Javier Tebas juga amb foc en la seva croada contra el Barça i el Reial Madrid: dos expedients sancionadors i risc d'inhabilitació

El president de la Lliga, Javier Tebas, encara no ha sortit d'un embolic judicial que ja s'ha ficat en un altre. L'advocat originari de Costa Rica exerceix el càrrec de màxim dirigent a la patronal des de 2013, i la seva legislatura vigent arribarà a la fi el 2027. No obstant això, la seva croada judicial contra el FC Barcelona i el Reial Madrid pot costar-li la rellevació, de manera provisional o definitiva, abans d'hora.

El Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) ha obert un expedient sancionador contra Tebas, després d'una denúncia presentada per Miguel Galán, president del Centre Nacional de Formació d'Entrenadors de Futbol (CENAFE). El TAD torna a posar el dirigent de la Lliga en el punt de mira. Al setembre de 2024, ja li va aplicar una amonestació pública per una denúncia administrativa del Madrid. Aquesta vegada, amb reincidència, amenaça amb la inhabilitació per revelació d'informació econòmica confidencial, tot i que el FC Barcelona, principal afectat, no va formalitzar cap denúncia. 

"Cinc infraccions molt greus"

Galán va fonamentar un escrit de 51 pàgines remès al Consell Superior d'Esports (CSD) en "5 infraccions molt greus de l'article 76.2.a) de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport per incompliment del deure de neutralitat". El denunciant sol·licitava la destitució del càrrec. La primera suposada infracció es remunta a la concessió de la cautelaríssima per part del CSD per a les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. 

El 2 d'abril de 2025, a la vigília del veredicte de l'organisme públic, la patronal va comunicar que invalidava la venda dels drets d'explotació sobre 475 seients Vip del nou Camp Nou (PSL) per valor de 100 milions d'euros. En l'esmentada nota de premsa, l'ens que encapçala Tebas va revelar informació confidencial sobre els estats financers intermedis del club barcelonista.

Enuig sense denúncia

Des de la junta directiva presidida per Joan Laporta van reaccionar amb un enuig sideral, van respondre amb una missiva a la Lliga en què exigien que eliminés el comunicat i no tornés a vulnerar el deure de confidencialitat: "D'ara endavant, abstingui's absolutament de fer públics, en qualsevol format, per si mateix o per qualsevol persona de l'organització, detalls o dades sobre la informació/documentació proporcionada pel FC Barcelona a la Lliga en compliment de les nostres obligacions com a afiliat". La patronal va recular i va eliminar la circular, acció constitutiva de la segona infracció greu denunciada per Galán.

Malgrat el malestar i la tensió, el Barça no va tramitar cap denúncia. L'obligació de preservar la privacitat, vulnerada per la Lliga, està contemplada per l'article 5 de la normativa d'elaboració de pressupostos de la competició: "Les informacions, dades i documents que els clubs/SADs facilitin a la Lliga en compliment d'aquestes normes tindran caràcter confidencial i quedaran subjectes a la normativa en matèria de protecció de dades, sense perjudici de les obligacions que es derivin dels requeriments d'informació dels òrgans judicials i administratius".

La tercera infracció hauria tingut lloc al juny, durant una reunió mantinguda pel president de l'Athletic Club, Jon Uriarte, amb Tebas a Madrid. El mateix club bilbaí va desvetllar una trobada en què es va tractar, "en el marc del Fair Play, la capacitat d'incorporació de jugadors per part del FC Barcelona". Tebas va cometre la quarta falta quan va desvetllar davant els mitjans de comunicació que el Barça encara no havia assolit la norma 1:1 de Fair play. El cinquè trencament de la confidencialitat va consistir en un escrit enviat per la patronal al CSD el 28 de març per tombar la inscripció d'Olmo.

El TAD inhabilitarà Tebas "al 100%"

Després de conèixer el nou expedient, Miguel Galán ha assegurat que el TAD inhabilitarà Tebas "al 100%", en una entrevista amb Jijantes. Anys enrere, el també president de l'Associació Transparència i Democràcia a l'Esport ja havia contribuït mitjançant les seves denúncies a la destitució d'Ángel María Villar, a la dimissió de Luis Rubiales, i a la inhabilitació de Pedro Rocha, tres exdirigents de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

Precisament, recolza amb les similituds jurídiques de la seva denúncia a Villar la seva tesi de la inhabilitació segura a Tebas: "Hi ha un paral·lelisme amb Ángel María Villar amb la meva denúncia per incomplir el deure de neutralitat. Els fonaments jurídics d'aquesta resolució coincideixen amb els de la infracció de Tebas". 

Reincidència?

Tebas torna a exposar-se a una nova amonestació pública, com ja va rebre al setembre de 2024. Amb això, Galán no contempla aquest escenari per l'existència de reincidència, com ja va explicar a l'abril de 2025 a Rac1: "Ja hi va haver una sanció a Tebas. Com que era la primera vegada, doncs li van posar amonestació pública. Però una segona denúncia del Barcelona... no la suporta Tebas. Per què? Perquè el CSD i el tribunal Administratiu de l'esport aplicarien una cosa que hi ha en dret que és 'reincidència'. Per tant, després de l'amonestació ja hi ha la inhabilitació".

Aleshores, planava una possible denúncia del club de la capital catalana que finalment no va tenir lloc. Per això, Galán va tornar a actuar als tribunals. Sobre la taula, a banda de l'amonestació, una inhabilitació de dos mesos a un any i, en el cas més sever, la destitució. El TAD emetrà la seva sentència en un termini de tres mesos.

Dos expedients pel Reial Madrid

L'òrgan sancionador, adscrit al CSD, però amb autonomia per aplicar sancions, ja havia instruït dos expedients procedents de denúncies del Reial Madrid. El segon, també per suposada divulgació d'informació confidencial, es va arxivar. Tebas va publicar a Twitter que l'entitat presidida per Florentino Pérez es va posicionar en contra de reformar el sistema arbitral en una votació anònima. Amb això, el tribunal va tancar el cas sense càstig, ja que no es va poder acreditar que el club emetés un vot identificable. Tampoc es va considerar com una votació formal, sinó una enquesta anònima.

El Madrid sí que havia sortit vencedor al setembre de 2024 d'una altra denúncia administrativa elevada pel CSD al TAD. L'entitat capitalina clamava contra la suposada discriminació soferta a l'assemblea que la Lliga va celebrar a l'agost de 2021 per aprovar l'acord del préstec del fons CVC Capital Partners.

La reunió de clubs es va convocar amb vuit dies d'antelació, per sota del mínim de 10 dies exigit pels propis estatuts de la patronal. De fet, el Jutjat de Primera Instància número 47 de Madrid va anul·lar la votació després de l'error formal. El procediment es va saldar amb una primera amonestació pública, i el president de l'ens futbolístic va esquivar tant la inhabilitació com la destitució.