Xavi Hernández confessa el gran error que va cometre al Barça: «Els jugadors ja no tenien el mateix respecte»

Xavi Hernández, extècnic del FC Barcelona, ja ha passat pàgina del seu turbulent darrer any a Montjuïc. Al gener de 2024, va anunciar la seva dimissió, a l’abril va fer marxa enrere, i al maig va patir la destitució després d’una temporada 2023-24 en blanc. Un discurs pessimista i conformista en una roda de premsa va condemnar el seu futur a l’entitat presidida per Joan Laporta.

Després d’alçar una Lliga i una Supercopa el 2023, l’equip blaugrana es va adormir en els llorers, tot i els fitxatges de Iñigo Martínez, Ilkay Gundogan, i els Joaos, Félix i Cancelo. Un any i mig més tard, l’entrenador egarenc ha reconegut durant el Campus ESIC el gran error que va cometre durant la seva etapa entre el Camp Nou i Montjuïc.

«Què em va passar?»

Quan va tornar a la capital catalana el novembre de 2021, va elevar el nivell d’exigència per recuperar el camí dels títols: «Vaig començar la meva carrera com a entrenador al Barça amb altes exigències per als jugadors i el club, ja que el club venia d’un període en què no hi havia gaires exigències».

Després de tocar el cel i aconseguir el sorpasso sobre el Reial Madrid en competició domèstica, el cos tècnic va relaxar els seus mètodes estrictes: «El meu error va ser mantenir aquests alts estàndards només durant un any, des que vaig arribar fins que vam guanyar la Lliga, la Supercopa... Temps després, vaig poder ser autocrític i em vaig dir: 'Maleïda sigui, què em va passar?'».

La revolució de Flick

«Havia abaixat aquests alts estàndards i els jugadors ja no tenien la mateixa actitud, el mateix respecte, el mateix esforç. Els estàndards van anar baixant cada cop més fins al punt que en la meva última temporada no vam guanyar res», lamenta l’estrateg català.

Hansi Flick va recollir el testimoni, acompanyat per un staff d’erudits que van revolucionar els entrenaments i van catapultar el rendiment del conjunt català fins a conquerir el triplet nacional de títols. Amb les úniques incorporacions de Dani Olmo i Pau Víctor, i la promoció de Marc Bernal i Marc Casadó des de la Masia, l’entrenador alemany va demostrar que aquella plantilla ja atesorava les capacitats per competir per tots els trofeus.