Pep Guardiola, mentre va ser entrenador del Barça, sempre va tenir present el consell que li va donar Evarist Murtra, veritable artífex de la seva contractació com a tècnic i que va marxar de la junta directiva el 2008, fart de Joan Laporta. Murtra li va dir a Guardiola: “En cas de dubte, actua sempre posant el Barça per davant”. Des que va arribar a la presidència del Barça per segona vegada, Laporta ha fet, precisament, tot el contrari. Ha anteposat els seus interessos personals als del club.
Hi ha infinitat d'exemples. Va inflar les pèrdues amb provisions i amortitzacions innecessàries en l'exercici 2020-21 per fer creure que l'herència era pitjor i transformar-les en beneficis artificials en la seva primera temporada completa perquè li interessava no haver d'avalar, encara que això hagi suposat un gran perjudici al club que, quatre anys i mig després, l'ha llastat i segueix sense tenir Fair Play per inscriure jugadors i fitxatges. Laporta va prometre als socis i a Messi que el renovaria “amb una graellada” i al final el va acomiadar per la porta del darrere perquè, en aquell moment, li va interessar abraçar-se a Florentino Pérez i a la Superlliga, al·legant que aquell projecte era el millor per al Barça per poc després abandonar-lo perquè, quan la UEFA el va enxampar fent trampes comptables, li va interessar a ell evitar que el sancionessin amb l'exclusió de la Champions, cosa que li hauria costat el càrrec de president. Va expulsar els socis de la Grada d'Animació perquè van fer càntics contra ell, violant el més elemental dret a la llibertat d'expressió i posant com a excusa que havien de pagar una multa de 21.000 euros. I ara que s'acosten les eleccions, ja no li interessa que paguin aquests diners al club sinó els seus vots i, els indultarà, quan no van fer res malament, per tornar-los a maltractar, un cop passin les eleccions. Les seves actuacions demostren que no és de fiar. Les penyes ho saben bé. Com a candidat, va signar que respectaria el conveni del club amb la Confederació de Penyes i, com a president, el va rescindir i es va carregar tota l'estructura.
I va escollir una constructora turca, que ha incomplert tots els terminis, per un interès personal que algun dia es descobrirà quan va ser la pitjor qualificada per la comissió tècnica del mateix club. O pagar 50 milions de comissions a Darren Dein per renovar el contracte amb Nike, un partner històric del Barça que es moria per continuar esponsoritzant el club. Hi ha mil exemples.
En la data de les eleccions, Laporta ha tornat a anteposar els seus interessos personals als del club, col·locant-les per al 15 de març, en plena temporada, enmig de l'eliminatòria d'octaus de la Champions, que alterarà la tranquil·litat de l'equip. És una bogeria. Al club, clarament, li convindria més que fossin a final de temporada, per no interferir en la trajectòria esportiva. Quan els mandats acaben de manera natural, no per dimissió o cessament anticipat, el coherent és celebrar-les a final de temporada, quan la pilota ha deixat de rodar. Així ho han fet gairebé tots els presidents mínimament responsables. Aquesta inoportunitat i precipitació de la data provocarà que el Barça estigui gairebé quatre mesos sense un president electe ja que, guanyi qui guanyi, no podrà prendre possessió fins a l'1 de juliol.
Aquesta pressa de Laporta vol dir moltes coses: que no confia que l'equip guanyi la Champions, i que les seves causes judicials pel Cas Reus pinten molt malament per a ell. Recordem que se l'acusa de 3 estafes agreujades i, segons va assegurar l'advocat de l'acusació, Pepe Oriola, se li demanen penes de presó de fins a 18 anys. De debò els socis culers elegiran un president que els representi i que en els pròxims mesos pot ser condemnat per un delicte d'estafa? Serà un orgull o una vergonya? Un altre motiu pel qual Laporta ha escollit el 15 de març, és que, si perdés, Rafa Yuste, que serà el president en funcions, Manel del Río, director general i Sergi Atienza, Compliance Officer del club i exsoci de Laporta, tindran gairebé quatre mesos per escombrar la casa i amagar la brutícia sota la catifa abans que el nou president prengui possessió l'u de juliol i comprovi com ha deixat la casa.
La bogeria és tal que, el president escollit pels socis, referendat per les urnes, haurà d'estar a casa seva durant quatre mesos, mentre el president en funcions, Rafa Yuste, que no ha rebut els vots dels socis per a aquest càrrec, governarà, signant, renovant, blindant la família del seu amic, lliurement. Un nyap en tota regla.
