María Jesús Angulo / María Jesús Puerta Angulo
+Economia

María Jesús Angulo (56 anys), enginyera: “La NASA em deu 1 milió d’euros per no ser dels Estats Units”

La raó crua per la qual el xec mai va arribar és simple i estava estipulada a la lletra petita de les bases: per cobrar el premi, el guanyador havia de ser estatunidenc o el líder de l’equip havia de ser americà

Una veïna de Menorca critica Laura Escanes per comprar una casa de més de 500.000 euros: “Gràcies per envair-nos, fer-nos fora i jugar a ser rics”

Leer en Castellano
Publicada

María Jesús Puerta Angulo, una enginyera de mines de 56 anys de Tarragona i especialista en sostenibilitat, ha captat l’atenció mundial després de convertir-se en l’única guanyadora internacional del prestigiós Lunar Recycle Challenge de la NASA.

El seu innovador projecte, desenvolupat en gran part amb l’ajuda de la Intel·ligència Artificial (IA), li va valer el reconeixement de l’agència espacial, però no el premi associat d’un milió de dòlars.

La raó crua per la qual el xec mai va arribar és simple i estava estipulada a la lletra petita de les bases: per cobrar el premi, el guanyador havia de ser estatunidenc o el líder de l’equip havia de ser americà.

Angulo es va assabentar d’aquesta condició només en el moment en què la NASA va comunicar la seva victòria. La notícia va desfermar una efímera alegria a casa seva; els seus fills, en escoltar la xifra, ja estaven "gastant-se els diners" virtualment, obligant l’enginyera a mirar les normes i comunicar-los: "No, no hem guanyat res".

El projecte guanyador, anomenat Esperanza, utilitza la IA per transformar els residus lunars (regòlit) en materials útils, promovent una economia circular. La NASA estimava que les futures missions Artemis deixarien uns 4.200 kg de brossa.

El repte principal era evitar el cost de baixar aquests residus a la Terra, valorat en 50.000 $ per quilo. El projecte de María Jesús va proposar un bessó digital (Digital Twin) que prediu el sistema òptim de reciclatge (com la piròlisi o la separació magnètica) barrejant la brossa amb minerals del regòlit, i fins i tot creant "formigó lunar".

María Jesús assegura que el seu assoliment és un testimoni del poder de la IA, la qual considera la seva "millor becària" i "millor doctora en enginyeria". Sense la IA, el projecte "hauria estat impossible". La tecnologia li va permetre analitzar 733 mostres de dades de les missions Apol·lo de la dècada de 1960, una recerca que li hauria portat "mesos i mesos" a l’hora de processar la informació i extreure patrons manualment.

Per a aquesta enginyera, que dirigeix una pime familiar amb el seu marit a Espanya, el veritable valor del concurs va transcendir l’econòmic. Després que li diagnostiquessin un càncer de mama als 50 anys, María Jesús es va sentir inspirada per demostrar als seus fills i a ella mateixa que podia afrontar grans desafiaments. El seu objectiu principal no era guanyar, sinó que el projecte fos admès pels 200 jutges de la NASA.

La victòria de María Jesús Angulo, que ja havia desenvolupat prèviament un model d’IA per a la detecció precoç del càncer de mama, és una mostra clara del que una "persona absolutament normal" pot aconseguir utilitzant la intel·ligència artificial, trencant els límits del que abans es creia possible.

Tot i que l’enginyera no va rebre la quantitat monetària, sí que va obtenir el reconeixement i un diploma oficial de la NASA, que considera el seu veritable triomf. La seva història, explicada amb l’objectiu d’inspirar la gent, especialment els joves, és un "exemple absolut" que res no és fàcil, però que amb treball i "esperança" es poden aconseguir grans coses.