Des de fa un temps, l'òrgan que servia per conèixer l'estat d'opinió dels socis, l'Assemblea de Compromissaris, s'ha convertit en un succedani, on s'accepten a contracor les opinions contràries i s'aplaudeixen amb entusiasme els palmeros. A més, des de la pandèmia, s'ha substituït la presencialitat per un format híbrid tant insípid com erràtic, on es depèn més de la tecnologia que de l'oratòria.
Per això, per conèixer l'estat d'opinió del soci el millor és anar a un partit i encara més des que es torna a jugar al Camp Nou, on l'abonat se sent a casa, i no com a Montjuïc, on els turistes s'havien apoderat del recinte, fins al punt de fer l'ona amb l'equip perdent.
Dissabte passat vaig anar per primera vegada al nou Spotify Camp Nou, coincidint amb la visita de l'Osasuna. El camp fa millor pinta per dins que des de fora, on el formigó, les grues, les tanques i les bastides campen en desordre a pler. A l'interior, tot és més reconeixible, amb una gespa que llueix majestuosa, i una posada en escena més que encomiable, malgrat el gust discutible de qui tria la música en les hores prèvies per amenitzar l'espera.
Només començar el partit, i després de corejar a tot pulmó l'himne del Barça, sota l'atenta mirada de la mascota CAT, les grades van començar a parlar. Unes grades, per cert, que encara no estan il·luminades a totes les zones, donant en alguns moments la sensació d'un cor espectral que està evocant el destí de l'heroi, com si es tractés d'una tragèdia d'Eurípides.
Els primers càntics van ser cap a la Grada d'Animació. De fet, es van repetir durant tot el partit de manera sistemàtica i unànime. "Volem la grada d'animació!", va ser la cantarella de la nit. Cal recordar que el president Joan Laporta va decidir tallar de soca-rel aquest grup d'aficionats, amb l'excusa que es negaven a pagar les multes per les seves actituds i insults xenòfobs. Més tard, es va saber que el club ja tenia entre cella i cella extirpar aquests joves seguidors de l'estadi, que es dedicaven a cantar "Barça sí, Laporta no".
El club vol refer el concepte Grada d'Animació a la seva manera, col·locant a dit els grups, amb la finalitat de fer proselitisme de la directiva. Una acció que és criticada amb insistència des de l'oposició, i més concretament des de la plataforma Nosaltres, que lidera Víctor Font.
Després de la Grada d'Animació, les grades van repartir els seus càntics cap a Pedri i Éric. Dos jugadors que compten ara amb l'absolut beneplàcit del respectable. De fet, per la similitud del nom entre tots dos, es podia arribar a difuminar a qui dels dos anaven dirigits els càntics, per la qual cosa calia estar atent al camp per saber qui era el protagonista en cada moment.
Després de la Grada d'Animació i els dos jugadors, el següent protagonista del soci va ser l'entrenador del Reial Madrid, Xabi Alonso, a qui se li va dedicar en diversos moments el cèlebre càntic 'Xabi, queda't', en clara referència irònica al que es va cantar en el seu dia al Santiago Bernabéu, tenint com a destinatari Xavi Hernández.
Després, els càntics també es van aglutinar sota el concepte més general de "Barça, Barça!", però de manera molt més puntual, i sense la força i insistència que inundava l'estadi quan la Grada d'Animació era present. Això sí, Laporta no va haver de suportar en cap moment la cantarella "Laporta no, Barça sí" ressonant per tot l'estadi.
