Nacho Fresneda, sobre la política: "Quan el lloc de la paraula l'ocupa l'insult, al carrer es genera violència"

Quan un es deté a mirar els escassos nou minuts que dura Còlera, el curt de Jose Luis Lázaro precandidat al Goya, pot pensar que és una exageració, un anacronisme. Això ja no passa. “Doncs mira, neix d'una anècdota real: a la meva parella i a mi ens va passar allò del cotxe”, tanca el seu director.

Allò del cotxe és, en realitat, la totalitat del film. Una parella gai va a recollir el cotxe, aparcat en un descampat, després d'un dia de platja. Per accident, un d'ells es deixa les claus dins i el vehicle es tanca.

El Cirque du Soleil omple d'insectes el Tarraco Arena: la gira europea d''Ovo' arrenca a Tarragona

“Afortunadament, no ens vam trobar amb un personatge com el de Nacho Fresneda. De fet, ens van ajudar”. Fresneda interpreta un altre home que sembla prestar ajuda i acaba donant-li una pallissa a un dels nois pel simple fet de ser gai.

Llavors, és un anacronisme? Lázaro recorda que, si va decidir dramatitzar l'escena d'aquesta manera, va ser per una cosa que tothom va conèixer: l'assassinat de Samuel Ruiz, una agressió homòfoba ocorreguda el 2021 que va acabar amb la vida d'aquest jove de 24 anys.

El director de cinema José Luis Lázaro GALA ESPÍN Barcelona

El cineasta, també homosexual, es va preguntar: “Què passaria si, en lloc d'haver-nos trobat amb algú que sí ens va ajudar a sortir d'una situació tan exposada, ens haguéssim trobat amb algú que decideix prendre's la justícia per la seva mà i odiar-nos pel que som?”. És ficció, però les agressions homòfobes continuen produint-se en ple segle XXI.

Al film, el context no importa. “Són nou minuts, però la trama principal són set, que és el pla seqüència”, subratlla. “Perquè és el que passa a la realitat. Una situació així succeeix de cop i tot pot donar un gir”.

Rodatge de 'Còlera' WICKER FILMS

En aquest cas, la ficció parteix d'una situació graciosa, que dibuixa un somriure al públic, i quan el personatge de Fresneda pregunta a la parella si són “maricons”, tot canvia.

“Hi ha un documental argentí titulat 50 segons, que és el que va durar la pallissa que li van donar a un altre noi a l'Argentina”, assenyala Fresneda. “Jo crec que els brots de violència són així”.

Por i violència

Per a l'actor, Còlera “explica en temps real com algú pot anteposar les seves pors” a una situació comuna. Creu que es tracta de por, tot i que no sap ben bé a què. “De què tens por? T'agradaria fer-ho i et fa por? Quins prejudicis tens? Em genera molts dubtes”, reflexiona en veu alta.

“Moltes vegades és una qüestió de condició física i de poder”, es respon a si mateix. “Agafen la justícia que ells creuen i t'aixafen”, lamenta.

I els descreguts es pregunten: qui fa això? Lázaro recorda que, en una obra de teatre representada a Múrcia, un espectador, en veure una escena homoeròtica, “es va aixecar i, enmig del públic, va començar a increpar els actors”.

José Luis Lázaro i Nacho Fresneda GALA ESPÍN Barcelona

La pregunta és: per què això continua passant, quan fa no tant semblava que no passava?

J. L.: Jo crec que es reprimien perquè sabien que no era el correcte. El seu punt de vista era reprovable i ara sembla que no. Ara sembla que tenen aquesta autoritat moral per exposar-se sense por a ser assenyalats.

Però què ha canviat perquè ara sí passi?

N.: Que ara hi ha gent que valida aquest discurs i l'expressa en llocs públics, amb càrrecs públics i amb responsabilitat pública. Quan ets polític no pots pretendre ser-ho per unes coses sí i per altres no. No pots dir les coses “per provocar”. Si al Congrés veus que la gent s'insulta, tu insultes al carrer. Quan el lloc de la paraula l'ocupa l'insult, al carrer es genera violència.

És clar que hi ha un arc polític que cada vegada mostra més intolerància i ho ha convertit en una batalla cultural. No ho entenc.

José Luis Lázaro i Nacho Fresneda GALA ESPÍN Barcelona

Però, de veritat, passen aquest tipus de casos?

J. L.: Fa poc, l'Observatori LGTBI d'Espanya va publicar un estudi en què es remarcava que s'havien duplicat les agressions LGTBIfòbiques. Òbviament, i sortosament, no totes són violència física. Però passa. Afortunadament, no es repeteixen casos tan greus com el de Samuel Ruiz, però arriba el mes de juny i comencen a aparèixer agressions, llançaments d'ampolles, insults al carrer. Continua passant, en major o menor mesura.

També és veritat que hem viscut un moment molt bonic a nivell social, en què semblava que estàvem conquerint molts drets: podíem viure la nostra sexualitat obertament sense sentir-nos malament. I ara sembla que comencem a recuperar actituds i discursos que crèiem oblidats.

Per això, al curt llancem la idea que l'educació és clau en la perpetuació d'aquest tipus d'actes. Ens acusen a nosaltres d'adoctrinar, però hi ha qui utilitza l'adoctrinament perquè aquesta violència s'exerceixi generació rere generació.

José Luis Lázaro i Nacho Fresneda GALA ESPÍN Barcelona

A més, al curt l'agressor és pare. Hi ha un nen que ho veu tot.

N.: És clar, el pare està adoctrinant. És com si portes els teus fills a veure una desfilada de les Forces Armades i els vesteixes als tres amb tirants amb la bandera d'Espanya. Doncs igual. A ell se li infla la vena i al teu fill, potser, li has destrossat la vida per una sense-raó.

I després, a un nivell més personal, vaig decidir que el meu personatge portés el pit depilat. Una cosa que avui és molt normal, però que fa 20 anys hauria suposat que a aquest agressor li partissin la cara per maricó, només per depilar-se el pit. Ara t'has apropiat d'aquesta estètica, l'has descontextualitzat i resignificat. Llavors la meva pregunta és: quin nivell de mariconeig aguantes? Quin nivell? El que tu decideixes que està bé o el que està malament?

Això passa també el Dia de l'Orgull LGTBIQ+, quan molts es pregunten: “Per què han d'anar així o fer això?”.

N.: A mi, per exemple, em posen molt nerviós els fachalecos, els mocassins, els nàutics i la ratlla al costat. Llavors jo puc agredir algú per vestir així o ens respectem?

José Luis Lázaro i Nacho Fresneda GALA ESPÍN Barcelona

En qualsevol cas, sembla que la violència està a flor de pell.

J. L.: Estem en una època de crispació màxima: a xarxes, a tertúlies de televisió i ràdio, al Congrés, a la política… I aquest nivell de crispació ens el portem al carrer, perquè al final som el que consumim. Interioritzem aquests discursos sense assumir després les nostres responsabilitats.

N.: I s'entesten a dir que totes les opinions són respectables. No. Totes les persones són respectables; les opinions, no. Quan jo era jove, ser fatxa o homòfob estava mal vist. Ara no.

J. L.: Sembla que abans quedava malament dir-ho i ara, si ho dius, ets guai.

N.: No ho sé. Jo, com a hetero i señoro, menyspreo aquest discurs. Amb la bandera LGTBIQ+ em sento molt còmode perquè aposta per la igualtat i la diversitat.