Les grans exigències de l'NBA que obstaculitzen la sortida del Barça de bàsquet de l'Eurolliga

El Barça de bàsquet ja planifica el futur a mitjà i llarg termini. Més enllà del fitxatge de Xavi Pascual que ha frenat la crisi de la secció i de les seves opcions de guanyar la Lliga ACB, l'Eurolliga o la Copa del Rei, el club ha de decidir si segueix a l'Eurolliga o aposta pel nou projecte de l'NBA a Europa. De moment, l'entitat es decanta per la via continuista per les elevades exigències econòmiques del gegant nord-americà.

El bàsquet europeu viu un cisma semblant al del 2000. Molts clubs estan molestos amb el repartiment econòmic de l'Eurolliga, que mou uns 100 milions a l'any. D'altres es deixen seduir per l'NBA, que als Estats Units mou un negoci de 13.000 milions. El mercat europeu, però, poc o res té a veure amb el nord-americà. Tampoc la seva idiosincràsia.

Espectacle i negoci

L'NBA és sinònim d'espectacle. De negoci. L'Eurolliga, en canvi, simbolitza la tradició del bàsquet d'elit a Europa. També té la seva vessant comercial, però és molt més modesta.

El logo de l'NBA i la bandera europea Servimedia

Will Clyburn en el Paris Basketball-Barça de bàsquet de l'Eurolliga FCB

Adam Silver, comissionat de l'NBA, prepara el seu aterratge a Europa per a la temporada 2027-28. El seu projecte és molt ambiciós i espera seduir grans ciutats com Londres, Manchester, Roma i París, que no compten amb un gran equip de bàsquet. Silver ambiciona, per exemple, que una de les franquícies de l'NBA Europa sigui el PSG. Una altra podria ser el Manchester City, club que no ha expressat el més mínim desig de tenir una secció professional de bàsquet.

La reunió de Londres

El Barça, de moment, té molts dubtes. Els números no quadren. Diumenge, a Londres, hi va haver una reunió entre representants del club barcelonista i la cúpula de l'NBA.

Pau Gasol rep el seu darrer homenatge als Estats Units EFE

Kasparas Jakucionis amb el comissionat en cap de l'NBA, Adam Silver, al draft 2025 REDES

Josep Cubells (directiu responsable del bàsquet), Jordi Trias (nou executiu) i Marta Cantós (directora d'estratègia) van representar el Barça. Van escoltar les propostes de Silver, Mark Tanum  i George Aivazoglou. Pau Gasol, exjugador barcelonista que va triomfar a l'NBA, va ser el reclam de la competició nord-americana per seduir el club que presideix Joan Laporta.

Els problemes del Barça

L'NBA posa condicions a totes les franquícies interessades en el seu projecte. Cada club haurà de pagar entre 430 i 860 milions d'euros d'entrada, una xifra molt elevada que trigaria molts anys a ser rendibilitzada per qualsevol entitat europea.

Juan Carlos Navarro, Joan Laporta, Josep Cubells i Mario Bruno Fernández, en la signatura de Xavi Pascual com a entrenador del Barça de bàsquet FCB

Motius econòmics a banda, el Barça també hauria de solucionar un problema més complex. En no ser una Societat Anònima Esportiva, el club hauria de crear una filial amb drets comercials i d'explotació. I és aquí on Laporta necessitaria el suport d'inversors importants que voldrien tenir el control parcial de la secció.

El Palau Blaugrana

L'NBA, així mateix, exigeix pavellons amb 12.000 o més espectadors. També exigeix l'Eurolliga instal·lacions amb 10.000 seients o més, però no és tan estricta. Prova d'això és que el Barça segueix jugant al Palau Blaugrana, amb capacitat per a 7.500 espectadors.

Banderes de Palestina al Palau Blaugrana en un partit entre el Barça i el Maccabi Redes

Un dels renders oficials del futur Camp Nou i Palau Blaugrana, pilars de l'Espai Barça FCB

El Barça no podria jugar a l'actual Palau si es decanta per l'Eurolliga. El club ambiciona la construcció d'un nou pavelló, amb 15.000 seients, però encara no té diners i, molt menys, finançament. Laporta segueix en la seva recerca d'un inversor nord-americà o una gran multinacional per assumir gran part dels 400 milions d'euros (o més) que costaria la futura instal·lació poliesportiva.

El Palau Sant Jordi

La solució més factible seria el retorn del Barça al Palau Sant Jordi, pavelló on ja va jugar a principis dels anys 90. L'experiència no va ser satisfactòria, pels problemes amb els accessos i la gran distància existent entre les grades i la pista. 

El Palau Sant Jordi Redes

El Palau Sant Jordi va ser una de les instal·lacions més emblemàtiques dels Jocs Olímpics de 1992. Amb una capacitat per a 15.000 espectadors, va ser la seu de la Final Four de 2003 que va guanyar el Barça, un club que, avui, es disputen l'NBA i l'Eurolliga.