La injustícia del futbol s'imposa a Anoeta: 10 rematades a porteria, 5 pals i derrota del Barça després d'un arbitratge nefast

Ni Lamine Yamal en un dels seus dies més fins va servir perquè el FC Barcelona tragués els tres punts d'Anoeta. L'elenc blaugrana va quallar un dels seus millors partits en el joc col·lectiu, però va pagar molt cara la manca d'encert. Una punteria que sí que va tenir la Reial Societat, que va doblegar el conjunt culer per la mínima (2-1) tot i intentar més de 20 xuts, 10 d'ells a porteria i cinc al pal.

L'equip de Flick es va enfrontar, primer, a Gil Manzano, que va anul·lar tres gols als blaugrana a la primera part, un d'ells per un fora de joc pràcticament inexistent de Lamine Yamal, i també un penal, i a la seva pròpia punteria. Fins a dues vegades es va topar amb el pal Dani Olmo en els primers cinc minuts de la segona meitat.

El dia en què, possiblement, el Barça va desplegar el seu millor joc, va ser el partit en què va tenir menys pegada. Segurament, a causa de l'absència de Raphinha. Flick va ajuntar quatre migcampistes, Frenkie de Jong, Pedri, Fermín López i Olmo, i tot va fluir.

Manca d'encert

Tot, menys l'encert als últims metres. La Reial no va perdonar, va marcar en la seva única ocasió a la primera meitat. Una centrada lateral, que va acabar amb Jules Koundé i Pau Cubarsí seguint Gonçalo Guedes, en fora de joc encara que inexistent per al col·lectiu arbitral, va trobar Mikel Oyarzábal sol al segon pal. Xut d'esquerra imparable per a Joan García.

Aquest gol de la Reial va quedar a la retina del Barça. No va aconseguir revertir-ho el conjunt culer amb l'onze titular i, per això, Flick va fer entrar cares noves --o no tan noves-- com la de Joao Cancelo. El lateral portuguès, Marcus Rashford i Robert Lewandowski van sortir per Alejandro Balde, Olmo i Ferran Torres.

Esforç sense premi

El tècnic de Heidelberg va tocar les peces i també l'estil del Barça. Va canviar el control total i la pressió després de pèrdua per un partit d'anades i vingudes, de duels individuals. Lewandowski va guanyar el seu a l'àrea, però Álex Remiro va treure una mà felina davant un fort cop de cap. El gol el va trobar l'equip blaugrana de la mà de Rashford, a centrada de Lamine Yamal just després.

De poc servia obrir la llauna, trobar el gol que tant havia costat. La Reial es tornava a posar per davant a la següent jugada, després d'una carambola de rebutjos que va acabar amb una volea de Guedes sense Joan a la porteria. Una altra la va treure Cubarsí sota la línia després d'un refús fallit del porter de Sallent.

Un Barça frustrat

La sort no va canviar per a un Barça que, si abans era per Dani Olmo, aquesta vegada veia com l'empat no pujava al marcador per culpa del travesser, després d'un cop de cap de Koundé a passada de Cancelo. Fortuna va tenir Pedri en no caure lesionat després de l'entrada de Carlos Soler al turmell que va ser castigada amb targeta vermella a tres minuts del final.

Roony Bardghji i Gerard Martín van sortir per aportar frescor. Però ja va ser massa tard. Una va tenir el Barça després d'un servei de cantonada llançat per Rashford. La pilota es va quedar curta i, de nou, un pal va salvar el conjunt txuri urdin. La precipitació es va apoderar d'un Barça que va acabar frustrat, però que dormirà líder amb només un punt d'avantatge respecte al Reial Madrid.