar un estancament tècnic, un manteniment de les xifres respecte a l'any anterior que serveix per salvar els mobles de l'exercici fiscal, però que alerta d'un esgotament en la capacitat de compra.
Volum total
Malgrat aquest creixement anèmic, el múscul immobiliari de Catalunya continua mostrant-se formidable en termes absoluts. El volum d'operacions tancades en només trenta dies va ascendir a 8.794 habitatges, mantenint l'activitat notarial.
Aquesta xifra consolida la comunitat al podi nacional per volum. Catalunya es manté com la tercera autonomia on es venen més cases, situant-se molt a prop de la Comunitat Valenciana (9.309 operacions) i per darrere d'Andalusia, líder amb gairebé 12.000 transaccions.
La comparativa
En analitzar el context global, la dada del 2,3% català mostra la seva veritable dimensió. La mitjana d'Espanya va experimentar un repunt del 7,8%, una velocitat de creuer que triplica el ritme de creixement registrat a les províncies catalanes.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
Mentre regions com Andalusia es disparen un 16,2% i València creix un 8,6%, Catalunya es despenja del vagó capdavanter. Tot i així, resisteix millor que Madrid, comunitat que ha patit un revés sever amb una caiguda del 9,4% en les seves operacions.
Motor de segona mà
En desgranar el tipus d'immobles transmesos, el patró resulta inequívoc: el mercat se sosté gràcies al parc existent. De les 8.794 operacions, una aclaparadora majoria de 7.197 corresponen a habitatge usat.
Els compradors es veuen abocats a rotar l'estoc de segona mà davant la impossibilitat d'accedir a obra nova a les zones tensionades. L'habitatge usat ofereix preus més competitius i disponibilitat immediata als barris consolidats.
Escassetat d'obra nova
Per la seva banda, l'habitatge nou va sumar únicament 1.597 operacions. Encara que continua sent un producte molt demandat, el seu pes relatiu al mercat es redueix per un problema crònic d'oferta i la manca de projectes finalitzats.
El sector promotor no aconsegueix posar al mercat suficient producte acabat per satisfer la demanda latent. Això converteix l'habitatge a estrenar en un bé escàs, accessible només per a qui pot assumir costos més elevats i terminis d'espera.
Habitatge protegit
Una altra dada rellevant que aporta l'estadística de l'INE és el paper residual de l'habitatge protegit (VPO). D'entre les gairebé 8.800 vendes, només 518 van correspondre a habitatge amb algun tipus de protecció oficial, representant un percentatge mínim del total.
Aquesta xifra testimonial, només un 5,9% de les transaccions, evidencia una manca estructural del mercat. La falta d'alternatives assequibles expulsa les rendes mitjanes cap al mercat lliure, que va sumar un total de 8.276 vendes en el mateix període.
Perspectiva futura
La lectura d'aquest mes de novembre indica que el mercat català ha entrat en una fase de maduresa. Els tipus d'interès han impactat refredant el creixement, però no han aconseguit tombar el volum estructural de vendes.
De cara al nou any, els indicadors apunten a una continuïtat en aquest aterratge suau. Catalunya s'instal·la en una zona d'estabilitat, allunyant-se tant dels excessos alcistes de la costa llevantina com dels ajustos bruscos patits a la capital.
Notícies relacionades
- Juan Madridejos, sobre les donacions de pares a fills: “Si és per a una vivenda, els primers 60.000 euros tenen doble bonificació”
- Firmes de luxe a preu de saldo: el gegant que aterra a Catalunya per revolucionar el consum
- Aldi obre el seu supermercat 77 a la província de Barcelona: nova botiga amb més de 1.200 metres quadrats