De Cornellà al Barça de Flick: la història de superació de Gerard Martín, el líder de la classe obrera

El FC Barcelona és un club únic. No qualsevol estrella encaixa en la constel·lació que il·lumina el Camp Nou. El talent obre les portes per entrar a la Masia, però sense treball no s'assoleix el cim del primer equip. Molt de treball. El món tampoc s'acaba per als jugadors si la pedrera els tanca la porta. Nombrosos jugadors han triomfat després d'una progressió de menys a més, i altres projectes de talents generacionals s'han diluït a mesura que s'han acostat al final de les seves etapes formatives.

En un món a part, Gerard Martín representa la feina d'una classe purament obrera, que ni tan sols entrava a les travesses de Can Barça. El lateral d'Esplugues de Llobregat ha fet callar boques a base d'una constància que va enamorar Hansi Flick des del primer minut. Contra l'opinió de milions de culers, el defensor de 23 anys va guanyar la partida a Álex Valle a la pretemporada de 2024 i es va guanyar un lloc al primer equip, ni més ni menys que el suplent de Alejandro Balde.

Forjat a Cornellà

La bala de La Verneda va patir una lesió distal del bíceps femoral de la cuixa esquerra a l'abril de 2025, i a l'estrateg de Heidelberg no li va tremolar el pols a l'hora d'alinear Gerard en partits tan assenyalats com l'anada i la tornada de les semifinals de la Champions League contra l'Inter de Milà, i el clàssic que va decidir una Lliga davant el Reial Madrid (4-3).

El crack català no va arribar a trepitjar cap de les categories inferiors del club blaugrana fins al seu fitxatge pel filial el juliol de 2023. Inicialment, es va forjar a la base del Sant Gabriel, i en l'etapa de cadet va recalar a la UE Cornellà. Quan jugava al juvenil, als 19 anys, va debutar amb el primer equip en un partit de Segona Divisió B contra la UE Olot.

Primera gran oportunitat

Dies més tard, li va arribar la gran oportunitat, ni més ni menys que als setzens de la Copa del Rei contra el Barça, una eliminatòria que l'equip blaugrana no va desencallar fins als gols d'Ousmane Dembélé i Martin Braithwaite a la pròrroga. A la temporada 2021-22, va fer el salt definitiu al primer equip a Primera RFEF, i va durar dues temporades a Cornellà. La seva envergadura física i els seus 1,84 metres d'alçada ja el van convertir en una opció apta tant pel carril esquerre com central esquerre en una línia de cinc defenses. 

La trucada definitiva del Barça B va arribar el 2023, tot i que l'observador Carles López ja havia enviat informes de recomanació sobre el seu fitxatge quan encara jugava als equips juvenils. A Can Barça van desestimar aquelles anàlisis. Al filial de Rafa Márquez va disputar 41 partits, tots ells de titular, i només es va perdre un partit per acumulació de targetes aquella temporada 23-24.

Releu d'Iñigo

A la campanya 24-25, Flick se'l va endur a un primer equip en què fins i tot va superar la xifra de partits del curs anterior: 42 partits, 19 d'inici, un gol i sis assistències. Uns números que va camí de superar quan encara no ha arribat a l'equador de la temporada 25-26: 23 participacions, 14 a l'onze i els millors elogis de l'entrenador.

El míster ha confiat en Gerard com a relleu d'un central de la talla d'Iñigo Martínez, polit com pocs en sortida de pilota i el director d'orquestra a l'hora de tirar la trampa del fora de joc. Flick està encantat de la vida amb un defensa el valor de mercat del qual s'ha multiplicat per 50 en l'últim any: dels 400.000 euros als 20 milions. 

"Gerard va millorar molt la temporada passada, també aquesta temporada. Saps realment què pots esperar d'ell i sempre juga al màxim nivell. Per a un entrenador, és el millor que podem tenir. Per descomptat, com a central també", va afirmar el tècnic alemany en una roda de premsa després del Barça-Getafe.