Cop de 42% als lactis europeus: la fàbrica de Lleida que ha aconseguit esquivar l'aranzel màxim de la Xina

La guerra comercial entre Brussel·les i Pequín ha deixat de ser una amenaça llunyana per convertir-se en una realitat que colpeja la línia de flotació de la indústria local. El que va començar amb els cotxes elèctrics ha derivat en un foc creuat on els danys col·laterals es compten per milions en el sector agroalimentari. Enmig d'aquesta tempesta perfecta, que amenaça amb expulsar els productors europeus del gegant asiàtic, una planta de Lleida ha trobat una inesperada via d'escapament.

Mentre la majoria de competidors continentals es preparen per a un impacte frontal que podria treure'ls del mercat, aquesta factoria lleidatana ha aparegut en una llista molt exclusiva publicada pel Ministeri de Comerç de la Xina. No es tracta d'una amnistia total ni d'un cop de sort, sinó del resultat d'una estratègia calculada al mil·límetre als despatxos. La fàbrica no s'allibera del càstig, però ha aconseguit una cosa que avui cotitza a l'alça: un avantatge competitiu vital davant els seus rivals directes.

Cop asiàtic

El dictamen de Pequín ha caigut com una llosa sobre el sector lacti de la Unió Europea. Les autoritats xineses han conclòs que la indústria comunitària juga amb les cartes marcades gràcies als subsidis, i la resposta ha estat contundent. La tarifa general imposada a les empreses que no han col·laborat o no han estat seleccionades s'enfila fins a un asfixiant 42,7%. Un mur fiscal pràcticament infranquejable per a productes com nates i formatges.

Tanmateix, la planta de Indústries Làcties de Mollerussa ha aconseguit esquivar la bala de més calibre. La fàbrica, centre neuràlgic a la zona del grup Lactalis (matriu de marques com Puleva o El Castillo), ha aconseguit entrar en un tram reduït. Pequín li aplicarà un recàrrec del 28,6%. Continua sent una llosa pesada per als comptes, sí, però suposa una diferència de 14,1 punts respecte al càstig màxim que patiran la majoria de les exportadores europees.

Llista blanca

La clau d'aquest tracte diferenciat rau en una sola paraula: cooperació. El Ministeri de Comerç xinès ha premiat aquelles companyies que van facilitar informació i van col·laborar activament durant la investigació antidumping iniciada l'estiu passat. Mentre altres guardaven silenci o protestaven, des de Mollerussa es va optar per la transparència burocràtica, un moviment que ha salvat la planta de la crema generalitzada que afecta especialment francesos, italians i neerlandesos.

La factoria del Pla d'Urgell no està sola en aquest "club dels escollits", encara que els seients són limitats. Juntament amb la planta lleidatana, només un grapat de firmes espanyoles com Capsa (Central Lletera Asturiana), Innolact (Quescrem) o Campo de San Juan (García Baquero) han aconseguit accedir a aquest percentatge bonificat del 28,6%. Fora d'aquesta llista, exportar a la Xina es converteix des d'aquesta setmana en una missió gairebé suïcida per a la rendibilitat de qualsevol empresa làctia.

Mercat clau

La importància d'aquesta "rebaixa" va molt més enllà de l'estalvi immediat en duanes. La Xina s'ha convertit els darrers anys en un destí estratègic per als lactis d'alt valor afegit, especialment nates industrials i formatges frescos, productes que deixen més marge que la llet líquida. Quedar fora dels lineals de Xangai o Pequín per preu suposaria un retrocés d'anys en la internacionalització de la marca i cedir aquesta quota de mercat a competidors de Nova Zelanda o Austràlia.

Per a la planta de Mollerussa, aquest aranzel del 28,6% és el mal menor en un escenari de guerra comercial oberta. Mentre els seus competidors europeus recalculem preus intentant absorbir un impacte del 42%, la fàbrica lleidatana compta ara amb un marge de maniobra que li permet seguir a la partida. En un tauler geopolític tan complex, sobreviure ja és una victòria, i fer-ho pagant menys que el veí és, directament, un triomf empresarial.