El Suprem condemna a 3 anys de presó els implicats en el setge al Parlament
Anul·len la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre als implicats en el setge al Parlament autonòmic de Catalunya el juny de 2011 i condemna per delicte contra les institucions de l'Estat a tres anys de presó a vuit d'ells.
17 marzo, 2015 14:30El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre als implicats en el setge al Parlament autonòmic de Catalunya el juny de 2011 i condemna per delicte contra les institucions de l'Estat a tres anys de presó a vuit d'ells.
Els condemnats són José María Vázquez Moreno, José López Cobos, Angela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Álvarez, Ruben Molina i Carlos Munter.
La sentència inclou un vot particular del magistrat Perfecto Andrés, favorable a mantenir la sentència d'instància. En ser el ponent inicial i quedar-se en minoria la ponència es va canviar corresponent al president, Manuel Marchena.
Llibertat d'expressió vs Dret de reunió
En la seva sentència, els magistrats estudien la interpretació realitzada per l'Audiència Nacional en relació amb la col·lisió de dos drets fonamentals en conflicte: el de llibertat d'expressió i el dret de reunió.
Arriben a la conclusió que la Sala d'instància va incórrer en un patent error, a l'hora de solucionar aquest conflicte sorgit per la convergència de béns jurídics constitucionalment protegibles, ja que aquests dos drets "col·lisionaven" amb el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l'òrgan legislatiu, no pot ser contemplada com una patològica col·lisió, sinó com una realitat necessitada d'un judici ponderatiu que defineixi l'abast dels drets en conflicte.
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant la Cambra autonòmica va derivar en el setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells el president de la Generalitat, Artur Mas, a qui se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial.