El Barça ja té el seu primer títol d'aquest 2026, una Supercopa que va aconseguir superant l'Athletic Club amb molta autoritat a les semifinals i el Reial Madrid a la final, un duel on els blaugranes arribaven com a grans favorits i van saber gestionar perfectament la pressió i la responsabilitat que això suposa per acabar enduent-se el títol.
En la gran majoria d'ocasions, els equips, especialment els entrenadors, volen evitar aquesta etiqueta de favorit per no tenir la responsabilitat que això comporta, però el Barça de Hansi Flick demostra una vegada i una altra que no només no li pesa la pressió, sinó que, a més, li agrada estar a les grans cites i guanyar títols.
És tal l'efecte que el Barça produeix als seus rivals que el mateix Xabi Alonso va modificar el seu sistema tàctic per intentar minimitzar els danys i acostar-se al Barça, encara que evidentment, no seria a nivell de joc i creació, sinó de destrucció, fins al punt que no va fer cas al consell que li havia donat Pep Guardiola de ser fidel a si mateix i no només no li va servir per endur-se la Supercopa, sinó que, a més, va ser destituït.
Feia temps que els rumors sobre el futur del tècnic blanc s'havien disparat i no tenia la confiança de la cúpula del club. Tot i que la Supercopa estava marcada al calendari, costa d'entendre que finalment hagi estat destituït, quan la imatge no va ser especialment negativa. S'ha posat de manifest una vegada més que el vestidor del conjunt de Valdebebas és massa complicat per a un entrenador amb una autèntica proposta futbolística, al qual li ha faltat el suport de la presidència per dur-la a terme.
Florentino ha deixat clar que no s'enfrontarà als seus futbolistes, sacrificant un bon tècnic si cal, una conclusió perillosa que recorda l'etapa final dels galàctics amb molts cracks però no un equip, descompensat, anàrquic i sense una proposta futbolística real.
Els projectes requereixen paciència i prudència, ja que Xabi Alonso ha estat destituït amb els mateixos números que Hansi Flick la temporada passada, un entrenador que ha encaixat a la perfecció al Barça, traient el millor dels seus jugadors i aconseguint un nou títol, mentre segueix viu en totes les competicions, la millor notícia davant un mes en què la Champions tornarà a ser important i que, en funció del que passi, el Barça podria carregar-se de partits al calendari si disputa els setzens mentre segueix viu a la Copa. A Barcelona tenim clar que no es llença cap títol.
Flick va prometre aquesta tardor que, en uns mesos, el seu equip canviaria i milloraria, i avui demostra que no eren paraules buides, sinó que ho ha aconseguit, amb un equip compacte, que sap a què juga, i que compta els seus partits per victòries, però que, a més, demostra que segueix tenint molta fam de títols i de grans nits per brindar a tot el barcelonisme.
No deixa de sorprendre que amb un equip tan jove a aquest Barça no li pesi ser favorit, una cosa que s'ha guanyat a pols, i que, passi el que passi, aquest conjunt segueixi donant la cara, volent estar sempre a les grans cites, però també en aquelles que poden ser més feixugues, ja que l'èxit no es pot mesurar en una sola victòria de prestigi sinó en un dia a dia ple de treball i sacrifici, una cosa que Flick sap i els inculca perfectament.
Es diu que al gener no es guanyen títols, però sí que es poden perdre, encara que aquest Barça ja ha aconseguit aixecar la Supercopa. Cal seguir lluitant i treballant perquè en el tram final de la temporada l'equip mantingui totes les opcions i aquesta afició pugui viure una gran temporada.
Al davant tindran un vell conegut, Álvaro Arbeloa, eliminat de la Copa en el seu primer partit com a tècnic, que tindrà la difícil tasca d'apagar l'incendi que Florentino Pérez ha provocat al Reial Madrid amb la destitució de Xabi Alonso, imposar-se en un vestidor difícil i evitar una nova temporada en blanc que el converteixi en l'enèsim entrenador de transició del seu president.
El morbo amb Arbeloa, fidel deixeble de Mourinho, està servit, i ja hauria de saber que és una mala idea provocar un Barça que sí que sap a què juga, creu en el seu entrenador, i que s'ha guanyat el dret a ser favorit, amb ganes de lluitar per tot el que se li posi per davant.
