Amb el retorn de Ronald Araujo als entrenaments, la pregunta per a Hansi Flick és pràcticament de calaix: "Com té previst gestionar la tornada d'un jugador que ha estat gairebé un mes fora dels terrenys de joc per culpa de la seva salut mental?". Si es tractés d'una lesió muscular, la resposta seria força senzilla: aniria entrant de forma progressiva, jugant 20 minuts el primer partit, mitja hora el segon i, possiblement, començant des de l'inici el tercer, per jugar uns 70 minuts.
Però no estem davant d'una situació normal ni de bon tros. Araujo va demanar al club, a través dels seus agents, prendre's un respir. El detonant va ser la seva expulsió a Stamford Bridge davant el Chelsea, on va acabar sent assenyalat com un dels culpables de la contundent derrota (3-0). El charrúa, que en altres ocasions va optar per tancar puntualment els seus comptes a les xarxes socials, no va poder suportar l'escarni públic, optant per una retirada gairebé espiritual, com demostra el fet que va aprofitar el seu parèntesi per visitar Israel, el bressol del cristianisme, per tal d'afiançar les seves creences religioses, molt arrelades a la seva família.
Ara la pilota és a la teulada de Flick. El tècnic alemany es veurà en la tessitura de gestionar el retorn d'un jugador amb una sèrie de condicionants insòlits per aquestes contrades. El més lògic seria que anés entrant amb comptagotes, sense afegir gaire pressió i en partits que ja estiguin pràcticament decidits, amb la finalitat que vagi recuperant la confiança i se senti de nou útil per a l'equip.
Evidentment, el quid de la qüestió és quan Flick li donarà l'alternativa a l'onze titular. Aquí la decisió haurà de ser consensuada i meditada per totes les parts. Ara mateix sembla poc aconsellable que el charrúa entri en un partit d'eliminatòria directa. Si fos així, el descartaria per a la Supercopa, així com de cara a la propera cita copera. Tampoc sembla de rebut donar-li l'alternativa en els dos últims partits que resten de la Champions (Slavia de Praga i Copenhaguen), sobretot coneixent els antecedents del central en aquesta competició.
Sota aquest context, sembla que la Lliga es presenta com el millor escenari. La següent decisió seria si l'aposta es fa a casa o fora de casa. La premissa més plausible és jugar el primer partit titular del 2026 al nou Camp Nou, sota el suport i la confluència de l'afició. I el calendari, en aquest sentit, és generós: el Barcelona juga el primer partit a casa a la Lliga el 25 de gener davant l'Oviedo. Un rival, en principi, assequible i poc exigent a nivell ofensiu, que permetria al charrúa desplegar les seves millors virtuts i recuperar-lo en tots els sentits.
I és que Araujo segur que serà un jugador vital en aquest tram de temporada, sobretot tenint en compte que Flick tampoc té un ampli fons d'armari en aquesta posició, i encara menys des de la marxa a la francesa aquest estiu d'Íñigo Martínez.
Amb Andreas Christensen lesionat i Eric García jugant de meravella al pivot defensiu, ara mateix el tècnic alemany només té dos centrals, i d'aquella manera, en el sentit estricte de la paraula, ja que un d'ells, Gerard Martín, és un lateral reconvertit en central, mentre que l'únic pur de la plantilla, Pau Cubarsí, tampoc està travessant precisament el seu moment àlgid de la temporada.
