Els opositors a Laporta s'encomanen a l'anell de poder: una candidatura única per governar-les a totes

Joan Laporta ha posat les cartes sobre la taula com li agrada, sense concedir excessiu marge de reacció. L'actual president del Barça vol revalidar el seu càrrec a la poltrona presidencial blaugrana i no vol donar ni mitja oportunitat als seus opositors. Per aquest motiu, ha convocat eleccions en una data insòlita, el 15 de març. Amb la premissa d'assumir els menors riscos possibles, l'advocat ha decidit que els comicis se celebrin en la jornada que es disputa el Barça-Sevilla i entremig de l'eliminatòria d'octaus de final de la Champions League. 

D'aquesta manera, Laporta pràcticament s'assegura que el dia que es posin les urnes el Barça estarà viu a la Champions. L'únic risc d'eliminació passaria per no accedir al Top8 i caure als setzens. Un altre possible risc seria rebre una golejada abultada en el partit d'anada d'octaus. Escenaris molt poc probables. El recent títol de Supercopa i la crisi galopant que assota el Reial Madrid són dos dels motius que han empès Laporta a passar a l'atac com més aviat millor. 

Eleccions enmig d'octaus de Champions 

Laporta ho té tot pensat i, per aquells que critiquin els seus timings, ja té resposta: s'aferrarà a l'argument que els anteriors comicis, derivats de la dimissió de Josep Maria Bartomeu i ubicats en plena pandèmia, també es van celebrar al març. Poc importa que els anteriors precedents, el 2010 i el 2015, es duguessin a terme en dates d'estiu, amb la temporada acabada. 

Els aspirants a jubilar Laporta ja són coneguts. Es van presentar públicament a finals d'any, sabedors que el president podia preparar una jugada com la que ha dut a terme. Víctor Font, Xavi Vilajoana i Marc Ciria, en aquest ordre, ja han anunciat que seran part de la contesa. El quart en discòrdia és Joan Camprubí, que aposta per estar en segon pla i acabarà unit a un d'ells. Tanmateix, el destí de tots ells està clar: la teoria de l'anell de poder que tan bé va dibuixar JRR Tolkien a El senyor dels anells. 

La candidatura única 

Una candidatura única per governar-les a totes. O, com ho descriuen ells, una candidatura unitària i transversal per aglutinar tots els culers desafectes, els que se senten decebuts amb Laporta. Tenen clar que si van per separat, es faran un flac favor. Només junts, i amb un líder fort, podran plantar cara a un president que té el vent a favor i la sort de cara. 

Tot i això, per ara, tots ells aniran per separat i s'uniran quan arribi el moment indicat. No els queda una altra. La decisió d'unir-se ja la tenen presa. El que no tenen, almenys que se sàpiga, és aquest líder fort que sigui capaç de governar-los a tots. 

Un líder a l'ombra? 

Víctor Font és qui es presenta com el cridat a abanderar aquest moviment disruptiu. Tot i això, el consultor que va fer fortuna a Dubai, està molt lluny de ser qui més il·lusiona els culers crítics. A Marc Ciria i Joan Camprubí ja els té mig convençuts, però encara li falta Vilajoana.

Tot i això, tots ells consideren que hauria d'aparèixer una altra figura més forta i carismàtica per ser la cara de l'oposició. Javier Faus o Ferran Soriano són dos noms atractius però, a dia d'avui, semblen descartats. El que sembla clar és que el nom de Leo Messi s'utilitzarà com a arma llancívola contra el president, que apostarà per Hansi Flick i el nou Camp Nou com les seves grans bases electorals.