La felicitat sempre és més plena al Barça si guanya amb els bojos baixets de Serrat i la Masia. Ahir l'equip blaugrana va guanyar l'Atlètic de Madrid, que ha fet una inversió aquest estiu de més de 160 milions d'euros, amb Éric Garcia de pivot, Gerard Martín de central esquerre i fins a set catalans a l'onze inicial. Nou jugadors de la Masia van participar en un partit que va acabar amb un mig del camp atípic però efectiu: Éric, Casadó i Dro. Un fet extraordinari es torna rutina al Camp Nou.

El públic vibra amb aquests bojos baixets perquè s'identifica amb ells. Tots voldríem ser Cubarsí, el fill del fuster de l’Estanyol. O Gerard Martín, un noi d'Esplugues que fa dues temporades jugava al Cornellà i ara s’afiança com a substitut d’Íñigo Martínez. Ha passat de veure els partits a la falda del seu avi a estrenar el Camp Nou del futur.

I què dir d'Éric Garcia? Criat a Martorell, un expat que va haver d'emigrar perquè van posar a dirigir la Masia gent que no en sabia res de l'ADN Barça. Guardiola el va mantenir viu i ara és l’extensió de Flick al camp.

I què dir d'Olmo, que va gastar deu anys d’Erasmus per complir el seu somni? I de Balde, reclutat del Sant Gabriel quan pràcticament anava amb xumet? O de Lamine Yamal, un producte creat, modelat i enaltit per la millor escola de futbol del món.

El Barça guanya amb el seu segell, el que li aporta una generació de culers que podríem ser qualsevol de nosaltres. No serà l’equip més brillant de la història, i es nota quan falten Pedri o Raphinha. Però l’ànima d’aquest equip està forjada a la Masia. El Barça està ple de nens de comarques, des de Berga fins a Sant Pere de Vilamajor, passant per Barcelona, el Vallès Occidental, Girona o el Baix Llobregat. I d’andalusos, canaris o valencians que veien el partit a la penya del Barça que dirigia el seu pare, com Pedri a la tasca de Tegueste.

Aquesta és la màgia d’aquest equip: que se sobreposa als grans fitxatges i a les inversions milionàries amb bon futbol, amor pels colors i passió per un escut. Per això estem tan orgullosos d’aquest Barça, aquest exèrcit desarmat de Catalunya que va a la batalla amb cadets d’infanteria convertits, a molt tendra edat, en capitans generals. No és el què, és el com. Guanyar amb aquests bojos baixets és tan extraordinari que fa que les victòries tinguin un gust millor.