La riquesa cultural i la profunditat lingüística de Catalunya aconsegueixen traspassar els límits de la seva geografia per projectar-se a la resta d’Espanya. Les seves tradicions i la seva llengua pròpia alberguen matisos únics i secrets que sovint resulten fascinants per a aquells que s’apropen al català des del castellà. Cada idioma constitueix un univers en si mateix, i avui ens submergim en les particularitats d’aquest per descobrir-ne les expressions més curioses.
Un dels termes més singulars i complexos de traslladar a altres idiomes és, sens dubte, somiatruites. La seva traducció literal —"somiatruites"— no arriba a explicar-ne la veritable essència. Tal com indica el diccionari, s’utilitza per descriure una persona visionària o excessivament idealista; algú que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles, estranyes o que manquen de qualsevol base en la realitat.
Què significa somiatruites?
Més enllà de la seva definició formal, el terme fa referència a aquella persona que sempre està imaginant el futur, sigui més realista o no, una mica com l’expressió tan estesa en castellà: “Tens el cap ple d’ocells”. Però d’on neix aquesta paraula? La veritat és que no hi ha un origen clar, però la primera vegada que el terme apareix a la literatura catalana és a l’obra de ‘La febre d'or’ de Narcís Oller l’any 1892.
En aquella època, de fet, s’utilitzava de forma popular la següent dita: “Qui té gana, somia truites”. Una mica com qui té gana, somia truites. Per què truites? No existeix una resposta única. Una de les teories assenyala que el seu origen podria estar relacionat amb la frase “Qui té gana, somia pa” (“Qui té gana, somia pa”) que utilitzava la gent que passava gana. Si tenies aspiracions més grans, aquell “pa” es substituïa per “truites”, que venia a ser una ambició més gran.
Quines altres paraules catalanes no tenen traducció al castellà?
Com passa amb somiatruites, el català alberga paraules i expressions que no tenen una traducció al castellà i són úniques a Catalunya. A continuació et posem alguns exemples que podem trobar:
- Déu n'hi do: es tracta d’una de les col·letilles més esteses entre la població catalana i ve a ser una mica com “Ja ho veus”. Denota sorpresa o admiració per alguna cosa o algú. La traducció literal al castellà seria: “Déu li doni”.
- Pixapins: terme que utilitza la gent de fora de Barcelona per referir-se als barcelonins de forma despectiva quan surten de la ciutat. La seva definició popular és la següent: “Persona de ciutat que va al camp els caps de setmana o a les vacances”.
- Bufar i fer ampolles: expressió que s’utilitza per argumentar que una tasca és senzilla de fer i la seva traducció literal seria “Bufar i fer ampolles”.
- Bocamoll: aquesta paraula s’utilitza per definir algú que parla massa i sol equivocar-se en fer-ho. L’expressió castellana que més s’hi acosta seria, per exemple, bocamoll.
- Rauxa: la seva definició vindria a ser “actuar per impuls, de manera irracional”. És tot el contrari a “seny”, que fa referència al seny.
Segur que ets capaç de pensar en alguns exemples més, ja que la llista podria estirar-se i estirar-se gairebé de manera infinita. I és que, afortunadament, la llengua catalana posseeix molta riquesa i el seu ús arreu de Catalunya fa del territori un dels llocs més rics de tota Espanya. Abans d’acabar de llegir l’article, et deixem alguns exemples més perquè juguis a imaginar què signifiquen aquestes paraules, termes o expressions: apa, llufa, merder, galta, galifardeu, gamarús, tanoca…
Dites en català que també tenen la seva història
No només les paraules donen que parlar, el català ens regala moltes dites medievals amb origen en la tradició agrària, moltes tenen a veure amb la feina, i tot i que sí que es poden traduir al castellà, en català sonen molt bé.
Exemples de dites sobre oficis, són:
"Qui matina, fa farina", es refereix que a qui matina, Déu l’ajuda. Referint-se que qui s’aixeca d’hora, té temps per fer-ho tot.
Una altra dita curiosa és aquesta, que sembla recollir l’origen de com funcionem en societat. I és que, "Home de pocs oficis, pobre segur", molt semblant a la fórmula castellana de que "qui molt abraça, poc estreny".