La victòria al camp de l'Slavia de Praga no passarà als annals de la història. El Barça es va endur tres punts d'or però l'equip de Flick no va estar gaire fi, ni de bon tros. El Barça va tornar a evidenciar una fragilitat defensiva preocupant davant un rival que amb ben poc, va fer molt de mal. Errors de concentració, desajustos en les marques i una sensació de vulnerabilitat que a Europa passa factura.
Tot i això, quan el resultat pesava i els dubtes sorgien, va emergir la figura d'un gran Fermín que ha començat l'any com un autèntic llamp. Energia, gol i personalitat per marcar les diferències i sostenir un Barça mancat de lideratge a la República Txeca. 3 gols i 6 assistències en 9 partits aquest 2026 per part del futbolista blaugrana. Brutal! En total ja signa les dobles xifres i la seva temporada està sent d'autèntic crack. Llàstima que no tingui un cartell tan mediàtic o es digui 'Ferminho', els seus números són de seriós aspirant a la Pilota d'Or.
Després d'aquest triomf, l'accés directe als vuitens de final de la Champions ja no sembla tan complicat. En l'última jornada, als blaugrana els podria valer una victòria per la mínima davant el Copenhaguen especialment pel duel directe entre el París Saint-Germain i el Newcastle. Tanmateix, millor no confiar-se i anar a per la golejada pel que pugui passar per davant i per darrere en una classificació extremadament ajustada i amb un desenllaç totalment imprevisible.
L'última jornada de la Champions promet emocions fortes però també tindrà una absència destacada, la de Pedri. El cervell del Barça tornava a caure lesionat i els vells fantasmes del passat també han tornat a aparèixer amb ell. Una autèntica llàstima.
Auf Wiedersehen, Marc
Ha estat una setmana de Champions però també ha estat la setmana de Ter Stegen. La seva cessió al Girona fins a final de curs, amb el Barça assumint el 90% de la seva fitxa, és una decisió que admet lectures diverses. Probablement no sigui la millor operació per al club en termes econòmics ni esportius però sí que ho és per a un jugador que mereix el respecte que s'ha guanyat al llarg de tots aquests anys. Ter Stegen ha estat clau en la història recent blaugrana i, per aquest motiu, també se li han posat tantes facilitats.
Dit això, també sembla lògic que el Barça hagi inclòs una clàusula de la por perquè no pugui jugar contra l'equip que, al cap i a la fi, li continua pagant gairebé tot el sou. És una mesura habitual, comprensible i coherent. No entenc com hi ha gent que hi està en contra.
A partir d'aquí, espero que la seva etapa a Montilivi sigui un punt d'inflexió. Allà ha de tenir continuïtat, protagonisme i la possibilitat de tornar a sentir-se un futbolista top. I no ens enganyem, tant de bo li vagi bé i es revaloritzi perquè un cop acabi el Mundial, o fins i tot abans, el debat sobre el seu futur tornarà amb força.
A Sant Sebastià sempre passen coses
La derrota del Barça al camp de la Reial Societat em va deixar una sensació estranya, gairebé contradictòria. El marcador va acabar 2-1 però el partit va explicar una altra història. Els blaugrana van ser clarament superiors, van dominar el joc, van generar més ocasions i van portar el pes del duel de principi a fi. El que va faltar no va ser futbol ni actitud, sinó el que a vegades no es pot controlar: la sort i l'encert.
L'equip va trobar a faltar la baixa de Raphinha i és que sense ell, el Barça perd pólvora i desequilibri als metres finals. Tanmateix, els blaugrana van ser capaços de generar molt perill a la porteria d'un Remiro extra motivat i més inspirat que mai. El Barça va ser valent, ordenat i, és francament difícil imaginar, que els blaugrana perdin molts més partits com el del passat diumenge.
Res a retreure als jugadors però sí a Gil Manzano i al VAR. Un cop més, amb mal caràcter, males decisions i poc nivell van influir en el resultat final. Comença a ser tradició que a Anoeta el Barça surti
