Des de fa un temps, la figura del vicepresident Rafa Yuste s'ha anat difuminant de qualsevol imatge relacionada amb el primer equip. Ni en els viatges ni en els entrenaments, el directiu s'acosta on en principi hauria de ser el seu hàbitat natural: el vestidor del FC Barcelona. Aquesta absència, segurament més forçada del que la gent es pensa, s'ha vist reforçada per una sèrie de rumors que han debilitat encara més la seva figura en els últims temps. Des d'una possible marxa l'estiu passat a Aràbia per exercir de CEO, que finalment va quedar en no res, fins a un relleu a la direcció esportiva, per no dir directament cop d'Estat, que havia de liderar Joan Soler, un altre dels fills predilectes de Joan Laporta.
Tants obstacles han acabat minant substancialment la figura de Rafa Yuste. Una persona dialogant i agradable de tracte, lleial fins al moll de l'os, que busca sempre el consens i que se sent incòmode convivint entre conflictes. Possiblement, la seva defensa a ultrança cap a Xavi Hernández, en els últims estertors del tècnic a la banqueta, van debilitar substancialment la seva figura dins del club. Molts recorden encara el seu discurs en les hores prèvies al partit contra el Sevilla, lamentant la decisió de prescindir del tècnic egarenc, assegurant que es tractava d'un error injustificable. Aquestes paraules van arribar al president, sentint-se ferit i traït: Laporta era un dels principals valedors de la sortida de l'entrenador.
Des d'aquell dia, Yuste ha anat trampejant com ha pogut pels racons del club. Sense perdre mai les formes, però amb un rostre cada dia més taciturn i resignat, el vicepresident esportiu ha anat esquivant obstacles, amb el cap ben alt i sense gairebé fer soroll. Ja no entra al vestidor, ja no espera a la sortida del camp Tito Vilanova per saludar un a un tots els jugadors abans de començar l'entrenament, ja no hi ha complicitat amb els responsables de la Comissió Esportiva... La seva figura s'ha anat diluint de manera tan alarmant com preocupant.
Rafa Yuste, en tot cas, es podrà desquitar, més aviat que tard, del seu aparent estat letàrgic. I és que tot apunta que durant la campanya electoral, que podria celebrar-se d'aquí a uns dos mesos, serà el president interí de l'entitat. Un càrrec que almenys farà justícia a tots els gripaus i carros que ha hagut d'empassar aquests últims anys. Rafa és, al cap i a la fi, un Quixot cavallerós i noble a qui li ha tocat lluitar contra uns gegants terribles i no contra uns simples molins de vent. Un cavaller de la trista figura, com bé va definir el gran Cervantes a l'il·lustre hidalgo en les seves atzaroses aventures.
