No sé si fa olor de colònia o no, però és evident que Alonso no té taules per imposar-se al vestidor. Com l'altre Xavi amb V, Xavi Hernández, són excel·lents exjugadors, encara que en cap cas bons entrenadors per als clubs de les seves vides. Igual que hi ha els Javis en el panorama cultural, tenim els XaVBis en l'esportiu. Aquests no em fan pena en cap cas econòmicament parlant, però és bo plantejar-se quin futur tenen a curt termini fent de míster. Xavi, després d'anades i vingudes, ni a l'Ajax ni ha tornat a Qatar. L'altre, veurem quin futur li espera després del Madrid.
Per ser exacte, Alonso ha estat al capdavant 232 dies i 34 partits i el que ve darrere és encara pitjor, Arbeloa, però potser casa millor amb la filosofia i els no-valors que manen al Real Madrid. Alonso els entenia com a jugador quan havia de defensar fregant allò antiesportiu a Leo Messi o Andrés Iniesta. Però, posteriorment, ha caigut en la desgràcia de ser un paio simpàtic per a Pep Guardiola, un enrollat amb els col·legues europeus i agradar-li massa la música indie… Que li preguntin a Russian Red.
En un moment on no fer el passadís d'honor ordenat per Kilian Mbappé és evident que l'entrenador no pintava res. Però la crítica del cas també ha d'anar en la direcció de la premsa madrilenya que, aquesta vegada, ha ficat la pota majoritàriament. Veure la imatge anteriorment esmentada i dir que Alonso ha sortit airós de la Supercopa, tot i perdre, és viure a Mart totalment. I no conèixer Florentino Pérez resulta escandalós. Amb Arbeloa el Madrid serà més Madrid i, malgrat qui li pesi, Alonso no hi encaixava gens.
