Barcelona en Comú (BeC), PSC, CUP i ERC haurien arribat a un principi d'acord per governar la Diputació de Barcelona (DB), segons m'han informat tant fonts de CDC com d'ERC. El PSC desmenteix que aquest acord s'hagi ja concretat. Diuen que, en efecte, hi ha temps per negociar, fins l'11 de juliol.

Em precisen que aquest principi d'acord preveu, de manera encara imprecisa, atorgar a ERC la presidència de l'ens provincial. És l'únic de Catalunya que, junt amb l'ajuntament de Barcelona, disposa a l'instant de molts diners, en contrast amb una Generalitat literalment en fallida, degut a haver estat i estar pèssimament gestionada.

Aquest esborrany de pacte a la Diputació va treure de polleguera Mas, que decidí amenaçar ERC de no convocar les eleccions del 27S. Aquest va ser el missatge real, com es pot veure escoltant-lo bé, que va transmetre mitjançant l'entrevista-llepada que li efectuà Mònica Terribes. En canvi, Mas accepta resignadament perdre l'Ajuntament de Barcelona.

Aquesta pèrdua pot tenir unes immenses conseqüències en el terreny del que queda de la sanitat pública. No exagero gens, ni somnio, com fa Mas. En efecte, el nou Ajuntament té dret, que exercirà, a designar membres del Patronat de l'Hospital de Sant Pau, del Parc Sanitari Mar (que inclou l'Hospital del mateix nom i el de l'Esperança, així com dirigents del Consorci Sanitari de Barcelona, que gestiona centres sociosanitaris i algun Centre d'Atenció Primària.

Llàstima que ara l'Ajuntament de Barcelona ja no pugui designar ningú a l'Hospital Clínic de Barcelona, que continua essent un important punt pel qual la maldat privatitzadora de Mas i dels desapareguts Boi Ruiz i Mas-Colell intenta continuar liquidant tot el que puguin. És un tema clau de la seva maligna voluntat de dividir en dos els hospitals públics, pagats per tots: un de privat i un de públic, mal finançat. No necessitem els contes a la vora del foc de Mònica Terribes per estar-ne ben assabentats. Ans el contrari, és molt millor no sentir-la.

Un somni fallit de Mas

Pel que fa a la Diputació, Mas encara somnia amb un acord amb ERC, que els deixaria a un escó de la majoria. Però Mas reclama la presidència de la Diputació, que, en canvi, ja s'ofereix d'entrada, ara mateix, a ERC, per part de la coalició esquerrana. A més, sembla impossible que la CUP els doni el vot que els hi faltaria, ja que la seva política és participar només en ens locals, evitant els provincials i els estatals. Fins ara han estat molt estrictes en aquestes limitacions autoimposades.

Tot indica que ERC s'afegirà a gust a un acord esquerrà, ben semblant, per crear una majoria de govern a l'Ajuntament de Barcelona. Al igual que a la Diputació, deixaria a l'oposició CiU, Ciutadans i el PP. Els únics aspectes molt i molt lleument incerts poden ser la CUP i el PSC. La seva incertesa, a hores d'ara, és més teòrica, o de lògic joc tàctic puntual, que no pas duradora o estructural. Hi afegeix molt de pes lògic el fet que el paper econòmic de la presidència de la Diputació és immens, avui superior al de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Barcelona. Fa setmanes que n'estic destacant la importància, en ser l'únic ens català on els polítics poden disposar de diner efectiu ràpidament. Per dir-ho tècnicament, hi ha tresoreria.

Precisament va ser la gran por de Mas de perdre la rica Diputació de Barcelona que va portar a la seva irritada reacció contra ERC, perfectament dominant en l'entrevista-llepada de Terribes. De patriotisme, res; d'amor a les peles, tot i més. Ja n'he parlat de com està CDC després de fortes patacades, com la del Palau de la Música i de la davallada de la construcció, mentre que el "sector de negocis sanitaris de CDC" no està massa content. Però encara remena la cua. Aviat la remenarà menys. És un tema al qual precisament m'acabo de referir.

Majoria sobrada contra Mas i CiU

Oriol Junqueras té el recolzament de la direcció col·legiada del seu partit, com el tenen BeC, PSC i la CUP, si bé aquesta última sempre ha estat reticent a formar majories de govern. Prefereix manar o bé estar a l'oposició. Respecte a l'Ajuntament de Barcelona, demà dijous l'assemblea de Barcelona de la CUP precisarà la seva posició. Sembla que serà favorable, a canvi d'aconseguir alguna àrea important.

Aquell tipus de pacte es podria reproduir en alguns ajuntaments, com el de Manresa, on CiU ha baixat i ERC ha pujat en les eleccions municipals. Ara bé, en les poblacions diferents de Barcelona, Junqueras sol donar prioritat al que es decideixi a nivell local, segons m'explica amb detall un dirigent d'ERC. A Manresa, en concret, ja va manar durant, crec, decennis, una coalició entre ERC i PSC. Va acabar en bons termes.

Reus, jugant-hi un paper

A Reus, l'acord pot implicar un canvi merescut. David Vidal, combatent de la primera hora contra les retallades sanitàries, substituiria el maleït alcalde Carles Pellicer (CiU). Les cinc mil persones que han de ser seguides mèdicament per portar pròtesis defectuoses o caducades també n'estarien contentes. S'ho mereixen. El recolzament cofoi de Mas a Pellicer ha de ser castigat, d'entrada políticament. Després, on pertoqui.

En tot cas, redir i redir sempre que calgui que la Diputació de Barcelona i els seus molts diners són el tema determinant. Una CDC sense l'Ajuntament de Barcelona ni, sobretot, la Diputació de Barcelona i amb una Generalitat en fallida passaria a ser un cadàver ambulant. No podria dur a terme la travessia del desert que l'espera, i menys amb un líder més caducat que pròtesis esgarrifosament fabricades i col·locades a Reus, segons indica en un meravellós aute el jutge competent en l'escàndol sanitari Innova.

L'ANC manifestant-se contra Mas?

La font d'ERC em vol precisar que "les relacions entre ERC i CiU són fatals, mentre que Junqueras no suporta més la petulància de Mas. Aquest nou xantatge de Mas a Junqueras (no convocar les eleccions del 27S, donant-ne la culpa a ERC) encara ho empitjorarà tot. El partit farà el que Junqueras digui. Aquest sap que estem farts de Mas i del seu continuat xantatge, amenaçant sempre que no convocarà les eleccions del 27S".

ERC està del tot confabulada amb l'Assemblea Nacional Catalana respecte a convocar a la mateixa Plaça de Sant Jaume una manifestació, si Mas es desdiu convocar eleccions el 27S, cosa que també pot endarrerir, amanint-ho de xantatges, fins a finals de juliol. Mas sap que després d'haver-les convocat l'odi generalitzat que ha creat la seva petulància explotarà per totes bandes. Irònicament, però només una mica, la font d'ERC em diu: "T'imagines el proper 11 de setembre amb una gran manifestació a la Plaça de Sant Jaume, contra Mas i amb una pancarta dient 'Mas plega'?

Mas voldria la submissió d'ERC

La font d'ERC em fa, per iniciativa pròpia, una aclariment ben escaient: "Mas vol un acord incondicional amb ERC que veiem com un nou intent de submissió a la seva persona. Ell l'ha violat tantes vegades com ha pogut, el primer acord, que Mas no ha considerat mai que fos d'igual a igual. El veu com a adhesió incondicional a la seva persona. Això ha creat un malestar, i fins i tot un odi, en Junqueras i en tot ERC que no crec que pugui desaparèixer mai. Sobretot si ens continua veien com un no-res. D'entrada veiem que nosaltres hem guanyat un quart de milió de vots i ell ha perdut a Barcelona, que dominava, i a les deu ciutats més poblades de Catalunya, excepte a Reus, on la CUP ha donat un merescut pas de gegant i potser acabarà quedant-se amb l'alcaldia".

Ja hi ha grans signes de rebuig de Mas a l'interior de la pròpia federació CiU. Es veieren quan seva cúpula es va reunir a l'endemà de les eleccions. Les meves fonts -que ara passen a ser de CDC- em diuen que Xavier Trias va efectuar la primera intervenció important. Va redir el mateix que havia afirmat, en presència de televisions i de Mas, la mateixa nit electoral, a l'estació del Nord de Barcelona. Trias havia estat clar en contraposició amb el mentider Artur Mas. Ho reiterà el mateix dilluns, a la reunió de la cúpula de CiU, també davant Mas.

Més favorables a Trias que a Mas

Trias va tornar-se a declarar partidari d'una reflexió per part de CDC. La font de CDC que me n'informa em diu: "No hi ha cap dubte de que la majoria dels presents estan molt més d'acord amb Trias que amb Mas. Que això es manifesti, encara que sigui respectuosament, dins d'un òrgan directiu de la federació, no té precedents. Per descomptat, els responsables d'UDC estaven i estan molt més amb Trias que amb Mas. Això explica que avui (dimecres) les portades d''El Punt-Avui' i de l''Ara' constitueixin atacs baixos i falsaris contra UDC. Pujol va acabar sent nefast per a CDC. Però un atac així mai no l'hagués muntat. Dir, com va fer Mas, que CiU va guanyar les eleccions i afegir-hi un atac contra UDC és una baixesa i una contradicció immorals" .

Li afegeixo que també fou immoral i baix l'atac personal que l'amiga personal de Mas, la publicista repugnat i cridanera Pilar Rahola, va efectuar contra Trias, dimarts al vespre. L'efectuà a la militant i esbiaixada TV del grup Godó. Rahola acusà Trias de no poder ser un bon cap de l'oposició a l'Ajuntament. Amb molta mala llet, digué que Trias tenia més un perfil de responsable d'una ONG. Calia tenir ovaris i ser servil, mot que el catalanòfil i enyorat amic Arturo Soria, descendent i homònim del pare de la Ciudad Lineal de Madrid, dividia en dos morfemes: 'ser' i 'vil'.

Li pregunto a la font de CDC: "Si hi hagués hagut a la reunió de la cúpula de CiU una urna on tots els assistents haguessin hagut de pronunciar-se, amb una butlleta secreta, a favor de l'actitud de Mas o bé la de Trias, ¿qui hagués guanyat?"

Mas, contra tothom

La font contestà a l'instant: "Indubtablement, hagués guanyat la posició de Xavier Trias, per una molt àmplia majoria". A continuació agregà: "De veritat, no sé si Mas vol eleccions el 27S o no. Obra com un autista, no consultant res a ningú, ni tenint cap consideració pel seu propi partit (CDC). En realitat vol poder fer sempre el que vulgui, respecte a la convocatòria d'eleccions, o no, i donar la culpa de tots els desastres a qui sigui, menys al culpable real, que no és cap altre que ell mateix. Per això ara ataca tant ERC com UDC, malgrat que encarnin polítiques diferents".

Ho apuntalo dient: "Mas està contra tot i contra tothom, excepte el propi Mas" Ell hi afegeix: "Ve a ser això. El seu vell drama secret està deixant de ser secret i també drama, per esdevenir una gran tragèdia".

Per rematar-ho tot, faig una anàlisi banal per la qual segur que no em donaran el premi Nobel: "Sense TV3 i el ben seu vil i servil món mediàtic, tot això es podria mostrar bé i amb detall, amb la qual cosa aquesta política de Mas, i el propi Mas, serien liquidats en una setmana" . Ara tardarà més, però tot està ben encarrilat. Ara bé, caldrà estar amatent a l'esquerranisme de trencadissa, així com a l'eterna i sempre imprescindible defensa de les llibertats, avui ja ben malmeses a Catalunya.