Joan Garcia va confirmar, a lo grande, la seva condició de principal protagonista del derbi. Si el Barça va guanyar en una recta final tan inversemblant com elèctrica gràcies a Fermín, no va perdre abans gràcies a un porter que ja ha entrat a la història. Tan ràpid.
El de Sallent, heroi contra l'Espanyol on va créixer, ja es pot considerar el millor fitxatge del Barça en l'última dècada. Pel que representa en el present i el que augura en el futur. No hi ha, en la història moderna del club, un porter que s'hagués guanyat, tan de cop, l'estima de l'afició. Zubizarreta va haver de lidiar amb l'ombra popular d'Urruti i Ter Stegen va empassar suplència amb Bravo, sense anar més lluny...
Un fitxatge, indiscutible i incommensurable a parts iguals, el preu del qual s'entén en només mitja temporada una ganga. Entre la sort i l'encert, Deco pot presumir d'una gestió bestial amb el tema de la porteria.
És probable que qui va veure en el seu dia el gran Ramallets ho desmenteixi però Garcia, Joan, es va convertir dissabte en el primer porter que evita una debacle culer al camp de l'Espanyol per acabar celebrant una victòria d'enorme transcendència.
No es recorda a Sadurní, Miguel Reina, Mora, Artola, Amador, Urruti, Zubizarreta, Busquets, Vitor Baia, Hesp, Arnau, Dutruel, Pepe Reina, Bonano, Víctor Valdés, Claudio Bravo, Ter Stegen, Iñaki Peña o Szczesny arrodonint una actuació tan salvatge com la que va protagonitzar el de Sallent. I perdent de la manera que va perdre, havent enllaçat 29 derbis sense guanyar (22 derrotes i 7 empats) des que ja un llunyà 21 de febrer de 2009 Iván de la Peña silenciés el Camp Nou, es fa difícil pensar quan l'Espanyol estarà tan a prop de poder celebrar una victòria davant el seu gran rival.
Ter Stegen: D'intocable..
Que Joan Garcia estigui avui cridat (perquè ho està) a entrar a la llegenda de porters del Barça és responsabilitat directa de Deco, el director esportiu que va signar a l'agost de 2023 (tot i que feia alguns mesos que col·laborava amb Mateu Alemany) i va comprovar, d'entrada, que la figura de l'avui condemnat Ter Stegen era aleshores intocable.
Aquell estiu el club blaugrana es debatía entre Arnau Tenas i Iñaki Peña com a suplents/alternatives al porter alemany. L'alacantí ja havia renovat mesos abans i el català (avui al Villarreal) esperava torn quan, de sobte, va descobrir que el Barça no li oferia la renovació i, acabant contracte, el deixava lliure...
Es va saber, tot i que mai es va dir en veu alta, que va ser Ter Stegen qui va aconsellar, va demanar (¿va exigir?) que fos el discret Iñaki qui es quedés a la seva ombra i s'invités a marxar a un Tenas molt més extravertit, un "Valdés en potència" segons constava als serveis esportius del club i que, temia, pogués fer-li més que ombra. Per molt De la Fuente que tingués al seu costat.
Deco no va voler, ni tampoc hauria pogut, obrir un conflicte amb l'alemany i va deixar l'assumpte per més endavant... Fins que el seu poder en el si del Barça ja va ser (com és ara) suficient com per prendre aquelles decisions que marquen un projecte a llarg termini.
A apartat
El director esportiu blaugrana va començar a rastrejar el mercat de porters quan al novembre de 2023 Ter Stegen va patir una hèrnia discal que el va mantenir prop de tres mesos de baixa, però el va atropellar la realitat, després de confiar el just en Iñaki Peña, cuando al setembre de 2024 Marc-André va patir la ruptura del tendó rotulià.
Es va fitxar el retirat Szczesny com a remei d'urgència (que no aposta de futur) i Deco, ja aleshores, va entendre imprescindible trobar el relleu generacional per a un Ter Stegen amb qui no es mantenia al club, precisament, bones relacions.
Contràriament al que es podria imaginar, igualment, el vincle entre el porter i Hansi Flick no va ser mai d'una estima indestructible. Van coincidir a la selecció alemanya i allà l'entrenador va descobrir la difícil gestió amb un Ter Stegen suplent (ho era de Neuer).
I el que va passar a la recta final de la passada temporada, quan Marc-André va proclamar sense dissimular les seves ganes de tornar a la titularitat sense atendre raons va provocar l'allunyament d'un Flick al qual li van bastar dues reunions de treball amb Deco i una xerrada amb Joan Laporta per prendre la decisió.
I condemnat
Avui ja no hi ha dubtes. Ni entre el staff ni, tampoc, a les oficines del Barça. Si l'entrenador va aguantar en el seu dia estoicament (i sense parpellejar) l'incòmode Ter Stegen a la Mannschaft, ara ho fa amb igual temple a Barcelona. Li va donar corda a Guadalajara i el manté, lògicament, per sobre de Szczesny... Però no li suposaria un problema, al contrari, que marxés aquest mes. A Girona? Sembla complicat.
Al club (Laporta), en comunicació constant amb Deco, li encantaria treure's de sobre Ter Stegen per estalviar-se un salari proper als 15 milions d'euros anuals que no caduca fins al juny de 2028 però el porter no està per la labor de perdonar tan alegrement aquests emoluments. Ni, de moment, amb l'amenaça que li suposa arriscar-se a perdre el seu lloc al Mundial del proper estiu.
Una cessió podria solucionar, almenys momentàniament, l'assumpte i, de passada, ajudar el Barça en la incorporació d'aquest central que demana Flick però, de moment, tot està en mans de Ter Stegen...
El rostre del qual a la banqueta de l'RCDE Stadium va evidenciar una realitat palmària: sap que la seva època al Barça ha acabat. Joan Garcia l'ha condemnat a l'oblit. Sense retorn.
