Primer Premio Periodístico Pedro Vega de Crónica Global
Creació

La societat civil i econòmica homenatja Pedro Vega en el lliurament del premi periodístic de Crónica Global

La primera edició del premi que porta el seu nom reuneix referents del periodisme, l'empresa i la vida institucional per reivindicar el seu llegat crític i humanista

Més informació: Cristian Segura i Susana Quadrado obtenen el I Premi Pedro Vega de periodisme

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Al Palau Macaya, abans que s'aixequi el teló i els focus busquin els guardonats, la figura de Pedro Vega ja és plenament present. No perquè sigui un nom que torni amb nostàlgia, sinó perquè en la mirada dels assistents —empresaris, periodistes, acadèmics, representants institucionals— ressona la mateixa idea: sense veus com la seva, el periodisme català i espanyol seria avui un territori més pobre.

La primera edició del Premi Periodístic, organitzat pel Grup de Mitjans Global, que porta el seu nom ha actuat com a catalitzador d'una retrobada entre generacions professionals i sensibilitats diverses de l'ecosistema econòmic i social de Catalunya. En un moment en què la informació es mou a velocitat de vertigen i els discursos es contaminen amb facilitat, la reivindicació de Vega no és només un gest commemoratiu, és un missatge polític, cultural i professional.

Un recordatori que la independència i la crítica constructiva, lluny de ser actituds romàntiques d'una altra època, continuen sent una necessitat elemental.

Un llegat que interpel·la el present

Vega, càntabre de naixement i català d'adopció, representa una biografia que sembla escrita a contracorrent de qualsevol manual d'autopromoció: magisteri, militància, judici polític, exili, ràdio clandestina a París, reporterisme de carrer en una Espanya que sortia del blanc i negre, premsa partidista, televisió pública, comunicació corporativa i assessorament polític i empresarial al més alt nivell.

El que s'ha recordat aquest dilluns és el seu estil crític, el seu enfocament crític i valent que el va convertir en un referent poc comú, un periodista que podia fer preguntes incòmodes tant a un dirigent polític com a un alt executiu sense perdre el respecte.

Per això el nou premi no neix únicament per preservar un llegat, ho fa per provocar, per exigir, per obrir un espai on el periodisme recuperi l'ambició de ser útil a la societat.

Els guanyadors

Duess veus consolidades han inaugurat el palmarès del Premi Pedro Vega. Susana Quadrado, redactora en cap de La Vanguardia, ha rebut el reconeixement a Millor article d'opinió per un estil incisiu, proper a la vida quotidiana i atent als debats que travessen cafès i sobretaules. Entre les peces més valorades figuren Dones als cinquanta, sexe i feniletilamina; No és culpa dels jubilats boomers; Revolta bisexual a la generació Z i Qui escombra Barcelona?.

Quadrado ha rebut el premi amb un agraïment profund i una emoció visible, destacant que el veritable valor del guardó rau en què l'atorguen els seus propis companys i companyes, molts d'ells vinculats al periodisme i a professions essencials.

En la seva intervenció, la periodista ha evocat també les converses i dubtes compartides amb persones properes, especialment en moments de pressió informativa, insistint que el periodisme no necessita veus polaritzades ni discursos simplistes, sinó dades rigoroses i criteri propi.

Susana Quadrado, redactora en cap de La Vanguardia i guardonada juntament amb el director de Crònica Global Ignasi Jorro

Susana Quadrado, redactora en cap de La Vanguardia i guardonada juntament amb el director de Crònica Global Ignasi Jorro SIMÓN SÁNCHEZ - CG

El premi a Millor reportatge ha recaigut en Cristian Segura, periodista de El País i corresponsal a Ucraïna. La seva capacitat per contextualitzar escenaris complexos i guiar el lector per la lògica de la guerra ha estat determinant. Articles com Donbás, l'objectiu més preuat de la Nova Rússia; Europa és l'esperança dels ucraïnesos o La setmana en què Zelenski va arriscar el seu lideratge destaquen entre els seleccionats.

Segura ha assistit a l'acte per via telemàtica ja que actualment es troba a Ucraïna, que pateix una nova fase de bombardejos per part de Rússia. El periodista d'El País ha recordat que va estar quatre anys a la Xina treballant, però que aquest és el seu primer conflicte bèl·lic. Tanmateix, ha assegurat que "es pot fer igual o fins i tot millor periodisme a l'Hospitalet de Llobregat que en qualsevol altre lloc considerat més exòtic o rimbombant".

Cristian Segura, periodista d'El País i guardonat

Cristian Segura, periodista d'El País i guardonat SIMÓN SÁNCHEZ - CG

Periodisme valent

Manel Manchón, actual director de Metrópoli Abierta, qui ha guiat la gala posant el focus no només en la trajectòria professional de Vega, sinó també en el més personal i íntim, recordant així que darrere de cada història periodística existeix una vida, un recorregut i una veu.

De la mateixa manera, Xavier Salvador, CEO i actual Editor de Crónica Global, ha pres la paraula per reivindicar l'essència de l'ofici, recuperant alguna de les idees essencials del que significa el periodisme, quelcom "valent, rigorós i lliure" que ha d'evitar "tota forma de complaença que debiliti la seva funció de vigilar el poder".

Salvador —abans de donar pas a la emotiva intervenció de l'Elena, filla de Vega— ha tancat el seu discurs amb una de les frases més evocadores de la nit, recordant que “el periodisme no es mesura pel soroll que fa, sinó per la llum que deixa”.

Xavier Salvador, CEO i actual Editor de Crònica Global

Xavier Salvador, CEO i actual Editor de Crònica Global SIMÓN SÁNCHEZ - CG

Assistents de l'esdeveniment

La nòmina d'assistents confirma l'abast cívic de l'homenatge. Han aportat la seva visió de Vega i el periodisme crític que aquest va encarnar Carles Escolà, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del Govern, i Sergi Loughney, director general adjunt d'Assumptes Corporatius de la Fundació ”la Caixa”. Tant l'Executiu català com l'entitat social han donat suport al guardó.

Entre els presents també hi havia Felipe Campos, CEO d'Aigües de Barcelona; Ciriaco Hidalgo, president del CTESC; l'historiador Joaquim Coll; l'escriptor Ramón de España; el cònsol d'Israel a Barcelona, Yosef David Sánchez-Molina; el cònsol d'Eslovàquia, Francisco Javier Medina Ortiz; Gonzalo Baratech, president del consell d'administració de Crónica Global; Marc Gómez, director de Comunicació a Fundació 'la Caixa'; Antoni Garrell, president d'HM Hospitals Catalunya; l'escriptor Juan Ramírez; Miquel Roca, un dels pares de la Constitució; l'exconseller Boi Ruiz; Jorge Navarro, soci i advocat penalista de Molins Penal; Ricardo Gómez de Olarte, de Claris Penal; l'exlíder del PP català Alberto Fernández Díaz; el gestor cultural Fèlix Riera i el vicepresident de Lideremos, Xavier Garcia Tort, entre molts d'altres.

Una representació diversa que subratlla el caràcter transversal del reconeixement a Vega i la vigència de la seva influència en àmbits molt diferents de la vida pública catalana.

Un jurat plural

La composició del jurat és, en si mateixa, una declaració d'intencions. Reuneix perfils que representen diferents branques del periodisme català i espanyol, des de la investigació i l'opinió fins a l'economia, la comunicació institucional o la direcció editorial.

  • Cristina Farrés, periodista i exdirectora de Crónica Global.
  • Joaquín Romero, periodista i exdirector de Crónica Global.
  • Jordi Juan, actual director de La Vanguardia.
  • Elena Garrido, actual sotsdirectora de Metrópoli Abierta.
  • Pere Rusiñol, periodista de mitjans com El País i El Periódico.
  • Marcos Lamelas, periodista d'El Confidencial.
  • Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials.
  • Eva Moll, economista i doctora en comunicació i periodisme
  • Alberto Gimeno, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull.
  • Mònica Bassas, llicenciada en Ciències de la Informació i experta en comunicació corporativa
  • Xavier Salvador, CEO i actual Editor de Crónica Global.
  • Manel Manchón, actual director de Metrópoli Abierta.

Aspira a tradició

L'estrena del Premi Periodístic Pedro Vega no és únicament un homenatge retrospectiu. És un pacte entre generacions: qui van conèixer Vega i qui exerceixen l'ofici actualment coincideixen que la seva figura recorda quelcom essencial que de vegades s'oblida entre algoritmes, presses i soroll digital.

Que el periodisme, quan es fa amb rigor i valentia, té la capacitat de millorar una societat sencera. I que aquesta és —o hauria de ser— la seva veritable utilitat.