Víctor Manuel treu disc després de set anys de silenci: "Jo no reneg de la classe política, la defenso, però entenc el cansament de la gent"

El cantant Víctor Manuel ha tornat després de set anys sense treure nou àlbum. El passat 21 de novembre va sortir el seu nou disc Solo a solas conmigo, una col·lecció de cançons que parlen d'amor, però també d'esperança, de no deixar-se arrossegar per intoxicacions, de tractar de ser un mateix i no el que els altres volen que siguis, de la mandra, però també del desànim.

L'àlbum està produït pel seu fill, David San José, i ja ha anunciat gira per diverses ciutats d'Espanya el 2026, entre elles dues catalanes: el 16 de juny al Palau de la Música, a Barcelona, i el 24 d'octubre al Tarraco Arena, a Tarragona.

Crónica Global ha parlat amb el cantant i compositor sobre el seu nou projecte.

Com han estat aquests set anys de transició?

Vaig acabar una gira, després va arribar la pandèmia i després vaig enllaçar amb una altra gira molt llarga 'La vida en canciones'. També, vaig tocar amb orquestres simfòniques -un projecte molt diferent, però molt bonic-. Temps després tenia la necessitat d'escriure cançons, en vaig escriure moltes i vam fer aquest disc amb 14 d'elles.

Què té aquest disc que no tinguin els anteriors?

Intento esmerçar-m'hi i que la cançó d'amor, que acabo de fer, no l'hagi fet abans. Com que tinc memòria, sé el que he escrit abans i intento fer coses diferents.

Víctor Manuel Òscar Gil Coy Barcelona

Jordi Milán (74 anys), director artístic: “Ja toca un espectacle de La Cubana al TNC”

A la teva cançó 'Déjame por Dios que coja aire' parles del cansament que ens produeix la gent que es dedica a la política. Sobre quin de tots els temes (socials, polítics...) li costa més agafar aire a Víctor Manuel?

La cançó podria titular-se 'Estic fins als collons', però no procedia i intentava expressar el cansament que hi ha. Jo no reneg de la classe política, la defenso. Hi ha gent honrada que es dedica a això i no s'emporta els diners a casa seva, però després em poso a la pell del poble.

Quin dels temes que ara hi ha a la palestra política o social del país creus que s'hauria de reflexionar més?

Bé, ara estem amb el 'puterio' i totes aquestes coses demencials. A mi em sorprèn l'estupidesa que hi ha. D'on surten tants imbècils que es pensen que poden assetjar una dona i ningú se n'assabentarà?

De fet, en una entrevista va dir que ara era més feminista que quan era jove. Què li diria a un home de la seva edat que potser no ho sigui encara o estigui en el camí?

No, jo no li puc dir res. Són opcions que si tu vols, de vida. Tu vas veient el que passa. O sigui, si jo fos com era quan tenia 20 anys, seria un fill de la gran puta. En el sentit que la dona era una altra cosa, però ha avançat tant la societat en l'últim segle, que ningú pot dir que el món no s'ha mogut. No m'estranya que hi hagi tios que se sentin acomplejats perquè ens estan guanyant amb la seva feina i els seus estudis, i no és per menys.

Al disc hi ha dues cançons dedicades a la teva dona, Ana Belén. Suposo que al llarg d'aquests anys n'hi hauràs dedicat moltes més. Encara et queden coses per dir-li a les cançons?

Sí, i la prova és que aquests dos temes no els havia fet abans. En com seria la meva vida, sense haver-la conegut i donar-li les gràcies per tot, per tots aquests anys. El que sí que he considerat, sempre, és que mai hi hagués dominació per part de ningú, tractant la relació d'igual a igual.  

Portada del disc Òscar Gil Coy Barcelona

Porta molts anys a l'escenari, què és el que el motiva per seguir a dalt?

Doncs que no hi ha cap altra professió com aquesta. El que passa és que físicament hi ha un moment en què tu ja no pots més, però mentre el cos aguanti... No hi ha res més excitant i no hi ha cap professió en què t'aplaudeixin cada tres minuts.

Ha pensat alguna vegada en el moment de la retirada?

Ni ho penso ni ho deixo de pensar. Que em quedi com estic, si tinc forces, si tinc ganes i si el públic hi va, que aquesta és la senyal més clara.

Fa anys li van oferir anar a Eurovisió, però ho va rebutjar. Ara Espanya ha anunciat la seva retirada, aquest 2026, a causa de la decisió de la UER de permetre la participació d'Israel, què li sembla?

La meva generació odiava el Festival d'Eurovisió, o una part de la meva generació, i jo no volia tenir la responsabilitat de representar tot un país. Em sembla molt bé que Espanya s'hagi retirat. Per què després de la massacre de Gaza aquests senyors no sobren aquí? És perquè, publicitàriament, depèn d'una empresa israeliana, Moroccanoil. Però això ni se'n parla perquè sembla que no té cap importància.

Hi ha alguna cosa que li quedi per fer, després de tants anys? O alguna cosa que li agradaria fer que encara no ha fet?

M'agradaria continuar escrivint. És el millor que m'ha passat a la vida. No seria cantant si no escrivís cançons. No sóc un cantant a l'ús.

Propers projectes?

Tinc feina per tot l'any vinent: actuacions fins al novembre. I, a més, vull començar a fer un altre disc amb més cançons que tinc.

Víctor Manuel Òscar Gil Coy Barcelona