Els nou assenyalats després del desastre del Barça a Stamford Bridge: ni tan sols Flick se'n lliura

Desorientats. El FC Barcelona no té una direcció fixa aquesta temporada. Sembla que avança pels camins correctes, com va passar després de vèncer el Celta i l'Athletic, i després pateix un revés com el viscut a Stamford Bridge (3-0). El barcelonisme afrontava amb il·lusió l'enfrontament contra el Chelsea precisament perquè tornava a veure un equip reconeixible, però que finalment va acabar amb una llarga llista d'assenyalats.

Una llista en la qual ha d'aparèixer Hansi Flick. Enzo Maresca va endolcir el partit amb elogis cap al seu estil i lloant la figura de Pep Guardiola. Va trobar la manera de fer mal. Contra 10, però també contra 11. A Stamford Bridge, no hi ha equip que no pateixi davant el Chelsea, que no va deixar de trobar superioritats per dins i superar la pressió del Barça.

Dos pesos pesants

Més habituals que el tècnic de Heidelberg són Ronald Araujo i Frenkie de Jong, dos noms als quals ja costa desvincular de les nits negres a Europa. El central uruguaià ja va aparèixer a les fotos dels duels davant el París Saint-Germain fa dos anys, contra l'Inter de Milà la temporada passada i a la de Stamford Bridge dimarts passat.

Ronald Araujo, expulsat del Chelsea-Barça per doble targeta groga EFE

Liam Delap dona la mà a Frenkie de Jong després de la victòria del Chelsea contra el Barça a la Champions League EFE

Araujo va atropellar Marc Cucurella tenint una groga per protestar, abans del descans, i quan el seu equip perdia. Quan es va endur per davant Bradley Barcola, el Barça tenia dos gols d'avantatge, no perdia el partit, i l'entrada va ser sense intenció. El que va passar davant el Chelsea va ser una temeritat.

Frenkie de Jong, per la seva banda, no va acabar expulsat, però el seu partit no es va correspondre amb els galons que li atorga Flick. Davant l'Athletic, Dani Olmo va fer de Pedri. El Barça va jugar millor. El 21 blaugrana va ser transparent: no va guanyar cap duel i va defensar sense ànima la frontal de l'àrea. L'entrenador alemany valora la seva capacitat de conservar la pilota, però no va facilitar en cap moment la sortida de pressió.

Dubtes en defensa

També va quedar assenyalat Jules Koundé. El lateral francès no està tan fi com la temporada passada. A l'àrea pròpia, no va ser capaç de refusar una pilota que va quedar enganxada entre les seves cames i les de Ferran Torres i va acabar ficant-se-la a pròpia porteria. Cal que la banda dreta torni a ser com la d'abans.

Autogol de Koundé que va suposar l'1-0 del Chelsea contra el Barça EFE

I també que Pau Cubarsí torni al seu millor nivell. El central d'Estanyol necessita una parella de garanties. Fixa, que no vagi canviant. Araujo va ser la seva dupla, un fet que el va desplaçar al perfil esquerre. Amb Gerard Martín a la defensa, el Barça va carburar molt més davant l'Athletic.

El talent d'Olmo i Lamine

D'altra banda, l'equip necessita més que mai la millor versió de Dani Olmo. No hi ha ningú com el mitjapunta egarenc en espais reduïts. Tampoc ningú tan desequilibrant com Lamine Yamal. El geni de Rocafonda va començar l'encontre europeu com un tret, però es va anar apagant a mesura que l'equip no li feia arribar pilotes. Ha de centrar-se i mostrar totes les seves qualitats.

Marc Cucurella i Lamine Yamal, durant el Chelsea-Barça de Champions League REDES

Ferran Torres, seguit per Moisés Caicedo en el Chelsea-Barça de la Champions League FCB

En aquesta tasca ajudarà molt Raphinha. L'11 culer està recuperant la forma i, quan torni a l'alineació titular de manera definitiva, el Barça es farà molt més fort en la pressió i recuperarà molts més pilotes, una faceta en què precisament queda assenyalat Marcus Rashford. L'extrem anglès no va aportar res durant els 45 minuts que va estar al verd. 

Malgrat les seves aportacions estadístiques, les sensacions pel que fa a la seva adaptació a l'estil blaugrana no acaben de ser les millors. Ferran Torres també suma a la davantera, però a Europa no es poden fallar ocasions com la que va errar només començar el partit a Stamford Bridge. Tot podia haver estat molt diferent si no li hagués fallat la punteria.