Cristina Paricio, cofundadora de Cinco Tintas: "La meva relació amb el món editorial va començar abans que jo ho triés"

Cristina Paricio va entendre molt aviat que el seu destí estava als llibres. Les editorials Iberia, Omega i Medici van formar part del paisatge de la seva infantesa i de la del seu germà Ramon. I les traduccions, les xerrades sobre drets d'autor i les fires literàries internacionals eren quelcom quotidià.

Frankfurt no era una destinació de vacances sinó una estació més al calendari. “La meva relació amb el món editorial va començar abans que jo ho triés. Quan neixes en el si d'una família d'editors, aquesta connexió amb els llibres és molt estreta. Vam créixer envoltats d'aquesta sensibilitat cap a l'edició com una tasca molt artesanal, cuidada, amb molts referents internacionals”, relata a Dones a Crònica.  

Durant un temps, ambdós van continuar en el projecte familiar, però van descobrir que la seva manera d'entendre l'ofici “entrava en conflicte” amb els engranatges heretats d'una altra generació.

Cristina Paricio, cofundadora de Cinco Tintas, celebra el desè aniversari de l'editorial Cedida

“Respectàvem moltíssim el seu catàleg i per això sabíem que transformar l'empresa sense desvirtuar-la era impossible”, recorda. Van optar llavors per començar de zero. Així, després d'un període de reflexió va néixer Cinco Tintas, una petita editorial independent que va assumir la duresa de l'inici – pocs títols, pocs recursos, poc marge i molta constància – com una cursa de fons. 

Deu anys després, el 2025, Cinco Tintas celebra el seu desè aniversari convertida en un referent del món editorial. I ho ha aconseguit amb un criteri clar: publicar “llibres que aportin una mirada singular”.

Per què Cinco Tintas?

És curiós perquè li vaig donar moltes voltes. Volia que fos quelcom que transmetés realment el que fem com a editorial. I el nostre projecte estava molt definit i molt clar. Al principi volíem portar llibres, és a dir, traduccions per una qüestió de recursos. És molt més fàcil comprar un títol ja ideat, dissenyat i concebut, que haver de fer-ne un des de zero, perquè es requereixen molts recursos.

Volia que el nom reflectís aquesta essència de “anem a fer quelcom que és internacional, que imprimirem amb altres editors”. Un dia, mentre anava en cotxe amb el meu germà Ramon, vaig dir: ‘És que vull que sigui claríssim, com, per exemple, que imprimim amb cinc tintes’. De seguida ens vam adonar que aquest havia de ser el nom de l'editorial. I es va quedar. Crec que és un nom que reflecteix 100% l'essència de l'editorial.

Publiqueu traduccions, coedicions i també llibres propis. Quin és el criteri de selecció a l'hora d'apostar per un títol?

Hi ha molts petits criteris que al final conformen un de gran i fonamental que és que siguin llibres que aportin una mirada singular. En gastronomia, per exemple, apostem per títols que tinguin una vocació internacional. És a dir, pot ser un tema molt de nínxol però que tingui projecció internacional, que es pugui vendre a tot el món, des de Barcelona fins a San José de Costa Rica o Santiago de Xile.

Després apostem per llibres de temàtiques molt populars com la cuina japonesa o la italiana que són molt famoses a tot el món. Tenim diversos llibres de pasta, un de gastronomia italiana de gran format de 440 pàgines. Són temes molt amplis però han de tenir sempre una mirada especial, un contingut de base molt sòlid i un enfocament estètic molt treballat. Al final el que volem és que es produeixi un diàleg entre l'exterior i el nostre context cultural, i, evidentment, amb els interessos potencials dels nostres mercats perquè també treballem molt a Amèrica Llatina.

Ens interessa portar tendències, idees. Part del procés de selecció és viatjar, descobrir llocs, estar molt atents a tot el que passa, el que interessa a altres grans ciutats. I després, per descomptat, hi ha els nostres socis internacionals, els coeditors, que al final és una xarxa de la qual ens nodrim tots. Si vas a la fira de Frankfurt i veus que el 2026 se celebrarà el mundial i que tothom està publicant coses de futbol, penses: doncs potser és una temàtica que hauria de treballar.

Després hi ha els llibres de creació pròpia. En aquest cas, generalment, sóc jo qui penso un projecte i busco les persones adequades per desenvolupar tant el contingut com el continent. Un equip que pugui aportar a aquest projecte: fotògrafs, dissenyadors, il·lustradors i per descomptat els autors que són els més importants.

Són edicions molt cuidades, l'amor pels detalls, ve de família?

Això és quelcom que ens diferencia una mica de la nostra família i quelcom singular de Cinco Tintas. Crec que és a més la pedra angular que ens defineix i la coherència darrere del nostre projecte des del principi. Quan vam començar ja coneixíem el mercat i vam pensar en com podríem diferenciar-nos de les grans editorials. Ho vam fer apostant per la qualitat en un moment en què a més estava apareixent l'ebook, com qui diu. Vam dir, doncs nosaltres apostem pel paper, pel producte, per l'objecte i això és quelcom que hem mantingut des del principi i ens ha funcionat.

Evidentment, al principi ens podíem permetre molt menys perquè els recursos eren molt limitats. Però aquest era el projecte a llarg termini: fer llibres que fossin objectes bells, i com a tals els tractem des del moment de la seva concepció fins que arriben al mercat. Apostem sempre pels millors acabats, papers de gran qualitat de boscos sostenibles. I això no és tant heretat de la nostra família sinó una aposta personal de tots dos per diferenciar-nos al mercat.

L'ebook no és per vosaltres una opció tampoc futura.

Crec que en general hi ha una mena de nostàlgia cap a l'analògic. La tecnologia ens ha canviat tant la vida que tenir aquests moments de desconnexió aporta moltíssim. Els nostres llibres permeten fer coses fora de les pantalles ja sigui cuinar o cuidar de les teves plantes. 

Ara tenim una col·lecció per acolorir preciosa d'una il·lustradora francesa que ens encanta. Són llibres que no només l'objecte en si permet gaudir-lo, sinó que també proporcionen idees i inspiració per al teu dia a dia fora de les pantalles. 

Els de gastronomia són els vostres supervendes. 

Sense cap dubte. Tenim diversos títols dins de les diverses categories que són els nostres bestsellers. Hi ha una categoria que ens va funcionar molt bé perquè vam apostar en el moment adequat, que és l'astrologia i espiritualitat però amb aquest enfocament nostre tan peculiar d'una estètica molt moderna, molt neta. Vam publicar una col·lecció de signes del zodíac que s'ha venut moltíssim. També tenim un oracle màgic que no para de vendre's. Però sí, la gastronomia és el que més ven del nostre catàleg. Diria que entre un 60%, un 70% dels nostres llibres són de gastronomia. Per tant és un dels pilars, encara que mai hem volgut que fos l'únic territori. Ens interessa explorar altres temes. 

La gastronomia, en concret, l'abordem des de diverses perspectives, ja sigui des de la tradició o la tècnica, també des de la cultura culinària i després, per descomptat, les tendències contemporànies, llibres amb temàtiques internacionals, altres locals, alguns molt especialitzats, altres més accessibles… En tot cas, intentem mantenir un equilibri dins del catàleg.

Un dels últims llançaments és ¿Quién teme a Romanée Conti?, un llibre molt de nínxol sobre el món del vi, quina acollida està tenint?

Molt bona. Estic gratament sorpresa perquè ja només amb el títol cal saber de vi. No tothom sap què és Romanée Conti. A mi em feia una mica de por, fins i tot vaig sospesar canviar el títol i posar-ne un d'adaptat a tots els públics. Però em vaig adonar que l'autor, Dan Keeling, té una veu tan personal, tan especial que no el podia treure. A més m'agradava el joc de ¿Quién teme a Virginia Woolf?, ¿Quién teme a Roamnée Conti? Ha tingut molt bon impacte a la premsa i les vendes estan anant molt bé. Ha superat totes les meves expectatives.

És arriscat però necessari apostar per aquest tipus de producte més complex i no per altres de lectura fàcil.

Sí, jo crec que el bonic és que ara podem combinar projectes molt propers i accessibles amb altres més elevats i de nínxol. I això és una alegria per a nosaltres. Cada vegada publiquem més llibres i això ens permet buscar aquest equilibri. 

He vist que teniu una col·lecció preciosa de llibres d'art per a nens.

Sí, aquesta col·lecció és un projecte molt estimat a l'editorial. Ens fa molta il·lusió a totes les persones implicades i esperem que funcioni bé i que tingui un recorregut llarg. 

Fins ara hem publicat dos llibres sobre Joan Miró en aquesta col·lecció que es diu L'art en joc. La idea és, precisament, apropar l'art als nens des de la curiositat i des del joc sense caure en simplificacions però tractant que els nens en llegir-lo es facin preguntes i sentin curiositat.

És una col·lecció molt jove però ja estem imprimint-ne quatre més per a l'any vinent. És veritat que és un territori, l'infantil, nou per a nosaltres, però creiem que connecta molt bé amb la identitat de Cinco Tintas perquè hem començat una línia d'art i perquè segueix estant dins dels paràmetres del que és el llibre de divulgació de l'editorial, amb aquests acabats preciosos, amb pàgines que es desdoblen, tenen tot luxe de detalls.

Com neix aquesta col·lecció?

La idea va néixer en una micro-fira de llibre francès a l'Institut Francès de Barcelona. No tenia cita amb aquella editorial però de sobte vaig veure els llibres i em van encantar! Vaig marxar d'allà amb una il·lusió! Vaig venir al despatx, ho vaig ensenyar a tothom i van al·lucinar. No es poden perdre petites oportunitats com aquestes. 

També és una aposta de futur: introduir els nens en el món dels llibres

Sí, sí, totalment. Encara que no només els nens perquè també són una eina molt potent per als pares i educadors en general. Acabo de ser mare i el primer que he fet és comprar-li llibres. Per descomptat, al principi ni se'ls mirava, però crec que és molt important ensenyar-los l'objecte des de ben petits, que els llibres estiguin a casa i que es preguntin què és això?, què és un llibre?, que toquin les pàgines, que fullegin, que juguin.

I així com els llibres d'astrologia connecten amb audiències joves, pensem que els lectors d'avui seran els lectors de demà. És a dir, els que avui estan comprant el llibre d'art infantil i el tenen a casa, després amb dotze o quinze
anys passaran, potser, al llibre d'astrologia, després al llibre de gastronomia i per últim al llibre d'art. Això és una mica l'aposta de l'editorial, abastar diversos grups d'edat.

Quina és la clau de l'èxit perquè una editorial independent sobrevisqui en un món tan saturat de llibres i manejat pels grans grups editorials?

Crec que no hi ha un secret. Si n'hi ha un és, al meu parer, la coherència i la perseverança, és a dir, la feina. I sobretot tenir clar quina és la teva identitat, qui som nosaltres, quin tipus de llibre volem fer. També tenir una política de preus ajustada al mercat que et permeti competir amb aquests grans grups i alhora avançar amb fermesa, no créixer per créixer, no és una qüestió d'ambició, sinó de perseverança, de feina a llarg termini.

Nosaltres ens prenem el temps necessari per a cada projecte, cuidem els processos, els nostres col·laboradors, tots els professionals extraordinaris amb qui treballem. Espero que els lectors percebin aquesta honestedat, aquesta manera coherent de treballar i sàpiguen, quan veuen el nostre segell, què poden esperar. Això per a mi és l'ideal. Per tant, si he de respondre a aquesta pregunta diria que és això, una combinació de factors. Però treballar dur i ser coherent.

Quin és el balanç d'aquests deu anys?

Molt positiu, estem molt contents. L'editorial ha crescut però ho ha fet amb calma, a poc a poc, mai hem fet un pas a la lleugera. I crec que això es nota. I quan dic això em causa respecte perquè vull que segueixi sent així. Jo mai em confio. Penso que sempre cal treballar perquè les coses segueixin anant bé, no et pots relaxar. Cinco Tintas, per sort, ara té bona acollida al mercat, tenim el reconeixement tant dels mitjans com dels lectors i dels llibreters, que són superimportants en tot això. I tot això és el que ens ha costat tantíssim aconseguir en aquests 10 anys. Per això el balanç és superpositiu. Però sempre amb la mirada posada en el futur, convençuts que cal seguir treballant, esforçant-se i no confiar-se. 

Algun llibre especial de cara al 2026?

En tenim diversos. L'any vinent publicarem gairebé 40 títols. Per a nosaltres és un any de consolidació del que venim fent, de les noves línies, la d'art, la infantil. També continuarem ampliant la col·lecció de gastronomia amb títols fantàstics, un d'ells, el que més m'agrada, Anatomia del ganivet japonès, que barreja aquesta part de tradició, de tècnica. Un llibre de gran format amb una enquadernació superbonica i que transmet aquesta pau de l'artesania japonesa.

És un llibre de nínxol que potser no serà el que tingui millor venda però em fa una il·lusió tremenda.

També en tenim diversos de creació pròpia, com el proper de Robert Ruiz, autor de Fermentar, que estarà centrat en tècniques de conservació. Robert és un autor de la casa i estem feliços de continuar treballant amb ell.

Després n'hi haurà un altre amb un restaurant madrileny, que encara no revelarem, que tindrà també un enfocament tant gastronòmic com del món del vi i de la cocteleria. La veritat és que pinta molt bé.