Cop després de cop

Després de la bufetada immerescuda d'Anoeta, de nou va patir el Barça en dos llocs revisitats una i altra vegada als geners de la seva trajectòria esportiva en aquest segle: un camp glaçat a Europa i un partit davant el cuer amb un onze incongruent. Obligat per les baixes i el calendari, sí, però tan excèntric com col·locar només un defensa de la línia en la seva posició natural o deixar l'equip en mans —sens dubte, no en els peus— de l'indolent De Jong. Tanmateix, els de Hansi Flick van salvar la setmana amb dues victòries que els mantenen tant en el lideratge de la lliga com en la lluita pel Top 8 de la Champions League. Dos resultats, per cert, que habitualment separen els Barcelones que triomfen dels que acaben en naufragi. I aconseguits, per més mèrit, lesió de Pedri mitjançant.

No és poca cosa. Les vitrines de la sala de trofeus blaugrana estan plenes de desconnexions aparatoses que es van salvar gràcies a segones parts amb pegada i, sobretot, entrega. Ningú tan idoni per això com Fermín, flagell de l'hivern txec, i Raphinha. El primer brasiler atòmic va combinar ahir la ferocitat d'Eto'o amb la definició de Messi per posar punt final a un Oviedo rascayú que ja havia vist recompensada la seva misèria futbolística amb un gol de Dani Olmo a la tornada del descans. Resulta curiós com els xuts a la xarxa del 20 semblen sempre quirúrgics. Fins i tot quan toquen en un rival, com ahir. I és una molt bona notícia que aixequi el polze per indicar que està bé cada vegada que Flick li pregunta des de la banda si es veu per seguir sumant minuts.

Va tancar el compte abans de la calamarsa Lamine Yamal, protagonista també de la seva obertura amb una d'aquelles pressions ambicioses, de cames joves, que sovint se li reclamen com a cirereta al seu futbol exuberant. He de confessar que aquests partits del prodigiós 10 blaugrana són els que més m'agraden: comença atribolat, amb dificultats per desbordar, lligat en curt pel seu marcador i els no menys de dos companys que acudeixen en la seva ajuda per tancar espais. I acaba oblidant l'àrea rival com un regiment d'artilleria, donant no menys de cinc passades de gol i marcant-ne un ell mateix. El d'ahir, a més, en una rematada de volea que defineix el nostre querubí a la perfecció: tan acrobàtic i plàstic com eficient, ja que era la millor manera de reconduir una passada elevada d'Olmo l'efecte de la qual anava allunyant la pilota de la porteria.

El duel de dimecres davant el Copenhaguen serà una bona mesura de la capacitat d'aquest Barça impacient per reconciliar-se com a equip en un partit clau sense Pedri, l'equivalent a un sopar d'amics on falta just l'únic que es porta bé amb tothom. Amb la pressió d'optar a saltar-se una ronda de la nova Champions d'una tirada, però també amb el record que en la seva primera edició la va aixecar un equip que va acabar la primera fase quinzè i de l'única manera possible: cop després de cop fins a la victòria final.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana