Somriu el Barça i plora el Madrid. No hi ha manera en les últimes temporades que l'equip blanc demostri ser superior als blaugrana. Enfrontar-se al Barça és sinònim de derrota per als madridistes, que acaben sent més doloroses i alhora comporten dubtes importants al Bernabéu.
Afirma Jorge Valdano, bon coneixedor de la casa blanca, que mai va tenir la impressió que Florentino Pérez tingués confiança en Xabi Alonso. El president del Real Madrid ha demostrat aquesta desconfiança a la primera que ha pogut. I l'entrenador l'ha ajudat a prendre la decisió de fulminar-lo quan en principi era la gran esperança per rellançar l'equip.
Quan el tècnic va declarar al final de la Supercopa, que va perdre amb el Barça, que aquella competició era la menys important, va fer el primer pas cap a la destitució. I la imatge posterior d'invitar el seu equip a fer el passadís al campió, mentre Mbappé deia als seus companys que anessin al vestidor i res de passadís, va fer el segon pas cap a la seva breu vida com a entrenador blanc.
A Florentino sí que li importava la Supercopa, sí que la considerava aquell diumenge una competició primordial i especialment perquè del que es tractava era de vèncer el Barça. I derrotar l'equip blaugrana, encara que sigui en un amistós, és quelcom transcendental per a l'afició madridista. És la derrota que més fa mal al madridisme i la que més el fa petit.
La prova més gran és la destitució de Xabi Alonso. Sense pietat vuit mesos després d'haver-lo presentat com “un dels millors entrenadors del món i que representa tots els valors del Real Madrid; és el començament d'una etapa plena d'il·lusió i intenses emocions”. Que bonic va ser aquell 26 de maig de l'any passat. Avui els toca plorar, perquè com em va dir un dia, també de derrota madridista, en Javier, el meu cosí culé a Barranquilla, “la tenen a dins”.
