Aquest dimecres a l'Aràbia s'escenificarà la prova del cotó a la porteria d'Espanya. El porter titular, Unai Simón, i el més clar aspirant a rellevar-lo, Joan García, s'enfrontaran a l'Aràbia per una plaça a la final de la Supercopa. S'espera que entre els convidats a l'estadi King Abdullah hi sigui el seleccionador, Luis de la Fuente. Així tindrà una oportunitat única per adonar-se in situ de l'error monumental que està cometent des de fa ja anys en el tema de la porteria.
Està molt bé que De la Fuente tingui els seus preferits, fins i tot que prioritzi la camaraderia i el bon rotllo al grup per sobre de les virtuts futbolístiques, però deixar fora de l'equació el millor porter d'Espanya i possiblement ja un dels tres millors del món ratlla l'astracanada.
Joan García fa dos anys que demostra ser el millor porter espanyol de la Lliga. De fet, el seu nivell és tan alt i amb una regularitat tan aclaparadora que les comparacions mai han estat amb Unai, sinó amb Thibaut Courtois, per a molts el millor porter del món en aquests moments.
De la Fuente segueix obstinat a convocar els seus amics en pro de l'estabilitat al grup, però aquest argument és tan fal·laç i infantil que cau pel seu propi pes. Sota aquesta premissa, Diego Armando Maradona mai hauria estat seleccionat amb l'Argentina perquè el seu caràcter segurament no era el més convenient per a l'estabilitat de l'albiceleste, i ja no diguem Johan Cruyff i el seu caràcter díscol, o George Best, Neymar, Pelé, Neuer, Kahn...
El seleccionador és a temps de rectificar i demostrar que s'endurà al Mundial els millors i no els amiguets de torn o els que no fan ombra al porter de l'Athletic. Si Unai Simón és el millor, que ho demostri, i si és titular al Mundial, que s'ho guanyi davant la promesa més gran que ha donat el futbol espanyol en l'última dècada. Això no és una guarderia ni una ONG, a la Roja hi han de ser els millors i si li cou a algú l'arribada de Joan García, que es rasqui.
Fins al moment en què De la Fuente pateixi la revelació, com Sant Pere en el seu camí a Damasc, Espanya seguirà tenint sota els pals un bon porter, però en cap cas el millor. Això ho tenen clar aquí, a Pernambuco i fins i tot a Tombuctú...
