Els avenços institucionals de Laporta: amor i desamor a dues bandes amb Tebas i Florentino

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, sempre ha manejat les relacions institucionals a conveniència del club. L'advocat català posa per davant el benestar econòmic del Barça, i s'enemista o es reconcilia amb els actors futbolístics en funció dels interessos de l'entitat barcelonista. En època de vaques flaques, la disconformitat amb el format i els ingressos de la Champions League van empènyer la plana major a dos acostaments tant al màxim dirigent del Real Madrid, Florentino Pérez, com al màxim mandatari de la Lliga, Javier Tebas.

No obstant això, en la realitat financera encara fluctuant de Can Barça fins al proper retorn al nou Camp Nou, els vincles entre organismes i entitats també són volàtils. Així, la Lliga i el FC Barcelona es van enfrontar en una batalla legal per les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor a principis del 2025, i a la segona meitat d'any es van embarcar junts en el projecte finalment fallit del partit contra el Villarreal CF a Miami. Els alt i baixos en els amors i desamors amb Tebas i Florentino a dues bandes han marcat aquesta segona etapa de Laporta a les oficines d'Arístides Maillol.

Fundador de la Superlliga

Res més agafar el relleu de la comissió gestora al març del 2021, Laporta es troba amb una situació financera desoladora. El club ni tan sols disposava de liquiditat per abonar nòmines i el deute brut es situava en els 1.350 milions d'euros a curt termini. Per això, Jan no va tenir més remei que trucar a la porta de l'etern rival, a la recerca d'ingressos sota les pedres. Florentino va anunciar al abril la creació d'una Superlliga amb 12 equips fundadors, entre els quals figurava el Barça.

Joan Laporta i Florentino Pérez, durant una reunió de la Superlliga REDES

L'entitat catalana percebria 350 milions del suposat pool de 3.500 milions, a canvi d'abandonar la Champions League i allunyar-se de la UEFA. L'organisme rector del futbol europeu es va enfrontar en una batalla legal contra la promotora A22 Sports Management, impulsora de la nova competició. Les amenaces vessades des de l'organització que presideix Aleksander Ceferin van motivar una desbandada d'equips de la Superlliga, fins a quedar-se Barça i Real Madrid sols al peu del canó. Anys més tard, Laporta també va desistir, però anem per parts. 

Acord amb CVC

Paral·lelament, la Lliga amortia el cop de la pandèmia amb un palancazo generalitzat. La patronal va acordar amb el fons de capital risc CVC la cessió del 8,4% dels drets televisius de la competició durant 50 anys, a canvi de 2.700 milions. Els 20 clubs de Primera Divisió i els 22 de Segona es repartirien els citats ingressos per anticipat.

Document de desistiment del Barça de la causa contra la Lliga i CVC Víctor Malo CULEMANIA

Amb això, tant Barça com Real Madrid es van oposar a l'operació juntament amb l'Athletic Club i el Real Oviedo. És més, els tres primers clubs van interposar una demanda civil al jutjat de Madrid. A l'estiu del 2023, la junta directiva encapçalada per Laporta es va retirar d'aquesta batalla judicial.

Abolició de l'aval obligatori

La zona noble del palco merengue també va aconseguir que el Consell Superior d'Esports (CSD) actualitzés la Llei de l'Esport. Al desembre del 2021, l'organisme públic va eliminar l'obligatorietat de constituir un aval per dirigir clubs de futbol que no fossin societats anònimes, per la qual cosa Laporta i els seus camarades de junta van poder retirar la garantia astronòmica de 124,6 milions abonada al 2021 per assumir els seus respectius càrrecs de directius.

Els logotips del Barça i Legends, en un muntatge amb un 'render' del nou Camp Nou MONTATGE CULEMANIA

El màxims dirigents barcelonistes i madridistes van seguir caminant de la mà en la recerca d'una venda de patrimoni més avantatjosa que el projecte de la Lliga Impuls. D'aquí que el Madrid pactés amb el fons d'inversió Sixth Street i l'empresa Legends la cessió del 30% dels ingressos comercials del nou Santiago Bernabéu durant 20 anys per 360 milions.

Nous aliats comuns

Aquell estiu del 2022, l'entitat barcelonista es va aliar amb els mateixos socis que els seus homòlegs madrilenys. La junta directiva va aprovar la venda del 25% dels drets audiovisuals de la Lliga a Sixth Street per un període de 25 anys, en virtut d'evitar 120 milions de pèrdues previstes en l'exercici econòmic 21-22. L'operació es va repartir en dues transaccions del 10 i el 15%, respectivament, per un import total de 667 milions. 

Joan Laporta, en un fotomontatge amb el logotip de Sixth Street CULEMANÍA

L'aprovació de les anomenades palanques per part de la Lliga simbolitzava un acostament ja patent entre la patronal i el Barça, després d'una reunió entre Laporta i Tebas per reconduir unes relacions, que estaven trencades. Al desembre del 2022, Legends va assumir l'explotació comercial de l'oferta de seients Vip del futur Camp Nou. La firma especialitzada en la generació d'ingressos en estadis percebrà un fee per aquells actius que administri, un cop el recinte obri les seves portes. No obstant això, no retindrà cap dret sobre les platees exclusives. 

Bloqueig del Fair Play

L'altra palanca financera activada pel club blaugrana al 2022, la venda del 49% de Barça Studios, va portar un riu de problemes al 2023, davant la impagament dels 60 milions previstos en el calendari de pagaments per al 15 de juny. A efectes de Fair Play, la Lliga solament comptabilitzava l'import ingressat. Per tant, aquells 60 milions bloquejaven la inscripció dels fitxatges. Laporta va haver de treure el peu de l'accelerador en la seva creuada contra la patronal i Javier Tebas.

Salutació entre Tebas i Laporta La Lliga

Per aquelles dates, Jan es va reconciliar amb el seu homòleg de la Lliga. Tots dos van llimar asprors durant un encontre al domicili de Tebas, a Huesca. El mateix estiu, l'organisme rector del control econòmic va relaxar les normes de Fair Play per a clubs excedits dels seus respectius límits de despesa salarial. La famosa regla que només permetia inscriure el 40% dels sous alliberats es va flexibilitzar fins al 50%, i el 60% en el cas excepcional que la remuneració del jugador venut o cedit integrés més del 5% del cost de plantilla esportiva (CPD).

Mateixos problemes

No obstant això, l'esclat mediàtic del cas Negreira al febrer del 2023 i la personació del Real Madrid com a acusació particular van reobrir les ferides del passat. Els pagaments milionaris del FC Barcelona a José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), van desembocar en una nova escalada de tensió i la ruptura de les relacions institucionals entre Barça i Real Madrid.

Joan Laporta fa un tall de mànigues després de guanyar 'la cautelarísima' per Dani Olmo i Pau Víctor Esport3

Al 2024, Laporta va reviure els fantasmes del passat amb el mateix bloqueig de Fair Play, fruit dels impagaments de Barça Studios. Dani Olmo i Pau Víctor, els nous fitxatges, només van poder inscriure's provisionalment fins al 31 de desembre del 2024, amb el 80% del sou de Andreas Christensen, lesionat de llarga durada. La renovació astronòmica del patrocini amb Nike no va ser suficient per saldar els ingressos restants als ulls del Fair Play.

Ajuda del Real Madrid

El president barcelonista va realitzar un viatge exprés sobre la campana a Orient Mitjà i va vendre les llicències d'explotació pertanyents a 475 seients Vip del nou Camp Nou a dues empreses: Forta Advisors, de Qatar, va abonar 30 milions al comptat; New Era Visionary Group, amb seu als Emirats Àrabs Units (UAE), va desemborsar altres 28 quilos i es va comprometre al pagament dels 42 restants en venciments repartits fins a juny del 2026. En total, 100 milions. 

Joan Laporta, juntament amb el president del Consell Superior d'Esports (CSD) FCB

No obstant això, la Lliga va denegar l'operació, ja que el nou auditor blaugrana, Crowe Global, considerava que l'ingrés no es podia comptabilitzar fins que els seients estiguessin construïts i arrencàs el negoci. El Barça va dur a la justícia el cas i va rebre la cautelarísima del CSD.