El Barça de Hansi Flick i el Camp Nou, els dos grans pilars de Laporta per revalidar la presidència

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, allisa el terreny per a les eleccions en el millor moment esportiu des que va tornar a la direcció el 2021. El club blaugrana encara té deures pendents en matèria econòmica, però ha recuperat el camí dels títols. L'aposta per Hansi Flick per a la banqueta del Barça i la confiança en les joies precoces de la Masia tornen a donar la raó a l'advocat català. Segones parts aquesta vegada sí que són bones.

L'elecció d'una fórmula que ja va donar resultat durant la primera etapa de Laporta a la Ciutat Esportiva Joan Gamper va més enllà del romanticisme. El futbol formatiu blaugrana ha tornat al primer pla, i els fitxatges, a un segon lloc complementari. Per obligació econòmica o simple convicció, Jan ha aconseguit que la pilota torni a entrar a la porteria. En conseqüència, els títols han tornat a arribar a les vitrines per parelles i triplets. D'aquesta manera, l'actual màxim dirigent parteix com a gran favorit als comicis de diumenge 15 de març. La temporada 2025-26 seguirà en marxa, i la junta directiva s'avançarà a qualsevol hipotètic desastre a final de curs, en el pitjor dels casos.

La pilota entra 

La conjuntura esportiva mana per sobre de tot, i el barcelonisme va sentir un optimisme a la temporada 2024-25 que no havia traspuat en l'últim lustre. L'equip blaugrana va aixecar un triplet nacional de títols i va sotmetre un Reial Madrid que va perdre els quatre clàssics del curs. Humiliacions repetides evocaven el record d'aquell Barça de Pep Guardiola. Per això, va doldre encara més el desengany de la Champions League. L'equip català va merèixer el pas a la final de la màxima competició continental, però va sortir creu.

Joan Laporta i els futbolistes del Barça celebren la Supercopa EFE

Just després de tornar a imposar-se a la final de la Supercopa, amb el lideratge de la Lliga, Laporta posa les cartes sobre la taula. L'any esportiu no ha acabat, ni de bon tros, però el culer està il·lusionat. L'entitat catalana va tancar l'exercici econòmic 2024-25 amb dos milions de beneficis ordinaris i les operacions van malmetre l'esforç de la junta directiva amb 17 quilos de pèrdues netes. Amb això, el rumb esportiu no només compensa, sinó que dissimula el context financer del club. 

Els fruits de la Masia 

Per una vegada, en l'última dècada, la fornada de la Masia no s'ha malbaratat. El Barça ha recollit els fruits d'anys i anys de treball formatiu a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Promeses de la talla de Gavi, Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal van tombar la porta abans de complir els 18 anys. D'altres com Alejandro Balde, Fermín López i Marc Casadó van fer el salt a una edat igualment jove. La cartera ja no costeja les alineacions. Estrelles de collita pròpia han nascut, crescut i explotat al Camp Nou. 

Lamine Yamal dedica el seu gol al Villarreal-Barça a Rocafonda EFE

Excepte el període de traspassos estival de 2022, una utopia gràcies a la cessió del 25% dels drets televisius i la consegüent injecció econòmica, el club blaugrana ha fet fitxatges astronòmics amb comptagotes. Ferran Torres va aterrar al gener de 2022 per 55 milions en una operació dividida en cinc terminis. Dani Olmo va seguir els passos del tiburó el 2024, i els problemes amb el Fair Play financer van obligar a recórrer al Consell Superior d'Esports (CSD) per mantenir la inscripció del mitjapunta egarenc. El Barça s'ha allunyat de l'opulència dels grans clubs europeus per diferenciar-se mitjançant una pedrera única i irrepetible. 

El finançament de l'Espai Barça

Als despatxos, una de les missions de Laporta i els seus companys passava per tancar el finançament per a les obres del nou Camp Nou, la joia de la corona del futur Espai Barça. L'advocat català va recollir l'entitat endeutada fins les celles, amb un deute brut que superava folgadament els 1.000 milions. Tot i així, el 2023, va obtenir un crèdit de 1.450 milions, prorrogable a 1.500, per a una reforma faraònica que dos anys i mig més tard veu els primers brots verds.

La tercera graderia del Camp Nou pren forma: zona tribuna CULEMANIA

El Gol Sud del Camp Nou amb el mosaic, abans del Barça-Alavés Gerard Boada CULEMANÍA

El retorn al temple culer, previst inicialment per al novembre de 2024, s'ha endarrerit un any. La incomoditat de pujar fins a Montjuïc s'ha allargat dues temporades. A l'estiu de 2025, el club blaugrana va anunciar una reobertura que mancava de la llicència de primera ocupació de l'Ajuntament de Barcelona i de les garanties de Limak, la constructora encarregada de la reforma. Malgrat aquell gerro d'aigua freda, el Barça-Athletic del 22 de novembre (4-0) va curar tots els mals. L'espera havia valgut la pena. Dos mesos després del retorn, el club ja prepara l'escalada a la fase 1C d'obertura, amb 62.000 espectadors, per a febrer de 2026.

Miracles a Montjuïc

Fins que el somni s'ha fet realitat, els ingressos per l'estadi s'han ressentit. Tot i això, la junta directiva s'ha empescat per augmentar la facturació a l'Estadi Olímpic Lluís Companys a la campanya 24-25. El devenir triomfal del primer equip va encoratjar el barcelonisme a acudir en massa a la muntanya màgica. El clàssic contra el Reial Madrid de l'11 de maig de 2025 va batre el rècord de recaptació per matchday: 13,8 milions i plusmarca d'assistència amb 50.319 espectadors.

Raphinha celebra un dels seus gols al clàssic Barça-Reial Madrid de Montjuïc EFE

Una xifra per sobre fins i tot del millor registre històric al Camp Nou en un sol partit. L'estratègia de preus dinàmics, sense afectar negativament l'afluència d'espectadors, dona bona mostra del potencial del recinte renovat a Les Corts, que allotjarà el doble de seients (105.000) a la temporada 2026-27.

Rècord d'ingressos

Mentre les partides de l'estadi remunten fins assolir la velocitat de creuer prevista de 360 milions anuals, la plana major ha centrat els seus esforços en optimitzar uns ingressos de l'àrea comercial que encara no coneixen el seu sostre. En l'exercici 2024-25, Barça Licensing & Merchandising (BLM) va facturar 170 milions, la seva millor dada en set anys de vida, i 63 quilos més que l'any anterior.

Nike, BLM i Joan Laporta en un fotomuntatge amb una Barça Store de fons MONTAJE CULEMANIA

El nou contracte d'esponsorització amb Nike fins al 2028 va catapultar la branca dels patrocinis a una xifra de negoci insòlita de 259 milions. En conjunt, els ingressos de màrqueting van créixer fins als 473 milions, més de la meitat de la collita anual: 894 milions, la millor xifra d'ingressos en la història del club, sense comptar els cursos 22-23 i 23-24, amb la inclusió de les palanques.

El president del Barça, Joan Laporta, a l'assemblea de compromissaris FCB

 Igualment, el pilar comercial apunta encara més amunt i s'han pressupostat 543 milions de facturació de cara a la temporada 25-26. La branca comercial i el retorn al Camp Nou impulsaran les partides fins a una previsió de 1.075 milions. Si es compleix, el president que hereti el càrrec, o el mateix Laporta, tancarà el millor exercici en la història de l'entitat. Només el Reial Madrid ha superat la barrera dels 1.000 milions en la indústria del futbol.