Els règims dictatorials persegueixen els dissidents i intenten 'aniquilar-los' amb acusacions falses per presentar-los, davant de la opinió pública, com els dolents, els perversos. O estàs amb mi o t'aparto, perquè criticar és molestar. I això és el que està fent la directiva de Joan Laporta amb les llegendes del club, amb els periodistes, amb els penyistes o amb els integrants de la grada d'animació. És una purga en tota regla, un mètode zero ètic per depurar barcelonistes i marginar aquells que s'atreveixin a fer una mínima crítica al líder intocable. És una mena de neteja ètnica i sectària de qui es creu l'emperador de l'imperi culer i reparteix carnets de bons i mals barcelonistes en funció de si ets genuflex o t'atreveixes a qüestionar la seva gestió. Han emprès el seu particular procés de regeneració.
Encara hi ha una cosa pitjor que això, utilitzar la mentida per desacreditar aquell que et descobreix i erigir-te com el protector del bon ordre al club.
Això és el que ha passat amb tots aquells que hem denunciat que l'expulsió de la Grada d'Animació no tenia res a veure amb l'impagament d'una suposada multa que es va utilitzar com a excusa per part de la junta de Laporta. Va expulsar els exemplars socis, que es deixaven l'ànima en crear una animació autèntica i espontània, que ajudava l'equip en cada partit, només perquè un dia van cantar “Barça, sí, Laporta no”, i calia aturar qualsevol indici de contagi amb la resta de la grada.
La mentida té les cames molt curtes, i més si es pronuncien diàriament. A la reunió que Elena Fort, vicepresidenta del Barça que està fent el mateix, o pitjor, que criticava d'anteriors directives, es va reunir amb els joves socis, als quals els va acabar destapant la gran falsedat, i els va reconèixer que “amb multa o sense multa, ho hauríem fet igualment”. Aquí hi ha els àudios per escoltar nítidament aquesta confessió de part. Aquesta autoinculpació. És a dir, que allò de la multa era una burda excusa, l'objectiu que s'havia marcat aquesta junta prèviament era carregar-se els integrants de la grada d'animació, encara que feia anys que es dedicaven desinteressadament a ambientar el Camp Nou amb un comportament exemplar. L'objectiu és substituir-los per uns cadellets, als quals ensinistraran convenientment perquè obeeixin i aplaudeixin l'emperador, que aquesta --pel que sembla-- és la seva gran i única prioritat. Laporta ha criminalitzat la mateixa grada d'animació que, en campanya electoral, li semblava exemplar. Llavors necessitava guanyar-se el seu suport. I un cop ja és president, ara li semblen el pitjor. Algú així no és de fiar.
Per fer aquesta purga, que Elena Fort ha admès que es faria, amb o sense multa, no calia criminalitzar un grup de socis barcelonistes entregats, que han passat tres filtres de seguretat, el dels Mossos, el de la seguretat privada del club, i les empremtes dactilars de cada partit. No calia que una directiva embrutés la imatge d'altres consocis i copropietaris del club, que l'únic que van fer va ser atrevir-se a exercir el més elemental dret de llibertat d'expressió. I després, Laporta té la barra d'assegurar que el “llotja del Bernabéu representa el poder i el del Barça la democràcia”. Doncs, molt demòcrata no és purgar qui s'atreveixi a fer un càntic crític, que diguem, o qui incompleix la seva promesa de tornar a fer assemblees presencials i les manté telemàtiques perquè el soci no opini, i si ho fa, que ho faci des d'un ordinador i, amb antelació, perquè la directiva pugui filtrar el que li convé. Això és democràcia?
Un cop se sap qui ha mentit per estigmatitzar un col·lectiu de culers per motius polítics, i persegueix aquells que ho denunciem, el soci ha de plantejar-se que si no actua a les pròximes eleccions, aquest poder sense escrúpols, l'acabarà trepitjant, tard o d'hora, i llavors ja no valdran les seves lamentacions.
