Si hi havia dubtes, s'han esborrat completament. Joan Laporta i Deco es poden posar la medalla d'haver fitxat el porter del segle que fa petit, fins i tot, el millor Ter Stegen d'anys enrere. Joan García creix davant les adversitats; ell sol lidera la línia de porteria, però també la defensa quan els seus estan embadalits. Atura pilotes que tenen la mateixa potència que veure en bucle gols dels grans davanters europeus.
El jove porter de Sallent, a més, entra a l'ADN Barça perquè és català i perquè també reuneix les millors condicions per abanderar una futura capitania. No com Ter Stegen, que no defensa el braçalet perquè ni un miserable bona nit és capaç de fer per dirigir-se a la culerada. A Cornellà, Joan García va respondre als xiulets de la seva antiga parròquia perica, però especialment va condemnar l'alemany.
A Ter Stegen no li queda res per plantar cara al Barcelona. Ja es va tornar prescindible amb un fitxatge sorpresa com és el fumador Sczesny i, ara, només li queda el que un dia va signar per veure el seu abonament íntegre dels diners o bé pactar i sortir a provar sort, potser a Girona. Com la borsa, ha perdut tant que veurem si l'anhelada selecció alemanya el rep, o no, amb els braços oberts. Ter Stegen surt des de fa un any amb una catalana, Ona Sellarès, i viu obsessionat per desconnectar a la Cerdanya. Tot i això, encara que vulgui quedar-se, haurà de valorar el seu futur i la seva carrera i si vol rascar alguna temporada més, Catalunya li queda lluny.
En paral·lel, Joan García planteja seriosos problemes a la selecció espanyola. Luis de la Fuente és de moure poques fitxes i sap que la porteria, ara, està massa renyida. Dubto que Garcia tingui una obsessió excessiva per ser convocat, però la pressió mediàtica per veure'l cada cop creix més. Qui sap si, per tancar un capítol de la història blaugrana a la porteria, acabarem veient Ter Stegen a un costat vestit amb la samarreta d'Alemanya i, a l'altre, García amb l'espanyola. Com diem en català, bon vent i barca nova.
