La Copa del Rei ens va deixar una imatge del Reial Madrid que va molt més enllà del marcador. Els blancs es van classificar per als vuitens però ho van fer patint contra un equip de Primera RFEF. A més, no podem oblidar-nos de les decisions arbitrals que, segur, no veurem a la televisió del club. El Talavera va ser valent, ordenat i amb molt de cor, i amb ben poc va estar a punt de convertir-se en el matagegants de la competició.
A diferència del partit del Barça contra el Guadalajara, en el cas del Madrid no es va tractar d'una nit trampa més. El que vam veure va ser un equip irreconeixible, superat en diverses fases del joc, incòmode durant gairebé tot el partit i que va celebrar el xiulet final com si hagués escapat d'un ridícul descomunal.
En l'ull de l'huracà, inevitablement, torna a estar Xabi Alonso. Cada partit genera més dubtes i cada compareixença davant els mitjans li resta més punts. L'equip no transmet idees, no imposa ritme i no convenç ni tan sols quan guanya.
El Madrid segueix viu a la Copa però la sensació és que, ara com ara, Xabi Alonso ho té molt complicat per menjar-se els torrons i queda menys d'una setmana per Nadal.
Els rancors i retrets de Florentino
Més enllà de l'ensurt a la Copa, el soroll a Madrid l'ha tornat a fer el micròfon del seu president, Florentino Pérez. Parla poc i, últimament, ho fa més del Barça que del seu Reial Madrid. La seva darrera sortida de to pel cas Negreira era tan previsible com indignant. Una maniobra fora de context i barroera per desviar l'atenció del mal moment esportiu i institucional que viu el Reial Madrid.
A més, aquestes declaracions amaguen un rancor mal dissimulat: el cop que va suposar per a Florentino la sortida definitiva del Barça de la Superlliga. Aquell projecte faraònic que va quedar ferit de mort quan Laporta els va dir que no. Es va trencar el somni de Florentino i la seva idea de controlar el futbol al seu gust. Des de llavors, qualsevol excusa ha estat bona per intentar embrutar la imatge blaugrana. Espero que Laporta ja no hi entri més al drap i que el Barça segueixi ferint el Reial Madrid on més li fa mal, sobre la gespa.
A part d'això, no estaria de més fer un comunicat oficial com van fer els àrbitres i, si cal, que el Barça trenqui tota mena de relacions amb el Reial Madrid. Prou de ximpleries. Aquí pau i després glòria i, quan hi hagi una resolució judicial sobre el cas Negreira, que es pronunciï qui vulgui. De moment, queda clar que en aquest país no saben què és la presumpció d'innocència.
El rei defensa la seva corona
El Barça va començar la seva defensa de la Copa del Rei amb una victòria treballada a Guadalajara. El 0-2 podria fer pensar que va ser un partit còmode, però la realitat va ser diferent. Els homes de Flick van haver de suar de valent per trencar la muralla defensiva dels locals.
La gran notícia va ser, a més, la serietat amb què el Barça es va prendre el partit. No hi va haver relaxació, ni es va subestimar un rival clarament inferior. Pressió i paciència amb la pilota davant un Guadalajara que tampoc no va regalar res. Només la manca d'encert va impedir veure una golejada que hauria reflectit millor la superioritat blaugrana.
Tanmateix, en cap moment vaig tenir la sensació que la classificació perillés; de fet, Ter Stegen pràcticament va ser un espectador més. El resultat va ser curt i va arribar tard, però va ser més que suficient per avançar de ronda i continuar guanyant confiança a la competició.
