L’abril de 2024, Joan Laporta va apostar per la continuïtat de Xavi Hernández, tot i que el Barça va acabar aquella temporada 2023-24 sense guanyar res, assegurant que “l’estabilitat és un valor important en els projectes que tenen èxit". "Per mi és una màxima, va afegir”. Un mes després el va destituir. Els fets desmenteixen un president que es caracteritza més aviat per tot el contrari, per ser una trituradora d’entrenadors que no li duren gairebé gens. Els canvis de tècnics constants denoten que els resultats no han estat bons, i així és molt difícil consolidar els projectes esportius. En només quatre anys i mig de Laporta com a president, ha contractat i acomiadat 18 entrenadors diferents. Sí, sí, 18 en els quatre principals equips del Barça.
Per la banqueta del primer equip masculí han passat Koeman, Xavi (destituïts i sortint per la porta del darrere) i Flick. Pel Barça B han desfilat Pimienta, Sergi Barjuan dues vegades, Albert Capellas, Rafa Márquez, Albert Sánchez, Sergi Milà i Juliano Belletti. El Barça Femení ha canviat 3 vegades d’entrenador: Lluís Cortés, Jonatan Giráldez i Pere Romeu. I en el bàsquet s’hi han assegut Jasikevicius, Grimau, Peñarroya i, ara, Xavi Pascual. 18 entrenadors en quatre seccions, fa una mitjana de quatre entrenadors i mig diferents en cada equip.
Això denota que els resultats han estat dolents en la majoria de casos, o bé, els entrenadors no treballen a gust amb la directiva i decideixen marxar. En aquests quatre anys i mig de Laporta, el primer equip masculí ha guanyat cinc títols: dues lligues, una copa del Rei i dues Supercopes d’Espanya. Cap títol internacional que sí van aconseguir els dos anteriors presidents del Barça, Rosell i Bartomeu. En aquests quatre anys i mig de Laporta, el seu màxim rival, el Reial Madrid ha guanyat 11 títols, més del doble: dues Champions, dos Mundials de clubs, dues Supercopes d’Europa, dues lligues, una Copa del Rei i dues Supercopes d’Espanya. A causa de les eliminacions prematures del Barça a la Champions a la primera fase en les dues primeres temporades de Laporta en què el club blaugrana va haver de disputar l’Europa League, va baixar del quart lloc del rànquing UEFA, que ostentava la temporada 20-21, fins a la dotzena plaça la temporada 23-24, i no es va classificar ni entre els 32 millors clubs del món i es va quedar fora de la primera edició del Mundial de clubs.
Per la seva banda, el Barça B, que quan va arribar Laporta estava a Primera RFEF. No només no ha complert l’objectiu de pujar a Segona Divisió, sinó que ha baixat a Segona RFEF i no és ni líder. Per veure la magnitud de la tragèdia, n’hi ha prou de comprovar com la Reial Societat B està a Segona A, i els filials del Reial Madrid, Atlètic, Celta o Athletic Club estan als primers llocs de Primera RFEF, mentre que el filial blaugrana està a segona federació.
En bàsquet, el Barça ha encadenat dues temporades en blanc i acumula nou clàssics contra el Madrid consecutius perduts. Amb Laporta només s’han aconseguit dos títols i van ser conquerits fa tres temporades per Jasikevicius, el tècnic contractat per Bartomeu i destituït per Laporta. En aquest mateix període de Laporta com a president, el Reial Madrid de bàsquet ha aixecat vuit títols.
Només el femení, que ja tenia un equipàs i una magnífica estructura muntada per Bartomeu, ha mantingut la seva trajectòria victoriosa amb Laporta guanyant quatre Lligues, dues Champions, tres Copes de la Reina i quatre Supercopes d’Espanya.
Veient aquesta inestabilitat a les banquetes, sembla difícil que Flick acabi complint el seu contracte. Està en el seu segon any i en té signat un més, però, encara que no ho vulgui admetre públicament, està descontent amb la gestió de la junta que es va desprendre d’Iñigo Martínez sense consultar-li-ho. Laporta li va debilitar l’equip desprenent-se del líder de la defensa perquè no va fer els deures econòmics i necessitava inscriure el porter fitxat, Joan García. I, el més greu és que el Barça no el va vendre, sinó que va regalar Iñigo Martínez a l’Al-Nassr saudita, club amb el qual el vicepresident del Barça, Rafa Yuste, tenia interessos personals, ja que estava en negociacions per incorporar-s’hi com a executiu cobrant un sou. No sembla que sigui gaire ètic. Potser Flick sap l’explicació del perquè la junta no li ha potenciat la plantilla, sinó que l’hi ha debilitat i ja veurem si li queden ganes de seguir la pròxima temporada.
I és que, al contrari del que ven la propaganda, els fets demostren que amb Laporta no s’han obtingut bons resultats esportius ni hi ha hagut estabilitat en els projectes.
