Gerard Martín representa el camí menys habitual cap a l'èxit. A diferència del culer que passa dotze anys a La Masia abans d'arribar al primer equip, Martín va arribar ja en categoria semiprofessional.
El lateral va fer les seves primeres passes al Sant Gabriel (Alejandro Balde, Sergi Domínguez, Gerard Martín i Álex Valle van sortir d'aquest equip: quina gran pedrera de defenses tenen a Sant Adrià).
De petit anava a la grada del Camp Nou assegut a les cames del seu avi. Fill d'Esplugues i resident a Sant Andreu de la Barca, amb família a la Zona Franca de Barcelona, Martín va desenvolupar gran part de la seva carrera a Cornellà, fins que el va fitxar el Barça B per unir-se al filial que dirigia Rafa Márquez.
Ni al Cornellà ni al filial ningú pensava que Gerard Martín estigués destinat a jugar al primer equip del Barcelona. Però en la seva primera campanya al club culer va jugar tots els minuts de la temporada excepte un partit, en què va estar sancionat per acumulació de grogues. Sempre a disposició d'un Márquez que el va premiar amb la seva confiança.
"Si li manes 1.000 abdominals, en farà 1.000; no escatimarà ni una", explicava l'home que el va fitxar pel Cornellà, Andrés Manzano. Ara comparteixen club, ja que el director esportiu dels verds s'ha unit al futbol base blaugrana.
"Té un culte a la feina i al cos excepcional; és importantíssim per a un jugador professional", explica. La seva àvia ho pateix: no li agafa ni una croqueta de la taula, sempre carn a la planxa.
El triomf de Gerard Martín és el de tots. L'èxit d'una persona normal convertida en futbolista: humilitat, timidesa, sobrietat i sacrifici en la seva màxima expressió. El triomf de la barreja imprescindible per a qualsevol: quantitats ingents de feina amb el seu pessic de sort necessari. El triomf de la família culer que veu el somni de tothom complert en la figura del seu net. Gerard Martín ens representa a tots els que alguna vegada, de petits, vam somiar triomfar al Barça.
Ningú comptava amb Martín a la pretemporada pels Estats Units en què va començar la seva trajectòria Hansi Flick. L'alemany va veure alguna cosa en ell i Gerard Martín va respondre amb escreix. Va arribar a ser titular en una semifinal de Champions, repartint dues assistències. Ara s'ha consolidat com el central esquerrà titular de l'equip i acaba el millor any de la seva vida com un pilar del conjunt.
Gerard Martín és un exemple vital per a tothom. No cal ser el fill de, ni un escollit des de petit, per aconseguir els teus objectius. Gerard ens ha donat una lliçó a tots: qui la segueix, l'aconsegueix. I ara és, juntament amb un altre noi meravellós de l’Estanyol, el cap d'una línia defensiva de proximitat. Gerard Martín és tot pel que adorem aquest Barça de quilòmetre zero.
