La memòria en el futbol és mínima. I al Barça, més concretament, pràcticament inexistent. Quan el cinc de novembre va empatar a Bruges (3-3) es van multiplicar les anàlisis catastrofistes i van treure fum les comparacions, sempre, odioses, amb la temporada passada.
Tres derrotes i un empat en set partits. Golejat a Sevilla i derrotat a mans de Reial Madrid i PSG. Poca intensitat i menys energia. Ja no és, no era, el Barça del curs anterior. Això passava a la gespa mentre que als despatxos apareixien els opositors a Joan Laporta, prenent posicions i assenyalant una governança al seu parer terrible.
Un drama, al qual s'hi va afegir el 3-0 a Stamford Bridge i el drama de les localitats desaparegudes hores abans del partit davant l'Alabès. Tot plegat, sumat a la crisi no tancada amb la Grada d'Animació, va sembrar un caldo de cultiu que des de l'oposició es va voler, i es vol encara, aprofitar. Avui, és clar, amb menys força que ahir...
"Hi ha desgast i es nota. I ho volen aprofitar" es denuncia a mitja veu des de l'entorn del president, qui en els últims dies ha pres el paper de protagonista principal i ha decidit desarmar Font, Vilajoana i qualsevol que s'atreveixi a posar en dubte la seva permanència al comandament del Barça.
I, el que és el Barça, el que són les coses al Barça, en un obrir i tancar d'ulls, els dubtes que es podien apreciar al voltant de la directiva i que alguna vegada van existir en referir-se a la plantilla de Hansi Flick van desaparèixer. Tres victòries encadenades, deu gols marcats i un lideratge recuperat amb solvència i fins i tot brillantor a la gespa han estat el millor remei en blaugrana.
I per ofegar aquestes crítiques, aquestes demandes respecte als abonaments, res millor que una dosi, doble, de Laporta. I un Laporta en forma no pot deixar passar l'ocasió d'assenyalar primer la "barcelonitis" de Florentino per després qualificar el Madrid com el poder davant el Barça, que representa "la llibertat".
Al cap d'una setmana ningú, o gairebé ningú, es recorda de l'escàndol ocorregut amb les entrades i ja es passa de puntetes per totes les crítiques que l'oposició intenta consolidar contra una directiva que mostra una tranquil·litat esfereïdora. Encara que de portes endins no és així.
En poc més de quatre mesos, si no hi ha un canvi d'opinió i estratègia avui molt poc probable, se celebraran unes eleccions que de moment tenen a Joan Laporta com a gran favorit. És difícil, molt, apostar en contra seva. Encara més si l'equip de Hansi Flick respon a la gespa.
Perquè la memòria en el futbol és mínima. I al Barça gairebé inexistent.
