La golejada del Barça davant l'Athletic Club a les semifinals de la Supercopa d'Espanya és molt més que un resultat contundent, és una declaració d'intencions en tota regla. L'equip va oferir una gran exhibició col·lectiva de primer nivell, amb ritme, pressió alta i una ambició ofensiva que va desbordar un rival sense resposta. Des del primer minut, el Barça va transmetre fam, personalitat i una idea de joc clara que il·lusiona.
En l'apartat individual, noms com Raphinha, Fermín i Pedri van brillar amb llum pròpia. El brasiler va ser desequilibrant i decisiu; Fermín va aportar energia, arribada i caràcter; i Pedri va tornar a marcar el tempo del partit amb una classe diferencial. Tot això, sense Lamine Yamal, una absència que l'equip va saber gestionar de manera exemplar, posant en valor el fons d'armari i la maduresa competitiva.
Ara, però, ja toca passar pàgina i pensar en la gran final de diumenge contra el Reial Madrid. L'escenari i les sensacions són ideals per aixecar el primer títol del curs davant l'etern rival. Som-hi Barça!
Joan és i ha de ser el número 1
El moment que viu Joan García a la porteria del Barça és, senzillament, extraordinari. No parlem d'una bona ratxa ni d'un parell d'actuacions destacades: parlem de regularitat, lideratge i una sensació de seguretat que avui no ofereix cap altre porter espanyol, ni tan sols a nivell internacional. Des del meu punt de vista, ara mateix no hi ha ningú millor que ell. Sí, ho dic sense embuts: Joan està per sobre de Courtois i molt per sobre d'Unai Simón, especialment tenint en compte la davallada evident d'aquest últim.
I vull deixar una cosa molt clara: no pretenc fer cap campanya. Com a culer, gairebé prefereixo que Joan se'n vagi de vacances, que desconnecti, que descansi i arribi fresc a la pròxima temporada. Però una cosa és el desig emocional i una altra la justícia esportiva. Pensant en la meritocràcia i en els interessos del mateix jugador, Joan García mereix anar al Mundial i mereix fer-ho com a número u.
El futbol ha de premiar el rendiment actual, no el nom ni el passat. Joan ha respost en els moments grans, ha sostingut l'equip quan més ho necessitava i ha demostrat una maduresa pròpia de la seva edat. Si el Mundial és per als millors, avui Joan García no pot quedar fora. Pel bé de tothom, espero que De la Fuente pensi el mateix.
Cancelo, més solucions que il·lusió
El retorn de João Cancelo al Barça no és, probablement, el fitxatge més il·lusionant que es podia imaginar l'afició blaugrana. No desperta l'impacte mediàtic d'una gran estrella ni promet titulars grandiloqüents. Però el futbol, moltes vegades, es decideix lluny dels focus, i aquí és on el portuguès pren un valor inqüestionable. La seva arribada oferirà a Hansi Flick un ventall d'alternatives tàctiques molt necessari per a un equip en plena construcció.
El mercat d'hivern sempre genera dubtes. És un període complex, on escassegen les oportunitats reals i abunden els pegats. Trobar autèntiques ‘gangues’ és gairebé una quimera, i Cancelo encaixa perfectament en aquesta categoria: qualitat contrastada, rendiment immediat i cost assumible. A més, no arriba a un entorn desconegut. Cancelo ja coneix el Barça, la Lliga i l'exigència del Camp Nou, per la qual cosa el seu període d'adaptació serà mínim.
En l'àmbit futbolístic, el seu perfil ofensiu és just el que ara mateix li falta a l'equip de Flick: profunditat, desequilibri i criteri des del lateral. I més enllà de la gespa, hi ha un detall que ho diu tot. Cancelo ha prioritzat tornar al Barça, fins i tot fent un esforç econòmic, rebutjant opcions més lucratives com la de l'Inter. Així que quan algú tria el Barça amb el cor, el Barça sempre surt guanyant.
El mercat d'hivern sempre genera dubtes. És un període complex, on escassegen les oportunitats reals i abunden els pegats. Trobar autèntiques ‘gangues’ és gairebé una quimera, i Cancelo encaixa perfectament en aquesta categoria: qualitat contrastada, rendiment immediat i cost assumible. A més, no arriba a un entorn desconegut. Cancelo ja coneix el Barça, la Lliga i l'exigència del Camp Nou, per la qual cosa el seu període d'adaptació serà mínim.
En l'àmbit futbolístic, el seu perfil ofensiu és just el que ara mateix li falta a l'equip de Flick: profunditat, desequilibri i criteri des del lateral. I més enllà de la gespa, hi ha un detall que ho diu tot. Cancelo ha prioritzat tornar al Barça, fins i tot fent un esforç econòmic, rebutjant opcions més lucratives com la de l'Inter. Així que quan algú tria el Barça amb el cor, el Barça sempre surt guanyant.
