Fa una setmana que el Barça ha tornat al Camp Nou i, quan tot hauria de ser alegria pel retorn a casa i el 126è aniversari del club, l'entorn culer viu en una situació de preocupació i malestar, especialment, per la debacle de Stamford Bridge, els dubtes que deixa l'equip i les incidències patides pels socis als accessos de l'estadi.
Queda lluny la victòria davant l'Athletic Club en el retorn a l'Spotify Camp Nou, prou tranquil·la com per deixar-la de banda, però quan el conjunt de Flick començava a recuperar efectius molt necessaris com Raphinha o Pedri ha arribat una forta garrotada, en forma de derrota contundent a mans del Chelsea a la Champions, que fa témer que enguany el Barça haurà de disputar els play-offs previs als vuitens.
Jugar aquesta ronda prèvia tampoc seria una gran tragèdia, només cal recordar que equips com el PSG, que va acabar campió, el Madrid, Manchester City, Juventus o el Bayern les van disputar la temporada passada, i és un partit que tots els grans acabaran disputant, per la dificultat de la competició.
El que evidentment genera molts dubtes és la forta debacle patida a Stamford Bridge, amb una imatge que no és la que ha de tenir un candidat a campió, i que se suma a altres actuacions generant dubtes, que mostren que aquest equip no és el mateix que el de la temporada passada, encara que, clarament, ningú ha de baixar del vaixell de Flick, qui ha de tenir tota la confiança de l'afició per trobar la tecla, ja que l'any passat el mes de novembre ja va ser terrible per al seu equip.
Aquesta debacle deixa un altre nom molt assenyalat (una vegada més) com és el de Ronald Araujo, amb una nova expulsió prematura a la primera part que va condicionar tant l'equip com el partit, i que un central del Barça no ha de cometre mai, ja que el perjudici que provoca és molt més elevat que encaixar un gol.
La victòria contra l'Alabès, que deixa els blaugranes líders de la categoria de manera momentània no ha servit per espantar alguns fantasmes o les ombres de dubte que deixa l'equip. I el que va ser encara pitjor... va deixar un caos descomunal amb les entrades dels socis al Camp Nou que han tornat a posar en el punt de mira la junta directiva del club.
Era cantat que l'app de Socis, que complicava encara més els accessos i la manera d'obtenir les entrades, acabaria provocant una situació com la que es va viure a l'estadi blaugrana. Deixant de banda que és una cosa que podia passar, posa de manifest que el soci no sempre és la prioritat dels que prenen les decisions al club.
S'acosten eleccions al Barça i és evident que tot el que passi o pugui passar es mirarà amb lupa, però en aquests darrers anys el soci blaugrana ha perdut molt poder respecte al seu club, arribant a veure com es modificava l'himne, es creava una mascota, s'autoritzaven patrocinis, es decidien preus d'abonaments, formes de poder anar a Montjuïc, i fins i tot un canvi del projecte de les obres sense comptar amb la seva aprovació, o fent-ho sense cap informació, com va passar amb el finançament de les obres o alguns sponsors.
El club presenta diversos brots verds, però la manera en què es tracta els socis o la gestió de les seccions continuen sent un element a millorar i que serà objecte de campanya. Són element que pesaran molt a les properes eleccions i que són importants per a la massa social culer, encara que molts aficionats no socis no ho puguin entendre, i amb una oposició desordenada que fins ara no ha presentat un projecte sòlid, encara que falten diverses plataformes i precandidats per aparèixer.
El soci, sigui com sigui, mereix un respecte molt més gran del que ha tingut, amb una preferència real i efectiva per a tot, beneficis i privilegis que no ha de tenir ningú més dins del club, una cosa que no només no passa actualment, sinó que setmana rere setmana han de veure com l'espectador turista passa per davant del soci de tota la vida, per una qüestió merament econòmica.
Falta veure què passarà amb els abonats de Montjuïc que no tenien abonament al Camp Nou quan acabi aquesta temporada, una quantitat molt petita de socis que s'ha mostrat molt fidel durant l'exili i quan les coses no anaven tan bé, però que tot apunta que no veuran recompensats els seus esforços i poden ser descartats d'una manera molt cruel.
El Barça és un club difícil, amb una massa social molt exigent, però això és justament el que el converteix en el millor club i el més especial del món, i ha de continuar sent així; amb el soci al centre de tot, defensant un model de club del qual tots ens sentim orgullosos.
