La petició dels àrbitres espanyols que xoca amb el llegat de Franco: amb ell vivien millor

Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975, ja fa 50 anys. Moltes coses han canviat des de llavors a Espanya, però algunes romanen intactes. També, en el món del futbol. La Lliga és l'única competició en què els àrbitres són citats amb els seus dos cognoms des de finals dels anys 60 i, farts de tantes crítiques, els col·legiats volen apropar-se als aficionats. Entre les seves peticions figura que siguin coneguts amb el seu nom i primer cognom, convençuts que mai havien estat tan maltractats.

Els àrbitres espanyols es coneixen pels seus dos cognoms per motius polítics i, presumptament, de seguretat. L'origen de la designació actual es remunta als anys 70, quan Ángel Franco Martínez era un dels millors col·legiats del país. Aleshores, les decisions més controvertides ja s'analitzaven a la famosa moviola, en què altres àrbitres o experts donaven la seva opinió a Televisió Espanyola (TVE). L'únic canal que existia.

La censura

La censura política encara era molt estricta a Espanya als anys 70. En canvi, el món del futbol donava joc a dures crítiques als equips i als àrbitres.  Ángel Franco Martínez era un col·legiat molt discutit. 

Francisco Franco Redes

Alguns periodistes i mitjans de comunicació aprofiten els errors de l'àrbitre murcià per atiar-lo i utilitzaven el seu cognom, en moltes ocasions, amb doble sentit. Per censurar el Règim i el dictador.

Morbo amb Franco

Frases contundents com "Franco és molt dolent", "Franco es va carregar el partit" o "Franco ho va fer malament" es podien llegir en alguns diaris de l'època. Al dictador espanyol, molt aficionat al futbol, no li devien agradar alguns titulars i comentaris.

Franco Martínez, en un partit de Lliga entre el Barça i l'Espanyol Redes

Ja fos per iniciativa de Franco, d'algun ministre o de les autoritats futbolístiques, els àrbitres espanyols van començar a ser citats pels seus dos cognoms. Franco va passar a ser Franco Martínez i el col·legiat navarrès Condón va passar a ser Condón Uriz. Molt populars van ser també Acebal Pezón i Guruceta Muro.

Guruceta i el Barça

A Barcelona, Guruceta va ser, potser, l' excepció. Era conegut pel seu primer cognom. Va ser l'àrbitre més odiat pels barcelonistes des del 6 de juny de 1970 quan va sancionar com a penal una caiguda de Quimet Rifé al madridista Velázquez fora de l'àrea. Ja no va xiular més al Barça i els seus aficionats, més enllà d'insults esporàdics, cridaven "Guruceta, Guruceta" al col·legiat de torn cada vegada que se sentien perjudicats per una decisió arbitral.

Els jugadors del Barça protesten a Guruceta FCB

Franco Martínez tampoc va ser un col·legiat molt estimat pels barcelonistes. Àrbitre de Primera Divisió entre 1969 i 1986, va estar en el punt de mira d'ETA, segons algunes informacions. "Primer matarem aquest àrbitre i després el de Madrid", és una sentència que, presumptament, va proferir l'organització armada i que va impedir que xiulés un derbi entre la Reial Societat i l'Athletic.

La final de Copa

L'àrbitre murcià va assolir el seu màxim reconeixement internacional el 1978 en xiular dos partits del Mundial d'Argentina. Aquell mateix any va dirigir la final de la Copa del Rei que van disputar el Barça i la UD Las Palmas, amb victòria barcelonista (3-1) al Bernabéu. Sis anys després va arbitrar la tensa final entre el Barcelona i l'Athletic (0-1) que es va decidir amb un gol d'Endika i va acabar amb una batalla campal al camp. Amb Maradona i Goikoetxea com a grans protagonistes.

Cosses entre Maradona i Goikoetxea a la final de Copa Redes