Confirmat per l'Idescat: aquest és el municipi de Catalunya on més es cobra, supera la mitjana de la regió per més de 20.000 euros

Catalunya és la tercera millor comunitat autònoma per treballar segons la satisfacció dels empleats. Està per darrere de la Comunitat de Madrid i de les Balears. Així ho afirma l'últim Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en l'Ocupació. La regió del nord-est de la Península Ibèrica cau un lloc, del segon al tercer, després del sorpasso madrileny a les illes.

Pel que fa als salaris, aquest mateix informe revela que Catalunya és la quarta autonomia d'Espanya on més es cobra. Madrid es manté com la comunitat amb el salari promig: 2.364 euros bruts mensuals, cosa que suposa un creixement interanual del 4,1%. La segueixen el País Basc (2.248 euros), Navarra (2.154 euros). La remuneració del territori governat per Salvador Illa ronda els 2.120 euros. No obstant això, dins de les fronteres catalanes, hi ha moltes diferències.

Repartiment territorial

L'Institut d'Estadística de Catalunya ha publicat l'estadística mitjana de salaris bruts territorials del 2024. Les diferències entre municipis són molt sensibles. "L'objectiu d'aquesta estadística és disposar d'informació detallada sobre els ingressos salarials mitjans de les persones residents als municipis de més de 50.000 habitants i a Catalunya, a partir de la Mostra contínua de vides laborals", dicta la pròpia institució. La mitjana de la comunitat és de 31.746 euros bruts anuals.

Sobre el paper, es podria pensar que els emoluments més elevats es donen a la capital de la comunitat, a Barcelona. Tanmateix, no és el cas. La ciutat ocupa el tercer lloc amb un import mitjà de 34.466 euros bruts per any, uns 2.870 al mes. Cal destacar que l'alt nombre de persones que habiten a la ciutat fa que les xifres siguin més extremes cap a ambdós pols.

Municipis

El primer lloc és pels ciutadans de Sant Cugat del Vallès, ja que l'import total brut és de 54.549 euros, cosa que ronda els 4.500 al mes. El segueix Castelldefels, amb 38.570 euros. És a dir, la diferència entre el primer municipi i el segon és més que notable, amb gairebé 16.000 euros de distància. El tercer lloc, com s'ha esmentat prèviament, l'ocupa Barcelona.

A l'altre extrem hi ha Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat i Reus. Es mouen en rangs molt similars. L'últim lloc és per a la primera localitat esmentada, amb un salari brut anual de 26.003 euros. L'Hospitalet situa la seva xifra en 26.638 i la ciutat pertanyent a la província de Tarragona en 26.922. De les 23 ciutats analitzades en aquest estudi, entre la primera i l'última es dupliquen els emoluments.

Estadístiques

El 2024, gairebé tots els municipis de més de 50.000 habitants van experimentar un creixement en l'ingrés salarial brut, amb Sant Cugat del Vallès (5,9%), Mollet (5,7%) i Granollers (5,6%) al capdavant. L'única excepció va ser Manresa, que es va mantenir estable amb un lleuger descens del 0,1%.

Persisteix la bretxa de gènere: el salari mitjà dels homes va ascendir a 34.473 euros, davant dels 28.765 euros de les dones. Mentre que Sant Cugat lidera les rendes més altes en ambdós sexes (acompanyat per Castelldefels en homes i Barcelona en dones), Santa Coloma de Gramenet repeteix com el municipi amb els ingressos més baixos per a ambdós col·lectius.

Activitat econòmica i tipus de contracte

Pel que fa als sectors econòmics, els serveis financers i immobiliaris i les comunicacions lideren els salaris a Catalunya amb una mitjana de 45.469 euros, seguits de l'Administració Pública. Aquest patró es repeteix en gairebé tots els grans municipis, encara que amb excepcions industrials notables com Sant Cugat, Castelldefels i Tarragona, o el cas de Granollers, on la construcció és el motor salarial.

L'estabilitat laboral també marca la diferència: un contracte indefinit es tradueix en una mitjana de 31.804 euros, davant dels 25.788 euros dels temporals. Sant Cugat del Vallès torna a batre rècords amb els sous més alts en ambdues modalitats contractuals, mentre que els valors mínims es localitzen a Santa Coloma de Gramenet (indefinits) i Manresa (temporals).

Contrastos profunds

En definitiva, el mapa salarial català de 2024 dibuixa una realitat de contrastos profunds, on la ubicació geogràfica i la naturalesa del contracte determinen la capacitat adquisitiva. Mentre alguns pols aconsegueixen sortir de la inflació amb creixements sòlids, altres municipis afronten el repte de tancar bretxes que, en els casos més extrems, arriben a duplicar la bretxa d'ingressos entre veïns d'una mateixa regió.