Els terminis electorals que marquen els estatuts del Barça per convocar eleccions: 40 dies com a mínim

Les eleccions a la presidència del FC Barcelona estan a punt de caure. Seran les novenes que se celebren des del retorn de la democràcia a Espanya, un cop finalitzat el franquisme, i serviran per escollir el 42è president de la història del Barça. Abans de la democràcia també es van celebrar processos electorals els anys 1899 --Walter Wild va ser el primer guanyador electe en la data de la fundació del club--, 1953, 1958, 1961, 1965, 1969 i 1974. Francesc Miró-Sans (53-61), Enric Llaudet (61-69) i Agustí Montal (69-77) van ser els presidents electes durant el franquisme.

Després va arribar l'era de José Luis Núñez, vencedor en tres comicis consecutius (1978, 1989 i 1997) i president durant 22 anys, que va continuar Joan Gaspart tres anys més després de vèncer l'any 2000 i va ser finalitzada amb la victòria de Joan Laporta el 2003. L'actual president del Barça va governar fins al 2010 després de revalidar el càrrec el 2006 sense oposició i va ser reemplaçat per un dels seus antics aliats, Sandro Rosell, que va presidir fins al 2014. Josep Maria Bartomeu va guanyar les eleccions del 2015 i va dimitir el 2020. Al març del 2021, Laporta va tornar a una presidència que ara pretén revalidar. 

Última aturada de seleccions

El màxim dirigent barcelonista se sent amb forces per allargar fins al 2031 la seva segona legislatura, en cas de guanyar les eleccions. Els estatuts prohibeixen més de dos mandats consecutius. Per això, la trajectòria de Laporta al capdavant de l'entitat es divideix en dues etapes: entre 2003 i 2010, i de 2021 a 2026. El 2015, Jan va collir la seva única derrota dels tres comicis als quals s'ha presentat. Josep Maria Bartomeu va obtenir 25.823 vots de la massa social culer, el 54,63%, i Joan, en segon lloc, en va acumular 15.615, el 33,03%.

El proper dijous 22 de gener, la junta directiva es reunirà per determinar la data de les eleccions presidencials. Públicament, Laporta ja ha situat la forquilla entre març, a mitja temporada, o al juny, un cop conclosa. No obstant això, la crisi esportiva del Real Madrid i l'èxit del Barça a la Supercopa encoratgen l'advocat català a avançar els comicis a març. Els comicis apunten a la setmana del 22 al 29 de març de 2026. L'última aturada de seleccions del curs 2025-26, sense competicions de clubs, es postula com el període més propici per escollir president.

9 passos

L'article 40 dels estatuts del FC Barcelona estableix les fases del procés electoral i un calendari de terminis comprès per 15 dies naturals i altres 19 dies hàbils, és a dir, laborables de dilluns a divendres. El període electoral es divideix en 9 passos previs i una desena fase consistent en la celebració dels comicis. La convocatòria de les eleccions apunta a la primera quinzena de febrer. La data escollida a la cimera de la junta condicionarà el total de dies naturals entre la crida a les urnes i la proclamació del guanyador, ja que els caps de setmana no compten com a hàbils. En qualsevol cas, la cursa cap als comicis durarà entre 40 i 42 dies.

El procediment comença amb la convocatòria d'eleccions i del sorteig per a l'elecció dels membres que integraran la junta i la mesa electoral en cinc dies naturals. En la segona fase, dins del mateix termini, es realitzarà el sorteig per designar els membres de la junta i la mesa. En tercer lloc, després d'altres dos dies naturals, es constituiran la junta i la mesa. El quart pas abastarà cinc dies naturals més: s'exposarà el cens electoral i es presentaran les reclamacions conseqüents.

Cinquè, en altres tres dies naturals, la junta electoral resoldrà aquestes reclamacions i aprovarà el cens definitiu. El sisè pas comprèn set dies hàbils més per a la presentació de les candidatures. En altres tres dies hàbils, el setè punt del calendari, els estatuts contemplen la proclamació de les candidatures. En vuitè lloc, els aspirants realitzaran les seves respectives campanyes electorals durant set dies hàbils. Penúltim, un dia hàbil per a la jornada de reflexió. En l'últim dia hàbil, es duran a terme les votacions, l'escrutini i la proclamació dels guanyadors.

Lums i ombres econòmiques

L'advocat català ha protagonitzat un tercer mandat de clarobscurs econòmics, marcat per la palanca fallida de Barça Studios i els deterioraments comptables en els dos últims exercicis. La junta directiva ha aconseguit redirigir el negoci ordinari, amb 12 milions de beneficis a l'any comptable 2023-24, i 2 milions en el tancament 2024-25.

Tanmateix, les operacions extraordinàries van malmetre l'esforç financer. 180 milions de pèrdues netes el 2024, i altres 17 milions en negatiu el 2025. El denominador comú, els deterioraments comptables a Bridgeburg Invest SL, societat constituïda el 2022 per vehicular la venda dels actius digitals. En conseqüència, quatre exercicis després d'agafar les regnes del club, Laporta encara no ha aconseguit revertir el patrimoni net negatiu: forat de 153 milions al balanç de 2025.

Espai Barça i èxits esportius

A l'altra banda de la balança, Laporta va impulsar la construcció de l'Espai Barça. Es tracta d'una obra faraònica i astronòmica que va requerir d'un crèdit de 1.450 milions --ampliable a 1.500-- per a la reforma del Camp Nou i els seus voltants. Després de dos anys d'exili a Montjuïc, després d'un any de retard en la remodelació, el barcelonisme va poder tornar a gaudir de l'estadi a Les Corts amb un aforament de 45.401 localitats entre la primera i la segona graderia.

Sobre el camp, Laporta va sacrificar Leo Messi pel bé econòmic de l'entitat. La pulga encara no ha perdonat aquell comiat traumàtic el 2021, tot i que la junta directiva treballa per organitzar un homenatge en honor al 10 i la construcció d'una estàtua.

Al marge d'aquella taca negra, la junta directiva ha recuperat el paper principal de la Masia en la planificació esportiva. Una nova generació daurada liderada per Lamine Yamal i complementada per fitxatges ha instaurat una hegemonia a Espanya, sota la direcció del tècnic Hansi Flick. Entre 2021 i 2026, el Barça ha aixecat dues Lligues, dues Copes del Rei i tres Supercopes d'Espanya. El barcelonisme torna a somriure al Camp Nou, i si la pilota entra a la porteria, l'actual president parteix com a favorit en una cursa electoral que donarà el tret de sortida de manera imminent.